[137] Com va el Banc Comú de Coneixements? Una revisió fugaç dels projectes de GES 1 (2 de 2)

jmab2016-2017, General0 Comments

Banco Comun de Conocimiento

Ara és el torn de valorar de manera fugaç com va el projecte del banc comú de coneixements (BCC) amb el grup de GES 1 Tona. En poques paraules, el BCC vol compartir coneixements amb el col·lectiu i per al col·lectiu. En aquest cas, els alumnes de GES 1 preparen la Setmana del Coneixement, en la qual s’encarregaran de programar diverses formacions proposades segons l’interès i els coneixements dels alumnes del centre. L’objectiu és que els alumnes aprenguin a compartir coneixements i prenguin consciència de l’empoderament ciutadà com a força d’aprenentatge entre iguals.

Penso que, a diferència del projecte de la biblioteca, és més complex a l’hora d’executar-lo, ja que no només depèn de la tasca que realitza el grup GES, sinó d’altres elements externs, com ara la participació dels altres grups, del centre i dels professors; la coordinació amb ensenyants i aprenents a l’hora d’organitzar els horaris o la distribució de les diferents propostes formatives proposades per tothom. Però, sobretot, per complir amb el projecte s’haurà de gestionar bé la temporalització.

008En aquest aspecte, jo mateix hauré d’estar al cas. I més quan els alumnes van triar les dates dels dies que s’hi farà: 4, 5 i 6 d’abril. És el punt que més temo, ja que a aquestes alçades el més calent encara és a l’aigüera. Hem seguit la planificació de tasques (com en el projecte de la biblioteca a Centelles), de les quals ja tenim pràcticament enllestides unes quantes, com ara la presentació del projecte a la direcció del centre, les invitacions a l’alcalde i regidors, els cartells, els flyers, el tríptic i el logo. Aquest últim, per cert, molt xulo i fet per un alumne del grup.

Una altra tasca que actualment estem realitzant són les visites a les classes per explicar el projecte i buscar noves propostes per al BCC. I són en activitats com aquestes on es posa de manifest el tarannà dels alumnes, la voluntat vers el projecte, les pors durant la interacció amb la gent, etc. Em va sorprendre la timidesa sobtada dels més xerraires, el lideratge i l’altruisme que sorgeix en altres. Penso que el contacte amb realitats com aquestes són fonamentals per als alumnes, especialment per a alumnes d’aquesta edat. Si no ho havia comentat, enguany el GES 1 de Tona el formen majoritàriament alumnes menors de 18 anys, un handicap al qual ens hem de començar a acostumar les escoles d’adults. Aquest fet, però, pot posar-se a favor si se’ls planteja un repte com aquest. No ho hauria proposat si no els conegués. I, tot i que de vegades no ho sembla, quan se’ls posa davant d’una obligació, responen amb prou solvència.

013De tota manera, haig de limitar l’autonomia dels alumnes. No puc deixar-los volar perquè encara estan en aquell moment de la vida que tot el que els succeeix és més important que qualsevol altra cosa. El meu paper, doncs, és resituar-los en el projecte quan perden la noció del temps, assessorar-los en els dubtes que tinguin i animar-los a millorar i a continuar endavant, encara que tinguin un mal dia. Com deveu intuir, la gestió del grup és dura. Hi ha dies que em treuen de polleguera. Però crec que són capaços de portar el BCC i els ho dic. Sé que sovint parlar i sincerar-se amb ells no ho valoren prou. I no m’importa, perquè estic convençut que en el futur recordaran aquests moments i entendran moltes coses. L’important no és fer-los canviar, sinó inculcar valors, fer-los amos de les seves decisions. És a dir, han d’assumir responsabilitats individuals i col·lectives, la resolució de les quals poden revertir en l’èxit o el fracàs del projecte. D’això va fer-se adults, no?

I entre totes aquestes responsabilitats, encara en queden de grosses! S’han de seleccionar les ofertes i les demandes, s’han de posar en un horari, s’ha de fer difusió al centre, s’han de demanar els espais on es faran els cursos, … I una de molt grossa encara: s’han de preparar les seves classes! Per a aquesta tasca, vaig fer una sessió en la qual vaig comparar que organitzar un viatge és similar a preparar una classe. La idea no és meva, la vaig aprendre fa molt de temps del professor Albert Vilagrasa. Va ser important per fer-los notar que, per explicar una cosa, cal tenir en compte molts factors. Hi insistiré en aquesta qüestió quan comencem a preparar les seves classes.

Per tant, hauré de gestionar el grup fins al final, cedint autonomia a cullerades, controlaré la temporalització i la revisió de les tasques individuals i col·lectives. I, és clar, haurem de passar-ho molt bé. Perquè volen passar-ho bé, Però han d’aprendre a responsabilitzar-se dels treballs, a treballar sota pressió, a saber treballar en grup, a saber valorar de manera justa la tasca dels companys. En definitiva, han d’aprendre a ser adults. Jo espero que el projecte del BCC serveixi per aconseguir-ho. Ja ho veurem… ben aviat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *