[157] La millora de l’aprenentatge de la llengua o com reforçar la #gramàticaMàtrix

jmab2017-2018, General0 Comments

Ja fa uns quants cursos que treballo amb el portafoli de llengües amb els alumnes de GES. Però m’he adonat que, per un motiu o altre, no acabo de sortir-me’n del tot. A cada curs el desplego de diferent manera perquè tinc molt en compte factors que em fan modificar la seva implementació (ritme de la classe, acabament d’activitats i projectes, “esgotament” dels alumnes, etc.). En poques paraules, he deixat l’ús del portafoli en un segon pla. I si deixo en segon pla el portafoli, també acabo per “abandonar” part de l’essència de la #gramàticaMàtrix. Per això m’he proposat dinamitzar el seu ús i connectar-lo definitivament amb la visió gramatical per la qual he apostat aquests darrers anys.

Per a qui no ho sàpiga, fa dos cursos aproximadament que vaig passar de l’explicació de la gramàtica com a objecte a una visió més comunicativa i, fins i tot, personal. amb aquesta visió pràctica vaig començar a posar una base per a la #gramàticaMàtrix, un terme que pretén generar una relació més propera i més real entre la gramàtica i l’usuari de la llengua. En poques paraules, vol que l’alumne construeixi la seva pròpia gramàtica i des d’un acostament integral de la llengua. Com a rerefons, hi ha una intenció clarament reflexiva de l’ús del llenguatge, fet que hauria de portar a l’alumne a ser conscient de la seva competència lingüística i a saber com millorar-la aprofitant les seves destreses i coneixements previs. Així doncs, i atesa aquesta pretensió, es fa necessari l’ús d’un recurs com el portafoli lingüístic.

En aquests anys, he comprovat que, en un moment concret del procés, em quedo clavat. I això és culpa dels alumnes… bé, matisem les paraules. Ells no en tenen cap culpa, però amb l’obsessió d’adaptar-ho tant als alumnes, acabo per cedir i abandonar rutines, com ara l’autocorrecció de textos, l’emmagatzematge de les evidències durant el curs. A més, l’ús del portafoli ha passat a ser més aviat una mena d’enquesta i de descripció del curs. En definitiva, m’ha faltat determinació a l’hora d’aplicar la #gramàticaMàtrix. Si jo no poso de la meva part, si no dinamitzo el procés, si no sóc constant en la tria d’evidències, en les anàlisis dels exercicis i treballs; i si no paro de cedir en la pràctica i ús del portafoli, no té cap sentit continuar amb tot plegat.

Vaja, que no m’he mogut massa de la valoració que feia l’any 2016. Fins i tot, podria recuperar algunes propostes de millora que ja vaig apuntar. Si vull que la #gramàticaMàtrix qualli hauré de:

  • Enfortir i potenciar les tasques lingüístiques (exercicis, resums, textos setmanals, correcció de textos propis o aliens …).
  • Dinamitzar i facilitar l’ús del portafoli.
  • Establir sessions de coneixements previs, de resum i de coneixements apresos.
  • Determinar i definir l’itinerari de les activitats lingüístiques necessàries per a cada trimestre.
  • Utilitzar diverses metodologies i recursos (flipped classroom, gamificació, exercicis creatius, tasques lingüístiques de caràcter deductiu, etc.).
  • Crear exercicis més concrets i no tan extensos.
  • Continuar amb el treball integrador de llengües amb la llengua catalana, castellana i anglesa.
  • Potenciar la comprensió lectora com a recurs de la millora expressiva.
  • Temporalitzar les activitats i les tasques amb els alumnes just a l’inici del trimestre.

Per començar, he refet el portafoli lingüístic, al qual anomeno diari d’aprenentatge de llengües. En la versió 4, la qual podeu trobar penjada aquí– he optat per simplificar els qüestionaris i tornar a la reflexió diaria. I perquè els alumnes segueixin la tasca, els repartiré una còpia cada trimestre. És una manera de facilitar la tasca reflexiva i d’aglutinar-la en un document tancat.

Però encara em queda molta feina. I una de molt important: ser constant amb la proposta gramatical. Més enllà de la millora de la comprensió i expressió oral i escrita, amb la #gramàticaMàtrix es pot assolir una relació més propera amb l’ús que fan els alumnes de la llengua en el seu dia a dia. Perquè aprendre llengües no va només d’aprendre normes, sinó d’aprendre a adquirir consciència de l’ús lingüístic. I és que, al capdavall, aprendre llengües ha de ser, sobretot, una manera de millorar l’autoconeixement personal.

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook3Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0Pin on Pinterest0Email this to someone