[181] Coses que he deixat a Piera

jmab2018-2019, GeneralLeave a Comment

He passat mig curs a l’institut Salvador Claramunt de Piera. El que havia de ser una substitució de tres setmanes es va allargar fins al darrer dia de gener. I amb una tasca gens senzilla: ser tutor d’un dels dos grups de 1r d’ESO! Qui m’havia de dir que viuria tantes experiències en tan poc temps! Malauradament, sabia que era temporal. És per això que durant el darrer dia al centre, a banda de ser un dia molt trist, m’acompanyava la sensació que em deixava -o que deixaria- algunes coses per fer abans de sortir del centre. I -com diu el mestre Virgili- si m’ho permeteu, us n’explicaré quines són.

LA TUTORIA DE 1r ESO B

No sabeu com trobo a faltar els nens de la meva tutoria. Com ells, jo també començava una aventura al setembre plena de dubtes. I hem compartit plegats aquest viatge per l’ESO. Vaig decidir no dir res de la meva condició de substitut per no generar neguits i construir de manera sòlida la confiança entre alumnes i tutor. No podia dir que estava allà de pas a una alumnes que, tot just, iniciaven el camí a una nova etapa educativa.

Em va fer molta il·lusió ser el tutor de 1r B. I no em puc queixar, perquè vaig tenir un grup molt motivat, amb un comportament generalment bo. Sí, era el grup somiat per molts professors. Però malgrat això, vam tenir els nostres maldecaps. No penseu que el dia a dia era senzill. A mesura que passaven les setmanes, sorgien problemes de convivència, alguna que altra baralla i, per sobre de tot, moltes faltes de respecte. Amb tot, el grup es mostrava dialogant i amb predisposició a solucionar els problemes. Volia mantenir l’aurèola de «bon grup». I això l’honorava.

Com dic, vaig tenir molta sort perquè els alumnes que començaven l’ESO al Salvador Claramunt tenien una bona base tant acadèmica com humana. Aquí cal felicitar primer a les famílies. I després a la bona tasca feta des dels centres de primària. Un dels punts forts -pel que vaig poder percebre- és la comunicació entre els centres de primària i de secundària. Hi ha un feedback que beneficia a tothom, en especial als alumnes. Sí, potser penseu que no hi ha per tant, que en altres poblacions ja ho fan això. Segur que sí, però només volia constatar que a Piera això funciona.

I un altre motiu per alegrar-me de la sort que vaig tenir va ser el bon funcionament amb la tutora de l’altre grup de 1r. Ella estava més experimentada i em va ajudar a saber fer de tutor. De seguida ens vam entendre perquè vam fer una cosa molt senzilla: comunicar-nos. M’ho va fer fàcil perquè tots dos miràvem no ja per cada grup, sinó per tots dos cursos en global. D’aquesta manera -i era inevitable- vaig crear vincles amb els alumnes de 1r A. I és clar, també se’ls troba a faltar!

Durant els mesos que vaig ser tutor m’ho vaig passar de conya. Crec que això de ser el referent dels alumnes va amb mi. M’agradarà tornar a ser-ho en una altra ocasió amb un nou grup. Però els meus nens de 1r B de Piera seran sempre els primers i sempre els recordaré. Els vaig haver de deixar, però encara avui em pregunto què farà la Lila, el Rida, el Maikel, com es trobaran el Sergio, la Paula o la Leyre, aprovaran català l’Oana, l’Izan o la Coral; o si superaran el curs (i amb quina nota) la Sílvia, l’Ossama o la Marta. Espero tenir l’oportunitat de retrobar-me amb ells en algun moment. No sé si és normal recordar-me de tots ells i voler esbrinar què serà d’ells. Jo, almenys, a dia d’avui, encara mantinc aquest vincle. I és que em temo que no deixaré mai de ser el tutor de 1r B del Claramunt.

TANCAR EL CICLE D’UN CURS

El fet que s’acabés la substitució em va deixar amb la mel als llavis. La situació que vivia al Salvador Claramunt era ideal per treure lliçons apreses de cara a agafar experiència a secundària. Ara, des d’un punt de vista realista, tinc ben assumit que hauré de voltar per diversos centres. No puc esperar gaire cosa més, ja que vaig començar en això de la secundària fa un any. I puc estar d’enhorabona perquè aquest curs passaré per només dos centres: el Claramunt i on actualment estic ara, l’institut Baetulo de Badalona. Un altre dia us en parlaré d’aquest últim.

Però m’hauria agradat haver començat i acabat el curs en un sol centre, tancar el cicle d’un curs. El compromís que vaig assumir amb els alumnes era tan fort que no m’hauria importat quedar-me amb mitja jornada. I cal que digui que l’equip directiu va intentar retenir-me, però no va haver manera. Són les conseqüències amb les quals ha de conviure el substitut. Sembla que tinguis prohibit agafar estima dels alumnes, desenvolupar amb tota la força la teva manera d’ensenyar llengua i literatura. M’he trobat lligat, limitat i frenat per una situació que, tot i entendre-ho, no crec que sigui la més adequada: mantenir calent un lloc perquè, després vingui una altra persona i que molt legítimament, canviï o adapti la feina feta.

Ei, que no tinc res en contra de la persona que substituïa! La meva crítica és cap als canvis continus de plantilles i la sacsejada que provoca en els centres a tots els nivells. Aquest és un tema massa complex i que no abordaré de cap manera en aquest post. Però penso que en les opcions de nomenaments caldria tenir en compte les necessitats dels centres per mantenir allò que els professorat ha desenvolupant durant el curs.

APORTAR ALGUNA COSA AL CENTRE

Atesa aquesta caducitat al Salvador Claramunt, no vaig conèixer a fons el seu projecte educatiu. Per mi, el més gratificant de formar part d’un centre és poder sumar i aportar la meva experiència al projecte. Només em va donar temps a treballar en la millora de l’assignatura Parlar, la qual està pensada per millorar l’expressió oral dels alumnes de 1r d’ESO. Juntament amb els professors implicats en aquesta assignatura, vam afegir activitats d’expressió oral i fonètica per contextualitzar les activitats més extenses. Vaig recuperar i actualitzar diversos exercicis que feia amb els meus alumnes de GES 1 a l’escola d’adults. I malauradament, vaig quedar-me en el punt de revisar la programació de l’assignatura per al curs vinent. De ben segur que algunes de les novetats proposades en aquesta assignatura les hauran recollit els companys. I d’una manera o altra, tindré la consciència tranquil·la pel que fa a haver aportat alguna cosa al centre.

M’hauria agradat també ser més útil al departament lingüístic. Però trencar dinàmiques o aportar novetats en les meves circumstàncies és complicat. Em va semblar que tothom buscava el seu lloc en un projecte educatiu prometedor i amb potencial. I el Salvador Claramunt podrà fer-ho amb el temps. És un centre jove, amb moltes possibilitats, amb terrenys per explorar per fer que esdevingui el lloc d’aprenentatge de referència per a la seva població.

No em faria res que l’atzar dels nomenaments tornessin a portar-me de camí cap a Piera. He deixat companys, feina per fer i idees per aportar a un projecte que ha de créixer en el futur. I sobretot, als meus nens de 1r B. Alumnes, amics, claustre i equip directiu, PAS i AMPA del Salvador Claramunt. Si llegiu això, vull que sapigueu que he deixat coses allà. Però m’he portat molt més del que deixo. Gràcies per la vostra generositat. Ah!, i cuideu-me els alumnes de 1r!

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
0Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email