[142] 7 maneres de millorar el Banc Comú de Coneixements

jmab2016-2017Leave a Comment

És moment de fer algunes valoracions referides al projecte que vam portar a terme el 2n trimestre a GES 1 de Tona: el Banc Comú de Coneixements. Després d’explicar els primers passos, els primers problemes i encerts en un post anterior, toca ara reflexionar-hi. I certament, no estic satisfet del resultat final. Per diversos motius:

1. Projecte XXL
No ha estat exactament un Banc Comú de Coneixements. Jo diria que ha estat més aviat un intent, una aproximació. Tota la classe de GES 1 ha portat el pes d’un projecte que requereix molts més suports per part de la resta d’alumnes d’altres cursos, del professorat de GES i de la direcció. No vull dir que no els hagués trobat: per gaudir-ne al màxim i treure tot el profit al projecte calia la força i l’empenta de tot el centre. Perquè el BCC és un projecte de centre i no de classe. La seva envergadura requereix moltes mans per tirar-lo endavant. I jo no vaig veure la magnitud del que em venia a sobre fins que ja hi era a dins.

Proposta de millora: convertir el BCC en projecte de centre.

 

2. A la bona de Déu

En qualsevol projecte hi ha imprevistos, però amb el BCC aquests imprevistos es van barrejar amb d’altres que eren de calaix que sortirien per la seva naturalesa. Per exemple, s’havien de demanar un espai determinat per fer les sessions corporals. I no el vaig buscar fins passats gairebé dos mesos! Així doncs, ha faltat més planificació perquè hem anat a la bona de Déu.

Proposta de millora: planificar el BCC pas a pas.

3. Pendents del rellotge
Ja ho comentava: la temporalització serà clau per tenir a punt el BCC. I és que el repte va ser maj́uscul!!! Però haig de ser sincer: és IMPOSSIBLE portar a terme un BCC en poc menys de 3 mesos.

Així, i per complir amb totes les fases del projecte, vam haver d’accelerar el ritme. Novament, amb una millor planificació i gestió del temps, hauríem tingut temps per fer altres tasques amb més calma, com ara la recerca, tria i organització de les necessitats formatives amb els experts la preparació de les sessions formatives o la difusió dintre i fora del centre.

Tot i això, vam complir amb el temps que havíem marcat, però va resultar frustrant i estressant. Saber que teníem temps limitat per treballar en cadascun dels aspectes del BCC va fer que tinguéssim la sensació de no complir del tot, de deixar sempre obertes les fases del projecte. Perquè és clar, no es pot estar a tot arreu.

Proposta de millora: deixar més temps al projecte i desenvolupar-lo almenys al llarg de 2 trimestres. També cal temporalitzar totes les tasques per tal que es desenvolupin segons les seves necessitats i exigències.

 

4. Es necessiten còmplices!
El grup de GES 1 ha portat el pes del projecte. I van fer visites a determinats cursos per tal d’explicar-ho tot. Ara, atès que tot ho fèiem en horari de classe, només vam poder trobar col·laboracions amb els grups que coincidien amb les classes de GES. És per això que en el BCC només van participar un grup d’anglès N1 i el grup de Cultura Bàsica, tot i que la implicació d’aquest darrer grup no va ser satisfactòria. A més, la difusió de cartells, de tríptics i de notícies a les xarxes socials no va portar massa alumnes d’altres cursos, fet que va originar que el públic assistent fossin els mateixos alumnes de GES, els d’anglès i els de Cultura Bàsica.

Val a dir que els suports s’haurien d’haver buscat prèviament. Però com hem dit abans, si no s’ha aconseguit més és a causa de la planificació i de no saber temporalitzar les etapes.

Proposta de millora: donar a conèixer el BCC amb antelació. Planificar les fases de difusió del projecte.

 

5. El professor fa de tot!
M’he vist desbordat en tots els aspectes. La gestió i el seguiment de les etapes del procés, de coordinar l’activitat dels alumnes va ser dur. Hi havia dies que dinamitzava, d’altres que explicava o altres que avaluava la feina feta. M’hauria agradat delegar moltes més responsabilitats als alumnes, però no ho acabava de veure clar. Tot i tenir-los en compte, acabava per prendre jo mateix moltes de les decisions. Els vaig voler donar responsabilitats del projecte, però crec que no van acostumar-se a que els en donés.

He respectat, però, tots els acords presos en grup i vaig consensuar canvis i propostes de millora amb tots ells. L’horari, els cartells, el tríptic, l’organització de les jornades i altres qüestions les vam pactar en grup i es van mantenir fins al final.

Proposta de millora: Saber donar més responsabilitats als alumnes i fer-los conscients d’aquest fet.

 

6. L’esforç i la il·lusió dels alumnes
Ha costat el fet de mantenir l’interès pel projecte perquè els semblava que feia broma. Però a mesura que comprovaven que tot el que vam parlar a classe s’havia de fer, l’actitud va anar canviant. Val a dir que la resposta d’uns quants alumnes -no tots,és clar!- em va sorprendre gratament durant la preparació i celebració del BCC. Molts van comprovar la dificultat de posar-se davant d’un grup de persones i portar una classe. I se’n van sortir. Després de tot el que comentava en el punt anterior, va ser compensat per bona part dels resultats obtinguts i per tot el que vam viure al llarg del projecte.

Proposta de millora: Millorar l’avaluació del portafoli per copsar la seva experiència durant el procés de manera més pautada. També cal connectar amb els alumnes més “incrèduls” per tal de fer-los notar la importància del seu projecte a nivell individual i col·lectiu, tant per a la classe com per a l’escola.

7. Textos de tota mena!!!
El BCC va servir per utilitzar una àmplia diversitat de textos formals i periodístics. Amb cada fase del projecte es van treballar des de presentacions en veu alta fins a invitacions, passant per un guió per a la classe, notícies, tríptics, cartells, flyers, logo, etc. Cada text tenia la seva rúbrica per corregir-lo. Però m’hauria faltat una posada en comú dels diversos textos perquè els alumnes avaluessin el treball dels companys i hauria evitat així una avaluació més aviat clàssica.

A més, hauria pogut aprofitar algunes sessions per aprofundir en la necessitat d’establir un criteri conceptual per al BCC. És a dir, m’hauria agradat comentar amb els alumnes sobre la importància d’establir criteris comuns sobre la creació de textos en funció a un projecte, de saber reflexionar sobre la manera d’escriure textos formals, etc. Malauradament, no va poder ser possible per qüestió de temps.

Proposta de millora: Preparar una coavaluació dels diferents textos, tot seguint un criteri i un concepte comú del projecte.

En definitiva,el BCC ha estat un projecte que he adaptat a la realitat i als mòduls de llengua. Però pot expandir-se en el temps i en l’espai del centre. Amb una millor coordinació, amb molts més suports, una bona planificació i temporalització, amb més implicació dels alumnes en les diferents fases del procés, el BCC pot esdevenir un espai on els alumnes comparteixen molt més que coneixements. Sens dubte, és un projecte que pot generar cohesió i alegria entre els alumnes i el professorat. Haurem de donar-li una altra oportunitat… el curs vinent? Ho intentarem!!!

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
5Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email