[170] Les escoles municipals de persones adultes, en xarxa!

jmab2017-2018Leave a Comment

Dimecres dia 7 vaig anar a la segona sessió plenària de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes (a partir d’ara, la Xarxa). Després que l’any passat es presentés el projecte, ara tocava pencar i posar fil a l’agulla. Amb aquesta intenció, els serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona (DiBa) van preparar un matí on el protagonisme el van tenir els assistents a l’hora de definir tant l’organització com les accions que es portarien a terme.

Val a dir que els encarregats de portar a terme la sessió ho van aconseguir perquè van planificar diverses dinàmiques col·laboratives. Però de tan innovadores va costar entrar en el joc que havien plantejat. Tot i així, i després de nombroses explicacions, les activitats van rutllar i van començar a donar els primers fruits. El primer escull era delimitar els objectius que es van consensuar durant l’any anterior. I és que cal prioritzar les accions perquè hi ha molts objectius, tal i com podeu veure a una de les imatges que il·lustra el post. Els objectius específics a treballar són els següents:

1. Generar metodologies per detecció de necessitats formatives de les persones adultes.
2. Establir pautes per a la promoció de l’oferta i la difusió de les EMPA.
3. Definir i elaborar nous instruments de promoció de les EMPA i de la formació de les persones adultes.
4. Generar espais d’intercanvi i de transformació educativa/innovacions pedagògiques entre EMPA i amb altres xarxes locals d’inovació existents.
5. Definir estratègies i eines d’orientació i acompanyament a l’alumnat i les seves famílies.Després de dubtar entre el punt 1 i el 4, vaig decantar-me per aquest últim. És un tema tan atractiu com (i perdoneu l’expressió) malxinat perquè, malgrat les incomptables evidències de l’existència de projectes innovadors a les EMPA, sobre el fet innovador en educació d’adults encara no hi ha cap base -per dir-ho així- teòrica. De fet, el debat sobre la innovació en educació d’adults encara s’ha d’encetar, atès que els processos de renovació pedagògica iniciats els darrers anys no han comptat amb l’educació d’adults. Hi ha, doncs, camp per explorar. Tot un repte!

Amb els objectius escollits i els assistents repartits en funció de les seves inquietuds, experteses i interessos, es va repartir una fitxa amb la finalitat de pensar almenys una acció per tal d’assolir l’objectiu. No va ser fàcil, ja que una tasca d’aquesta envergadura no es fa en la mitja hora que vam tenir. De tota manera, sí que va donar temps a conèixer el grup de treball, descriure en alguns casos l’acció i exposar el resultat que s’espera d’aquesta acció. També vam poder establir la metodologia de treball que engegaria cada grup (trobades online, creuament de correus, ús del Drive, etc.). I vam portar-nos deures a casa: el dia 13 d’abril hem d’enviar emplenada una única fitxa que descrigui l’acció de cada un dels objectius.

La segona part de la sessió, en canvi, el tema de fons va ser el de les #TransicionsEducatives, del qual tinc pendent un post. Però pel que fa a la Xarxa, en aquest punt va acabar tot. Però també aquí és on comença tot, amics! Perquè l’encert del plantejament de la DIBA és que l’estructura de treball sigui compartida i col·laborativa. En paraules textuals del gerent dels serveis d’Educació de la DiBa, el Jordi Plana, “no volem generar una estructura de treball vertical sinó de treball compartit, en el que el compromís de tothom és imprescindible per portar-lo endavant”. La responsabilitat, doncs, és dels que vam assistir dimecres a la sessió. I l’èxit (o el fracàs) de la Xarxa dependrà també de nosaltres. El que vam iniciar el dia 7 de març, i ho dic seriosament, és l’Oportunitat per enfortir l’educació des dels municipis, concretament, l’educació de les persones adultes del nostre entorn proper. Podem establir ponts, compartir idees i propostes d’aprenentatge. Tenim l’oportunitat de reinventar-nos com a servei i esdevenir model de l’educació d’adults. Però només ho podrem fer possible si ens hi posem.

En conclusió, els companys de la DiBa tenen il·lusió i ganes de fer avançar l’educació d’adults. Ens han passat el testimoni a nosaltres, professors, tècnics i regidors, perquè teixim la Xarxa. És el moment de respondre a la crida. Què, t’hi apuntes?

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
4Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email