[169] Tres coses que demanaria per a l’educació d’adults al Departament d’Ensenyament

jmab2017-2018Leave a Comment

Que el Departament d’Ensenyament podria fer millor les coses amb l’educació d’adults és molt probable. Malauradament, però, ja fa anys que no fa ni cap intent per actualitzar-la i s’ha dedicat a domesticar-la fins a convertir-la en una mena de sucursal de l’ensenyament secundari. No hi ha hagut un acostament a la realitat del que passa als centres, el tractament organitzatiu i de gestió resulta fred i distant, molt allunyat de les necessitats que requereixen equips directius, professors i, sobretot, alumnes. I aquesta distància que separa Ensenyament de la realitat dels centres de persones adultes fa que, també, es desconegui o menystingui l’aportació de l’educació d’adults a la millora de l’educació, tant pel que fa a projectes per a la millora educativa; o no es valori l’impacte en l’alumne i en l’entorn.

Per tot plegat, volia compartir (almenys) tres coses que demanaria al Departament d’Ensenyament:

1) Remodelació dels estudis per a l’obtenció del títol d’ESO

Ara que d’uns anys ençà la formació inicial sembla que està estancada, el curs presencial de l’obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària (GES) és la joia de la corona. Però són uns estudis que s’han fossilitzat, la seva estructura fèrria no deixa peu a flexibilitzar-la ni a adequar-se a uns alumnes que busquen l’oportunitat per aconseguir els seus propòsits. I difícilment els assoliran si reviuen fantasmes de vivències escolars passades; o bé no no tenen o no troben cap connexió amb els seus plans de futur. Hi ha qui diu que a mig termini el curs presencial de GES desapareixerà i que tota la competència per a l’obtenció del títol la gestionarà l’Institut Obert de Catalunya (IOC. Ara, el plantejament pedagògic del GES de l’IOC només fa que refermar el “deja vú” per part dels alumnes que es veuen obligats a repetir metodologies passades en entorns digitals. Un absurd, vaja!

Sigui com sigui, tant per als cursos presencials com virtuals cal una proposta per desmuntar l’estructura dels estudis de GES. Les experiències que molts centres porten a terme evidencien que el model actual ja està caduc. Cal, doncs, una remodelació. Com a proposta, podríem partir d’un article que vam escriure conjuntament amb professors d’altres comunitats autònomes i que compartien aquesta necessitat de revisar els estudis de GES en clau competencial real.

2) Ampliació de la inversió econòmica, formativa i humana en educació d’adults

Des de sempre s’ha dit que l’educació és la germana pobra i lletja de l’educació. I sempre que sento això, a part de recordar-me del company Quim Balaguer i del seu blog, deixa ben palès el tracte que ha rebut per part d’Ensenyament. Podríem començar per les dificultats de crear un equip de professors estable. En aquest aspecte, tal i com està muntada tant l’obtenció d’una plaça en un centre d’adults com les llistes de substitucions d’interinatge, no ajuda a assolir una solidesa en el claustre. A més, el nombre de places és molt baix i caldria crear-ne més.

D’altra banda, tenim el mal a casa, ja que si bé hi ha poques places en adults, sovint aquestes les ocupen professors de secundària a la recerca d’un espai de repòs esperant el merescut descans en forma de jubilació. I a aquests no els molestis amb projectes ni amb històries de Paulo Freire! Ja tenen les classes preparades des de fa anys!

Amb aquest panorama, es fa complicat realitzar formació pel professorat d’adults per diversos motius. Al marge de la falta de temps dels professors, se suma especialment la idoneïtat del curs. No dubto que Ensenyament elabora una bona proposta formativa any rere any, però seria més adequada si partís de les necessitats dels centres. A més, el disseny de la formació d’adults hauria de tenir en compte SEMPRE l’especificitat d’aquest àmbit. És a dir, fer un curs sobre COMPETIC o neurociència (¿?) està bé, però també seria molt positiu si es fessin formacions sobre pedagogia d’educació d’adults. O potenciar l’aprenentatge entre iguals a través de xarxes de centres. No estaria malament, oi?

Un altre element destacable és que Ensenyament aprofiti allò que té al voltant. Si s’hi fixés en les escoles d’adults municipals, anomenades per un inspector com a botiguetes, trobaria una gestió que promou itineraris formatius flexibles i que no estan supeditats a l’obtenció d’un títol. És a dir, hauria de tendir cap a un concepte de l’aprenentatge més obert, més humà. Si pogués establir xarxes amb les escoles municipals, doncs, podrien aprofitar-ho per compartir models, accions i projectes formatius molt potents.

Però tots aquests aspectes queden plenament lligats al suport econòmic que pugui tenir l’educació d’adults per part de l’administració. Sí, invertir en educació és una despesa segons diuen molts… Però de debò que surt tan cara la “despesa” en educació d’adults? Si pel que es veu, l’augment del -ja de per sí- baix pressupost és inexistent, és només qüestió de voluntat política i, sobretot, de sensibilitat educativa aconseguir la pujada pressupostària necessària per  a un sector que cada vegada guanyarà importància en la societat a mig termini. I si no, al temps…

3) Assumpció del concepte de l’aprenentatge al llarg de la vida

El departament d’Ensenyament sempre ha tingut una visió molt limitada de les etapes educatives. Al marge de l’obligatòria (primària i secundària), sembla que la resta sigui sobrer. Però senyors, les postobligatòries també formen part del viatge! Perquè si tot s’acaba amb la secundària, què fem amb els que no l’han acabat? I què fem amb qui tingui encara ganes de saber, de conèixer i d’ampliar coneixements per guanyar-se la vida o, simplement, pel plaer d’aprendre?

Falta, doncs, una mirada més àmplia, una visió holística. Falta la creació d’un consens més ampli que sigui capaç d’englobar totes les etapes educatives, l’obertura d’espais de trobada entre escoles, instituts, escoles d’adults, escoles bressol, universitats, etc.; la construcció d’un itinerari suficientment diversificat que doni resposta a totes i cadascuna de les necessitats educatives de les persones. Sí, persones, no alumnes. Perquè aquesta mirada també obliga a replantejar-se fins i tot els conceptes més bàsics. Si pensem en els alumnes com a persones que han de viure, entendre i comprendre el món, seran capaços d’establir un diàleg crític amb l’entorn i amb ells mateixos per, finalment, transformar-lo.

I això és tot. Podria haver exposat més coses. Fins i tot, hi hauria altres que serien tant o més necessàries que les que he destacat en el post. Però no li doneu importància. Agafeu-vos-ho com a propostes, idees o desitjos d’algú que ha passat pràcticament tota la seva vida en l’àmbit de l’educació d’adults i que li agradaria una altra mena de relació amb Ensenyament. Perquè li ho podem demanar, no? O potser l’educació d’adults no hi té cabuda? I encara diria més: s’ha de fer càrrec Ensenyament de l’educació d’adults? Bé, potser aquest ja és un altre tema per tractar amb calma en un altre post.

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
12Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
0Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email