[116] Prou samarretes de la Patrulla Canina! Volem formació del professorat per a persones adultes!!!

jmab2015-2016, General2 Comments

Sempre és un bon moment per formar-se i millorar com a professionals de l’educació. El drama, però, és quan comencem a buscar alguna cosa relacionada amb l’educació d’adults. Quantes n’hi heu trobat? Exacte, pràcticament NI UNA!!!

L’educació d’adults és un autèntic gueto dins del departament d’Ensenyament, fet que es tradueix en un escàs interès per oferir formació pensada expressament per als docents que treballen en l’aprenentatge al llarg de la vida. És així com des de l’administració fa que ens capin professionalment i ens obliguin a buscar aixopluc en cursos que, tot i tenir punts en comú, en la pràctica majoria dels que s’hi ofereixen no són específics per a aquesta trajectòria educativa. Un altre pegat més de les altes instàncies.

Eps! Que quedi clar que no qüestiono l’oferta formativa que es desenvolupa per als companys d’altres etapes, sinó que sempre som els professors/es d’escoles d’adults qui ens hem d’adaptar sovint a aquesta oferta. Fins i tot en l’oferta universitària, la qual és la que serveix per a la professionalització o per a la recerca. Sortosament, hi ha el Màster Oficial de Formació de Persones Adultes de la Universitat Autònoma de Barcelona. Però la matrícula és biennal. Desconec si hi ha més estudis d’aquest estil, però el que queda sobre educació d’adults són assignatures esparses en el currículum d’Educació Social, de Pedagogia o de Magisteri. Definitivament, l’oferta és minsa, fet que és preocupant, atès que s’està restringint la professionalització dels professors dels centres d’adults.

Pitjor panorama hi ha en les associacions educatives o iniciatives privades, espais en els quals l’educació per a adults ni existeix. Per exemple, l’Associació de Mestres Rosa Sensat no ofereix cap curs als professionals de l’educació d’adults. I si n’hi hagués, estaria catalogat en la pestanya Cursos comuns. O per la seva part, la flamant Escola Nova 21 ni s’ha dignat a tenir en compte l’educació d’adults en el seu pla -de domini- d’innovació pedagògica. Malauradament, no saben que hi ha moltíssimes experiències d’èxit dins de l’àmbit educatiu adult a Espanya i més enllà! Sí, sí: experiències educatives innovadores a l’educació d’adults! Ara, hi ha innovació, però amb criteri, la que té en compte l’alumne abans que la metodologia, la que no imposa models sinó que els selecciona segons la realitat que hi ha a l’aula. O què us pensàveu?PAW PATROL COSTUME 2

Aquest greuge comparatiu fa palès que, per a molts, l’educació d’adults continua essent una extensió de l’institut. Senyors, passem ja aquesta pantalla!!! Educarien de la mateixa manera un alumne de 3r de primària que un de l’etapa instrumental? Pensen que serveixen les mateixes estratègies d’aprenentatge de llengües de Primària i d’ESO per a un alumne adult? És com si regaléssim samarretes de La Patrulla Canina. Creuen que se la posarien els alumnes adults? Jo crec que no…

Per tant, la moralina de tot plegat és que l’oferta formativa existent ignora o desconeix l’educació per a persones adultes. I la que hi ha o és insuficient o no satisfà les necessitats reals dels centres d’adults. Amb aquest panorama, i per mancança de cursos específics, els professors d’educació d’adults han de fer feina doble: formar-se i transformar allò que han après en formació per a persones adultes. Que si s’ha de fer es fa, però crec que és de justícia reclamar (i exigir) una formació que tingui en compte la idiosincràsia de l’educació d’adults, les especificitats que hi conté i treballar-ho des de la seva autèntica realitat educativa.

I no, no és una “pataleta” d’un grupet de professors. Enguany he pogut assistir a diverses trobades d’educació d’adults, he pogut conèixer docents de moltes comunitats autònomes, visc de prop un canvi de projecte pedagògic al centre i tothom hi coincideix: volen formació específica. Sortosament, però, hi ha algun reducte formatiu que encara persisteix i que cal salvaguardar-lo.

Un d’ells és l’Escola d’Estiu de l’Educació per a Persones Adultes. Enguany ha arribat a la desena edició de la nova etapa i és un espai per compartir experiències, recursos i punts de vista que ajudin a construir una educació per a tota la vida. Fa un any vaig fer una xerrada i en aquesta edició vaig entrar a la sala de màquines i vaig coordinar dues taules d’experiències. Com a elements positius hi ha la programació que està pensada en clau lifelong learning. Ara, com a negatius hi ha el desconeixement general de l’existència d’aquestes jornades per part de molta gent, així com la poca repercussió a nivell mediàtic que té. A més, encara cal trobar la clau del format més adient. En aquest sentit, seria ideal que es creés xarxa amb centres d’adults i altres espais (universitats, etc) per donar-se a conèixer. Però també seria ideal perquè l’Escola d’Estiu esdevingués un espai de referència de les bones pràctiques que es realitzen arreu de Catalunya i d’Espanya, dels estudis que s’hagin pogut desenvolupar per, després, exposar resultats i valoracions durant aquestes jornades. Penso que té moltes possibilitats i podria donar molts beneficis a la professionalització i a la visibilitat de l’educació d’adults.

També cal esmentar els cursos que, des de la Diputació de Barcelona, s’organitzen per als professionals que treballen a la seva xarxa de municipis. Malauradament, però, és clarament insuficient (generalment es fa dues vegades a l’any), en hores que no tenen en compte els horaris dels centres i, el pitjor de tot, és que tenen places limitades, un professor per centre.

CONGRÉS EDUCACIÓ LLARG VIDAUn altre espai molt recomanable és el Congrés Internacional d’Aprenentatge al llarg de la Vida que se celebra a Castelló (València). En aquesta 4a edició, la qual tindrà lloc durant el mes de novembre, un dels temes que es tractaran és el futur de l’educació d’adults. La visió, doncs, dels organitzadors, va més enllà de les experiències d’èxit presents. El programa és molt complet i serveix per posar un punt de partida a la reflexió que hem de fer els professionals dels CEPA, EPA i altres. Hem d’establir bases per fer front als reptes presents i futurs de l’educació d’adults, hem de saber on som i cap a on anem a nivell local, però també a nivell estatal i europeu. El Congrés esdevé, doncs, espai d’aprenentatge i una presa de consciència de l’estat de salut de l’educació d’adults.

Totes dues propostes són exemples que es pot fer una proposta formativa per a professors de persones adultes coherent i en consonància amb la realitat que es viu en aquest àmbit educatiu. De la mateixa manera, ha de servir d’estímul per a futurs projectes de formació, com per exemple els que desenvolupi el grup d’educació d’adults aixoplugat per l’ICE de la UAB. I espero també que serveixi per treure els colors a associacions educatives, “xiringuitos” innovadors i al departament d’Ensenyament. L’educació d’adults no pot ser en cap cas ignorada perquè ara -i en un futur no gaire llunyà- esdevindrà un focus d’interès notable per a l’evolució de la societat del futur. Som educació i volem formació.

Malgrat els desitjos, hi ha dues coses que sí podem portar a terme des de ja mateix:

  • la immersió a les meravelloses xarxes socials, els blogs de grans professionals que exposen tot el que saben i que ho comparteixen de manera altruista. Cadascú de nosaltres pot fer xarxa amb tots ells, formar part de grups de professors, compartir i crear fantastics projectes que poden obrir portes a realitats ben diverses i enriquidores per a la nostra formació docent i, és clar, per al nostre centre. En aquest sentit, la creació d’un PLE és un bon inici per connectar amb l’enorme feina que s’està fent en l’àmbit de l’educació de persones adultes.
  • La formació dels nostres claustres. L’autèntica revolució es troba ben a prop nostre, en la professionalització de quilòmetre zero dels nostres companys, en l’entorn on passem moltíssimes hores. Si sabem reconvertir les reunions en àgores pedagògiques, en espais d’aprenentatge col·lectiu, les necessitats formatives sorgiran de manera espontània. I és possible que vosaltres pugueu ser formador dels vostres companys!

Aquest és, doncs, el millor inici possible. Podem fer-nos una samarreta formativa a mida i compartir-la amb claustres de centres propers i a través d’Internet. Generarem aprenentatge, generarem formació i innovació des de la realitat, generarem una xarxa imparable, generarem visibilitat del que fem. I us asseguro que la formació entre iguals sí que pot canviar dinàmiques, remoure consciències pedagògiques i, sobretot, avançar cap al futur amb optimisme i professionalitat.

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook0Share on Google+0Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn0Pin on Pinterest0Email this to someone
  • Amador

    Totalmente d’acord. Jo treball en ensenyaments inicials i trob a faltar formació per al profesorat que treballem en aquests nivells. Sobretot quan ho feim amb col·lectius de persones immigrades, que deu ser la majoria, per no dir tothom. A les aules tenim gent que no enten ni castellà ni català, a més tampoc estan alfabetitzades amb la seva llengua. Gent que si sap una mica de castellà i coneix l’alfabet llatí… En fi… una diversitat d’alumnat que ens fa necessari formar-nos o almenys compartir neguits i experiències i jo, almenys, no ho he sabut trobar. A veure si en alguna trobada o Escola d’Estiu es tracta el tema…

    Gràcies pels teus articles, ens ajuden a no sentir-nos sols…

    Amador

    • jmab

      Què tal?

      Esperem que en el futur, les administracions incloguin un pla de formació específic per a professionals dels centres d’adults. Com tu, crec que és una problemàtica a abordar i un dret que s’ha de reclamar. Hi hem d’insistir!

      Moltes gràcies pel teu comentari. Continuem endavant!!!