[101] De la reflexió a l’acció: DidàcTIK, any 1

jmab2015-20162 Comments

Si esteu llegint aquest post, us haureu adonat que he canviat de llar. He fet el salt a WordPress i estreno domini. Estic molt content perquè faig realitat una idea que em rondava pel cap força temps. Em sap greu abandonar Blogger perquè han estat més de cinc anys de reflexions docents, d’experimentació i de canvis en tots els sentits. Li dec molt a DidàcTIC, però és moment de passar pàgina.

Deixo Blogger enrere, l’espai d’Internet que vaig començar a ocupar des de l’agost del 2010 amb la intenció de crear un portafoli per deixar evidències del meu aprenentatge a l’aula d’adults. L’anàlisi i la reflexió del que practicava a l’aula sempre ha estat l’eix i el motiu principal de DidàcTIC. Així, a cop d’experiència, he assolit una capacitat d’anàlisi que m’ha portat a viure canvis, a adonar-me de falses veritats, a conèixer-me com a professor, a millorar la gestió de l’aula, a saber connectar la llengua i la literatura als alumnes, a adonar-me de greus errors, a refer-me de les cendres i a domesticar l’autoexigència. No és poca cosa!

En aquests 5 anys llargs i després de 100 entrades, he construït un perfil docent i una idea de l’educació força definida. He esdevingut un professional capaç d’aprendre dels errors, que sap que en cometrà molts més i que, de tant en tant, encertarà de ple. Crec en l’educació des de la reflexió, en la reflexió des de la pràctica docent, en la pràctica docent des de l’experimentació i en l’experimentació des del coneixement. No em caso amb cap metodologia. Com diria J.V. Foix, “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. I no tinc cap més gurús educatius que els meus alumnes.InnovateSí, a grans trets, l’educació per a mi és això. I en concret, l’educació per a adults, la qual, encara avui dia, és una autèntica desconeguda per a la resta dels que es dediquen a l’ensenyament. Des de l’inici de DidàcTIC, un dels objectius del blog era donar a conèixer la formació d’adults. Llavors era pràcticament una aventura en solitari. La bona majoria de gent que coneixia a Twitter treballava en escoles i instituts, o bé impartien classes a les universitat i, per tant, no tenia cap referent a Internet. Però em costava de creure que no hi hagués cap altre sonat com jo. I vés per on, vaig començar a trobar gent com el Jaume Sans, el Ramón Paraíso, l’Elisabet Alenyà, el Joan Padrós, el Quim Balaguer i molts altres. I comencem a compartir piulades, idees, neguits i somnis. I tots tenen a veure amb la formació d’adults! No m’ho podia creure!!!

Avui dia, amb molts d’ells ens hem desvirtualitzat, ens hem donat la mà, hem xerrat, hem dinat, … Fins i tot, hem compartit jornades i experiències d’aprenentatge. Són tots plegats un referent a seguir, una inspiració i una formació permanent. I desitjo continuar compartint amb ells i amb tots els tuitaires que segueixo -i els que encara han de venir- idees, projectes i vivències.

Però després de tot aquest temps, de tot el que he escrit i he adquirit, toca anar una mica més enllà i passar de la reflexió a l’acció. En aquest sentit, el web és el primer pas. No és que canviï “la línia editorial”. Continuarà essent el “laboratori personal per a la millora docent”, mantindré l’essència reflexiva. Però també hi haurà lloc per parlar de llengua, de metodologies, de recursos, de la realitat educativa en la formació d’adults, d’actualitat educativa i de l’ensenyament en general. I tot plegat, ho continuaré explicant en català.

To shareNo crec que hagi de justificar la llengua que faig servir al web. Escric per necessitat de compartir experiències docents. I ho faig en català perquè em surt així. Però també ho faig en castellà gràcies a l’oportunitat que em donen els companys d’INED 21. Per tant, no reivindico res, ni he triat el .cat perquè sigui un “viscalaterra”. Ho faig ben convençut que l’idioma, sigui quin sigui, no ha de ser cap impediment per explicar les meves idees. No es tracta tampoc de criticar la tria lingüística de la gent, ni de debatre si és millor escriure en anglès, en castellà o en català per arribar a més públic. L’important aquí és parlar sobre educació. Segur que, malgrat la llengua, arribem a entendre’ns… en tot! Naturalment.

I per acabar, això de la K, què és? Per simple que sigui, una lletra capgira qualsevol significat. I en aquest cas, el canvi a DidàcTIK és perquè en aquesta etapa vull adquirir una nova actitud, arran del que comentava abans de passar a l’acció. I, especialment, en tres punts clau: krear, konnectar i kompartir. M’he de fer fort en aquests tres objectius, portar-los més enllà del que ho havia fet fins ara. És una tasca que caldrà anar fent xino-xano, però amb fermesa i valentia.

Així doncs, flueix saba nova a DidàcTIK, que és el que li convenia. I amb la il·lusió de mantenir aquesta energia, us dono la benvinguda al web. Espero que la reflexió m’acompanyi i poder krear-la, konnectar-la i kompartir-la amb tothom. Us hi espero!

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
10Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email