[193] Fem biblioteca: tres propostes (necessàries!) per no deixar-la perdre el curs vinent

jmab2019-2020Leave a Comment

Qui ens ho havia de dir! La pandèmia i les conseqüències han originat que, en el darrer trimestre del curs 2019-20 visquéssim experiències docents mai vistes. No sé valtres, però no m’ho acabo de creure encara. Em vaig (mal)acostumar a una rutina que, sortosament, ha frenat gràcies a les esperadíssimes vacances. Però encara ara, i en època de vacances, tinc calfreds, sobretot quan apareix la ministra d’Educació o el conseller Bargalló als mitjans de comunicació (el que és ja el seu hàbitat natural). Jo ja pateixo. I estic segur que, cada vegada que hi surten, un gat propietat d’un director, d’un cap d’estudis o d’un coordinador pedagògic mor d’atac de cor. I quan pensàvem que havíem tocat sostre, ens van deixar com qui no vol la cosa les instruccions per al curs que ve. Sembla que els gatets dels equips directius tenen els dies comptats.

Amb tot, és bastant evident que el model organitzatiu de cara al curs vinent no té consideració per a diverses assignatures ni per als espais comuns. L’educació física i la música estan en el punt de mira, mentre que la biblioteca, malauradament, ha de reconvertir-se en aula o bé, restringir el seu ús amb un seguit de normes sanitàries. Tot plegat, la irrupció de la COVID-19 als centres escolars i instituts ha colpejat pilars fonamentals no només de l’ensenyament, sinó de la vida dels nostres alumnes. Tant la música com l’esport formen part indissoluble dels nens i joves. I, potser, en menor mesura, la biblioteca. Ara bé, quan es colpeja la biblioteca, s’està fent mal a dos punts molt importants: la llibertat i la imaginació dels nens i joves.

En tots aquests mesos de confinament, la música ha estat l’acompanyament dels nostres alumnes, d’una manera activa (practicant amb un instrument) o passiva (escoltant música). De la mateixa manera, i malgrat les limitacions, l’esport també ha estat present a les llars per mantenir actiu el cervell i deslliurar-lo de pensaments negatius. Però què ha passat amb la lectura durant el confinament? Els joves van incrementar el temps de lectura en temps de tancament a casa? No sé si s’ha realitzat cap estudi en aquest sentit (deixo anar la idea en cas que no s’hagi fet). Però la Universitat de València sí que va realitzar una enquesta en línia a espanyols majors d’edat. El passat 23 de maig van compartir les dades i les conclusions en un treball anomenat Hàbits lectors durant el confinament per la COVID-19, sembla que durant les primeres quatre setmanes de confinament, els espanyols van augmentar el temps dedicat a la lectura. M’agradaria esbrinar si aquestes dades també han estat positives entre el col·lectiu jove.Sigui com sigui, i atesa la incertesa del nou curs, està clar que també s’ha de garantir la potenciació de la lectura en cas que torni a haver-hi un altre confinament. Ja en aquells mesos, Puntedu, el programa de biblioteca escolar aixoplugat pel Departament d’Educació, va engegar una encertada campanya on es recollien activitats de biblioteques escolars portades a terme durant la pandèmia. Si feu una cerca a Twitter de l’etiqueta #biblioactivacovid, podreu donar-ne una ullada. Si no, també ho podeu fer aquí. I encara hi ha un altre document de Puntedu on es feien diverses propostes per facilitar la lectura durant el confinament. El podeu llegir aquí.

Llavors, què pot fer un centre per facilitar i potenciar la lectura en el curs 20-21? Tot dependrà de l’evolució i de l’impacte de la pandèmia al llarg del curs que ve. Així doncs, m’agradaria recollir i posar sobre la taula (modestament) algunes propostes d’ús de l’espai biblioteca en cas que es pugui tornar a les aules al setembre o bé ens obliguin a confinar-nos i, per tant, a la virtualitat.

Voldria abans comentar-vos que he pres com a base i font d’inspiració les que en el seu moment va fer Mireia Manresa en un article a El Diari de l’Educació anomenat Llegir a casa, llegir a les aules. En aquest excel·lent post, Manresa divideix les seves recomanacions en funció de la situació en la qual es trobin els alumnes: a l’aula o a casa. De la mateixa manera, també he tingut en compte les orientacions que fa el programa Puntedu, les quals podeu consultar aquí mateix.

Que quedi clar, doncs, que no pretenc inventar res. Simplement, vull destacar i comentar tres mesures que, a parer meu, poden ser les més eficaces perquè la biblioteca esdevingui un espai d’oportunitats d’aprenentatge malgrat la situació de la pandèmia. I en la mesura del possible, afegiré algunes propostes perquè això sigui possible.

1. La biblioteca no ha de transformar-se en una aula

Sí, començo fort. Ja sé que no comptar amb la biblioteca com a espai de classe no entra en els plans de molts equips directius. I el mateix Departament ja ho ha disposat d’aquesta manera, malauradament! Però si entenem la biblioteca com un espai d’aprenentatge comú, es podrien trobar algunes solucions perquè els alumnes, amb una determinada periodicitat, treballin a la biblioteca. Així, Puntedu recomana, per exemple, organitzar l’ús de la biblioteca en grups-classe per dies o setmanes. I és clar, sempre amb les indicacions sanitàries adequades i pertinents.

D’aquesta manera, garantim el pas de tots els alumnes per un espai que és, sens dubte, no només un lloc de consulta, sinó d’investigació, de creació i descoberta. Si es té en compte aquest ús en les unitats didàctiques per al pròxim curs, afegirem qualitat en l’aprenentatge dels nostres alumnes.

2. L’adequació dels plans de lectura a la «nova» normalitat

La incertesa del curs que ve obliga a planificar-lo en funció dels diversos escenaris. I això inclou els plans de lectura. Hem d’adequar-los, doncs, a la situació canviant que –sembla tindrà el curs que ve. Seria, potser, un bon moment per treballar en un pla de lectura lliure i autònoma. Ara, malgrat les bondats d’aquest enfocament (i durant el temps de confinament) ha quedat palès que els nostres alumnes no llegeixen (o els costa llegir) per iniciativa pròpia. En aquest sentit, es pot malinterpretar el terme «autonomia». Cal entendre-la, com bé comenta Mireia Manresa, com un «itinerari de progrés» en el qual els alumnes, i a mesura que passen d’etapa, aprenen a seleccionar lectures en funció dels seus gustos; a valorar la lectura individual, socialitzen la lectura i aprenen a compartir-la i a valorar-la com a opció no només d’oci sinó de creixement personal. En definitiva, comencen a construir-se una identitat lectora. I amb això, l’autonomia lectora.

No és en cap cas un camí fàcil, ja que per assolir-ho, i com bé apunta Manresa, han de confluir diversos factors: conèixer de manera sincera el lector com a subjecte, partir de textos proposats pels alumnes, els docents han de ser models per als alumnes i, per tant, mantenir una relació lectora mútua per tal d’acostar-se i llegir la seva literatura; i acompanyar-los a través d’activitats no necessàriament acadèmiques. Aquestes conformen el que Manresa anomena «un pla de progrés» preparat pels docents amb l’objectiu de començar a construir un «univers lector» personal. 3. La lectura continua en cas que torni a haver-hi confinament

No podem descartar que tornem a quedar confinats a casa. De fet, és més que probable. Per això, cal comptar amb un pla B de lectura que ajudi al que comentava a l’inici del post: garantir que els alumnes no perdin l’hàbit lector durant el temps que duri el confinament. Si tinguéssim dades a la mà sobre hàbits de lectura dels estudiants durant el passat confinament, ens ajudarien a determinar millors propostes per enriquir els plans de lectura en aquestes circumstàncies. Malauradament, no és així. I és per aquest motiu que s’han de vetllar més que mai els plans de lectura durant el tancament.

Una bona opció, com apunten les recomanacions de Puntedu, és crear un espai amb recomanacions d’eines de recerca en línia amb videotutorials per conèixer-ne l’ús; de propostes de lectura, etc. Els centres que gaudeixin de l’Epèrgam tenen a l’abast una eina molt aprofitable.

I quines activitats per als alumnes (i les famílies!) podem organitzar per continuar enriquint l’hàbit lector des de casa? En aquest moment ens van de perles, no només les recomanacions que fa Mireia Manresa, sinó també les de Puntedu que he enllaçat anteriorment i que, si no voleu cercar-lo ara, us el torno a deixar aquí. Així, en un moment, i prenent com a base les recomanacions de Puntedu, se m’acuden diverses activitats: un club de lectura digital amb l’app Tellfy, una visita guiada per descobrir Ebiblio, l’organització de la seva biblioteca personal i proposar-los activitats amb les lectures que en formin part (escriure «blackout poetry», gravar microressenyes en vídeo amb Stories d’Instagram o Tik Tok; o àudio amb Vocaroo), o la gravació d’audiocontes (amb treball de lectura expressiva com a rerefons) per crear un banc de contes a Ivoox.

Però de ben segur que companys del vostre claustre tenen idees que podeu compartir. I si li demaneu a la persona responsable de la biblioteca del vostre centre, us donarà un cop de mà. En aquest sentit, no està de més que es treballés de manera coordinada, amb eines i activitats comunes o bé complementàries. Aquí rau la importància de pensar, com bé recomana Puntedu, en la creació d’una comissió de biblioteca per mirar de donar forma a aquestes propostes en línia i que vetlli per la cohesió del treball que es fa a l’aula.

En definitiva, cal comptar amb la biblioteca (com ho hem de fer amb la música, l’educació física i l’art) encara que el món se’n vagi pel pedregar. I en aquests temps tan incerts per a tothom, cal que els centres educatius no perdin de vista la importància de la lectura per a la formació dels alumnes. S’ha d’invertir en el reforç de la biblioteca com a espai transversal d’aprenentatge. I és que el món que ens envolta ens empeny a entendre’l, a qüestionar-lo i a construir-ne un de millor. Per això no ens queda una altra: hem de fer biblioteca.

PD: Actualitzo el post amb el monogràfic Biblioteques escolars del segle XXI, un recull d’articles escrits  per gent que en sap un niu sobre el tema. En conjunt, és una excel·lent lectura que aporta múltiples investigacions i projectes per marcar futurs objectius a la biblioteca escolar… i posen la cirereta a aquest humil post. Agraeixo l’aportació de la Glòria Durban. Gràcies per la recomanació!

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
0Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email