[126] Qui ens convidarà a la festa de la innovació educativa?

jmab2016-2017, GeneralLeave a Comment

Imagineu-vos que l’associació de veïns del vostre barri organitza una festa. Ha preparat una sèrie d’activitats per passar el dia: xocolatada i jocs per a la canalla, dinar amb un càtering excepcional i ball amb orquestra. Però a vosaltres no us hi conviden. Doncs bé, això mateix és el que fan les associacions, col·lectius i administracions que aposten per la innovació educativa amb l’educació d’adults.
 
Com sabeu, a Catalunya s’ha generat un debat a favor de la innovació educativa com a motor per al canvi de paradigma en l’àmbit de l’ensenyament. I en aquest inici de curs, s’ha parlat molt sobre la tasca que porta a terme Escola Nova 21, un grup sorgit de la col·laboració entre prop d’una trentena de centres educatius i aixoplugats per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i La Caixa. El propòsit és virar cap a un sistema educatiu avançat, lluny de la transmissió de coneixement i més proper a metodologies col·laboratives i innovadores que promouen de manera transversal totes les competències i habilitats dels alumnes per desenvolupar la seva autonomia. No sé si m’he acabat d’explicar… No se’m dóna massa bé donar sentit a tot aquest vocabulari tècnic en una sola frase. En síntesi, volen capgirar el propòsit de l’educació amb metodologies innovadores. I sí, volen fer-ho sense tenir en compte l’educació d’adults. I qui diu educació d’adults, també diu la resta d’ensenyaments postobligatoris: escoles bressol, ensenyament universitari o escoles d’idiomes.
 
Més enllà de qüestionar la tasca que porta a terme Escola Nova 21 o els propòsits reals que hi ha darrere de tot aquest moviment (Déu me’n guardi que aquest sigui el motiu del post!), jo vull creure que és una oportunitat per parlar d’educació, de repensar el marc de referència de la nostra feina, de fer avançar des dels claustres el clam dels professors que s’hi deixen les banyes per millorar les seves classes, de qüestionar la innovació i posar-la al servei de qui realment és l’autèntic protagonista de tot això: l’alumne. Si Escola Nova 21 ha de servir per sacsejar l’entorn educatiu proper, benvingut sigui! Però, malauradament, aquest desig, aquest anhel de creure en el procés de canvi que promouen sense tenir en compte tots els sectors educatius, sincerament, no em convenç.
party-2
De fet, no ho entenc. No entenc com, després de demanar a un dels caps visibles d’Escola Nova 21 a través de les xarxes socials els motius de la no inclusió de l’educació d’adults només saben dir que “vam acotar la crida a etapes obligatòries només, per pròpies limitacions”. Quan es pretén canviar l’educació no es pot ignorar cap etapa educativa. I més quan a la declaració d’Incheon, elaborada en el marc del Fòrum Mundial sobre l’Educació que va organitzar un dels padrins d’Escola Nova 21, la Unesco, diu ben clarament que: “Nos comprometemos con carácter de urgencia con una agenda de la educación única y renovada que sea integral, ambiciosa y exigente, sin dejar a nadie atrás”. Per tant, l’objectiu és “Garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad y promover oportunidades de aprendizaje durante toda la vida para todos”. Per a tota la vida!!! Per tant, deixar de banda l’àmbit de l’educació que se’n cuida de l’aprenentatge al llarg de la vida és, com a mínim, incoherent amb el plantejament inicial.
 
Però no només és Escola Nova 21 qui no el té en compte. Si parlem de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, també hi trobem també l’accés tancat. Com sabeu, la Rosa Sensat promou un moviment de renovació pedagògica des del 1965. I en tots aquests anys ha fet una brillant tasca per a la formació de mestres i professors arreu del territori català. Però no hi ha hagut cap acostament per integrar l’educació d’adults en els seus projectes d’innovació educativa, no se l’ha convidat a participar d’aquest interessant debat i en el qual hi ha d’haver representació de l’educació permanent. De fet, ni tan sols hi ha cap espai al seu extens programa formatiu ni als seus grups de treball. Ens encantaria aportar el nostre granet de sorra, que aquesta associació s’acostés a l’educació d’adults per oferir formació als professors que hi treballen, per fer-los partícips d’aquest moviment de regeneració pedagògica del qual Catalunya és (i ha de ser) capdavanter.
 
On sembla que, almenys hi ha hagut resposta és a la Diputació de Barcelona (DIBA). El passat 26 de setembre es va celebrar el XXIVè Fòrum Local d’Educació a Barcelona. Un acte especialment organitzat per a alcaldes, regidors i tècnics d’educació. Ah!, i representants d’Escola Nova 21!!! Ara, i els professors? No hi tenien cabuda? O és que les renovacions pedagògiques es porten a terme al marge dels claustres i dels professors?
party-3
Crítiques a part, aquesta trobada va servir per posar de manifest que els serveis de l’educació de la DIBA i Escola Nova 21 han fet bones migues. Fruit d’això és la sucosa subvenció que s’ha ofert a Escola Nova 21 d’uns 150000 euros per estendre per la xarxa de municipis un suport als centres que col·laboren en aquest programa. I si ho recordeu, el programa Escola Nova 21 no admet els centres d’educació d’adults. Per tant, diners públics que aquests centres ja no podran aprofitar. I què voleu que us digui? A mi, com a professor d’adults, aquest acord em va fer mal. I més quan prové d’un dels ens que aposta per l’educació per a tota la vida i que és dels pocs que ofereix formació docent per a escoles d’adults. Hi ha una xarxa d’escoles municipals d’adults a les quals, tot i oferir-los formació docent, a dures penes la poden aprofitar els seus professionals docents i és clarament insuficient. Malgrat tot, els reconec l’esforç perquè sé perfectament que, sovint, suen sang per fer de les inversions un element de profit per als municipis implicats. Però si la DIBA fa “la major iniciativa de col·laboració de canvi educatiu que hi ha hagut mai a Catalunya” sense tenir en compte l’educació postobligatòria, no podrà complir pas amb el seu compromís de “contribuir a l’èxit educatiu, entès com a èxit personal al llarg de tota la vida”.
 
Tot i això, la DIBA va respondre en certa manera a la meva crida pro-educació d’adults. El gerent dels serveis d’Educació, Jordi Plana, va oferir diàleg per tal d’aprofitar la xarxa de municipis i incloure a l’agenda la innovació educativa també en l’àmbit dels adults. Des d’aquí agraeixo el gest i espero que aquest oferiment esdevingui alguna cosa més en breu. Sobretot perquè no em quedi amb la sensació que aquí tothom transforma l’educació, però ningú compta amb l’educació d’adults. Tothom munta festes, saraus però no compten amb ella. I qui, en principi sembla que hi ha de comptar, dóna suport en forma de subvenció als ajuntaments que tenen centres innovadors.
 
Què potser penseu que l’educació d’adults no té centres innovadors? Què penseu que no tenen aquests debats als seus claustres? Què penseu que només fan classes a “quatre gats” i només amb metodologies tradicionals? Què penseu que no tenen necessitats acadèmiques i formatives que precisen del suport i la visibilitat d’associacions, entitats i, sobretot, de l’administració educativa? O penseu tal vegada que l’educació d’adults no necessita inversions ni té plans de futur? M’agradaria pensar que no, però els fets diuen que, com sempre, tothom la deixa de banda. Només s’hi pensa quan hi ha problemes que els estudis obligatoris o altres serveis municipals no só capaços de resoldre. No és el calaix de sastre de l’educació. No em resignaré a restar al marge del debat educatiu i no em resignaré tampoc a restar invisibles per a la comunitat educativa i per al departament d’Ensenyament.
aloneAvui dia l’educació d’adults té vigència més que mai a la societat, ha de formar part del canvi en un sector educatiu necessitat d’altres maneres d’entendre l’ensenyament-aprenentatge, el qual s’ha espavilat per buscar formació, crear espais d’aprenentatge conjunt entre iguals i amb la col·laboració d’una universitat catalana. Així, per exemple, un grup de professors d’adults hem trobat aixopluc a l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I des d’aquest espai, hem elaborat comissions per aportar millores en l’educació d’adults, tant a nivell acadèmic, formatiu i de comunicació. L’objectiu és donar a conèixer l’educació d’adults com a peça imprescindible de l’Aprenentatge. Sí, amb majúscules. Perquè si volem fer-la grossa, si volem que el canvi educatiu funcioni necessitem anar junts. No serveix de res fer una festa on només hi hagi un organitzador, un sol amfitrió. És millor muntar una festa tipus “yopongo” en la qual tothom podrà aportar la seva experiència, tothom podrà compartir-les i gaudir-les per tal d’avançar cap a aquest Aprenentatge. I fer de l’educació una festa que no s’acabi mai.
 
En definitiva, reivindico voluntat, com en el cas de l’ICE de la UAB. Amb voluntat podrem aconseguir una invitació a la festa per part d’aquests moviments de regeneració pedagògica. I, sobretot, per part de la Diputació de Barcelona i el departament d’Ensenyament. Esperem que girin el cap i s’adonin que l’educació d’adults fa anys que està generant millores innovadores des de baix i des del treball en xarxa. Unes millores que han garantit un èxit als centres que les han portat a terme. Unes millores que no disten de les que proposen Escola Nova 21 o l’associació Rosa Sensat. Unes millores que connecten amb la resta d’etapes educatives i donen sentit a l’aprenentatge al llarg de la vida. L’educació d’adults ha sabut desenvolupar-se amb les poques eines i suports que té. Imagineu-vos quina festassa podríem organitzar si s’invertís de la mateixa manera en els centres d’adults! Tots els èxits que han obtingut se’ls han guanyat a pols i per això es mereixen tota la credibilitat i el suport per formar part d’aquesta festa a la qual no se’ns ha convidat. Espero que no sigui per gaire temps…
Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
0Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email