[184] Estàs blocat! L’anècdota d’un no-diàleg sobre educació

jmab2018-2019, GeneralLeave a Comment

Quan es parla d’educació tothom té una opinió. Aquesta pot ser encertada o coherent segons els seus criteris, experiències, conviccions o motivacions. A mi, personalment, m’agrada compartir-les, debatre-les per tal d’enriquir-nos mútuament. I a Twitter hi ha espai per a això. En el meu cas concret, qui em segueix a Twitter sap que soc una persona dialogant. És cert també que puc ser més diplomàtic o més punyent segons el grau de defensa dels meus arguments. Però no ataco en cap cas a la persona, sinó a les idees. I més quan són idees que no van a favor del bé comú i de la consecució d’un objectiu que, per mi, és innegociable: la millora de l’educació al llarg de la vida per a tothom.

Insisteixo: és un plaer debatre sobre l’educació al llarg de la vida. Però sempre i quan hi hagi algú disposat a debatre. Al llarg dels anys he tingut ocasió de fer-ho amb persones destacades del món educatiu, com l’Ismael Palacín o el Jordi Plana. I sempre hi ha hagut molt bona entesa, malgrat les diferències. No és el cas del comissionat d’Educació de l’ajuntament de Barcelona, Miquel Àngel Essombra (@miquelessomba). És més, no només no m’ha respost, sinó que m’ha bloquejat a Twitter. Desconec el motiu del blocatge, però segur que té a veure amb la defensa que faig del projecte de La Troca, l’escola comunitària de formació permanent del barri de Sants.

Com sabeu, La Troca es troba en una situació complicada. No vol renunciar al seu model de gestió per oferir formació bàsica i gratuïta. Però l’ajuntament de Barcelona no sembla estar convençut d’apostar per un projecte que, curiosament, el mateix ajuntament va reconèixer amb un guardó als premis Barcelona Innovació Educativa. És, si més no, contradictori, no trobeu?

I encara més contradictori és que l’ajuntament de Barcelona anunciï amb bombo i platerets la creació de la primera escola pública (però de gestió privada!) de segona oportunitat a Barcelona per a aquest curs. No tornaré a explicar què en penso. Ja vaig fer un post parlant de la qüestió, la qual continua essent discutible i decebedora per als centres d’educació d’adults de la ciutat. Amb tot aquest caldo de cultiu, doncs, em vaig posicionar a Twitter en defensa clara de La Troca, del que representa com a model d’escola enfront dels xiringuitos de segona oportunitat. I ateses les possibilitats que ofereixen les xarxes socials, vaig enviar algunes piulades a l’ajuntament i a diversos representants, entre ells l’Essombra. En cap moment van contestar els missatges. I l’última anècdota va passar la setmana passada. L’Essombra va piular això:

I jo vaig contestar tot seguit:

Crec que la resposta en cap cas va ser desconsiderada ni vaig faltar al respecte. El cas és que, la conversa que mai s’havia iniciat sobre La Troca i les escoles de segona oportunitat mai s’iniciaria. I passats uns dies, de casualitat, vaig adonar-me que mai hi haurà conversa sobre La Troca ni les escoles de segona oportunitat perquè l’Essombra m’havia blocat a Twitter.

Cadascú amb el seu compte de Twitter pot fer el que vulgui i, és clar, blocar a qui vulgui. Però em sembla molt greu que un funcionari públic al qual se li demana per diverses qüestions que li pertoquen no respongui. I pitjor encara, que utilitzi el blocatge per no respondre. Amb un blocatge es tanca la porta al debat, a l’intercanvi d’idees i a la defensa dels arguments. Queda clar amb aquesta acció, doncs, que no vol o no té ganes de debatre. Vol continuar en una realitat paral·lela, la de les palmadetes a l’esquena en forma de piulada amable. Doncs em sap greu, perquè no puc aplaudir les darreres decisions que ha pres l’ajuntament de Barcelona en matèria educativa. Hi ha encerts? De ben segur que sí, però en el tema concret de l’aprenentatge al llarg de la vida no n’hi ha tants.

Val a dir que no soc l’únic que li ha demanat explicacions sobre La Troca, sobre l’obertura de l’escola de segona oportunitat gestionada per una fundació privada i pels Salesians Sant Jordi. I és que per més semàfors verds que els diaris li atorguin, senyor Essombra, no pot deixar d’escoltar, de parlar i de debatre ja no amb mí -que no sóc ningú, al capdavall-, però sí amb tots els agents que té al voltant, entre ells els centres d’educació d’adults de Barcelona. Perquè els èxits i els encerts han de ser col·lectius o no seran èxits i encerts.

Negar la possibilitat de dialogar no fa desaparèixer el problema. I molt menys els dubtes i les inquietuds. La política educativa municipal és capritxosa, ho sé per experiència. I es mou per «modes» o per allò que diuen les xifres o les estadístiques més que no pas pel que diuen les persones que coneixen bé la realitat del dia a dia. Però en política educativa municipal, malauradament, ignorar determinades «realitats incòmodes» està a l’ordre del dia.

En fi, no em molesta el blocatge, però sí el silenci sobre qüestions educatives que són competència del senyor Essombra. I el senyor Essombra no és un ciutadà corrent: és el comissionat d’Educació de l’ajuntament de Barcelona. Qui millor que ell per donar la seva opinió sobre les accions de govern que afecten l’educació al llarg de la vida? No espero que m’aixequi “el veto”, només faltaria. Jo soc un mindundi. Però sí que espero que sigui més comunicatiu amb qui realment depèn d’ell i de les seves accions polítiques. Un consell, però, als companys de La Troca i al professorat d’escoles d’adults que vulguin posar-se en contacte amb l’Essombra: no ho feu a través de Twitter si és que no voleu acabar castigats al racó dels blocats.

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
0Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email