[153] Set anys de #DidàcTIK en 7 paràgrafs (i 7 links)

jmab2017-2018, General4 Comments

El temps passa volant. I quasi sense adonar-me’n, va i el meu blog fa 7 anys! No sé si són molts anys, però que un blog aguanti tant de temps ja és una fita només per aquest motiu. En un temps on la comunicació és sinònim d’immediatesa, els blogs són una rara avis en el món 2.0. Però sí, encara hi ha cultura de blog, sortosament! Encara hi ha gent -especialment en el món educatiu- que necessita més de 140 caràcters o no abusa d’emojis per exposar idees. Jo en sóc un d’aquests.

I quan miro enrere el més de 150 posts que he escrit en set anys, em sorprèn tot el que puc arribar a explicar sobre educació d’adults, ensenyament-aprenentatge de la llengua i reflexió docent. Però el que és encara més sorprenent és que a dia d’avui tinc moltes coses per dir! DidàcTIK s’ha convertit en un reflex de qui sóc en l’àmbit de l’educació d’adults. No hi ha filtres: només les idees i reflexions d’un mestre d’adults que intenta ser un bon professional. I encara que sovint peco d’ingenuïtat, prefereixo tenir una visió optimista del món educatiu, malgrat les bufes que m’he dut durant aquests anys.

El blog, doncs, m’ha servit per tenir més consciència docent. De fet, el subtítol, Laboratori personal per a la millora docent, és una declaració d’intencions que si bé no mantinc del tot darrerament, hi és sempre present. I és que l’origen del naixement de DidàcTIC era utilitzar-lo com a recurs per a la reflexió docent, a la manera d’un portafoli. Per aquest objectiu va néixer i és un objectiu plenament assolit, el qual encara mantinc. Però amb el temps també m’ha permès investigar sobre l’educació d’adults, descobrir-la més a fons, ampliar coneixements, reflexionar-hi i mostrar les seves infinites bondats. A més, he pogut valorar les meves aventures amb diverses metodologies innovadores, amb recursos TIC de tota mena i amb lectures educatives.

De tot aquest recorregut de set anys el que més m’agrada és recordar la quantitat de bons amics que he fet i les oportunitats de compartir idees, escrits, projectes i somnis. El blog i l’altaveu per donar-ho a conèixer (Twitter) m’han connectat amb professionals de l’educació d’adults. De mica en mica aquesta xarxa es va estendre arreu de Catalunya i va trencar fronteres fins arribar a les Illes Balears, València i Madrid. I em consta que he fet el salt a algunes altres comunitats autònomes. Sortosament, aquesta xarxa no s’ha aturat mai i els darrers dos anys s’ha ampliat considerablement amb altres persones i entitats vinculades amb l’educació d’adults.

Tot i que l’expansió, difusió o ressò del blog no m’ha preocupat massa, estic content amb la repercusió que ha anat guanyant aquests anys entre els professionals de l’educació d’adults. No, no el busqueu en cap d’aquestes imparcials llistes de millors blogs d’educació. No hi és… ni crec que hi sigui mai. En algun moment vaig dir que no escrivia per guanyar notorietat, sinó per necessitat de compartir. Pel camí he guanyat seguidors i comentaris, repiulades i alguna menció d’un d’aquells intocables de l’educació. I m’he sentit molt feliç. I em fa molt feliç quan passa, per què negar-ho? Però en cap cas ha canviat res. Ha servit per animar-me a continuar, per difondre l’educació d’adults i per adonar-me que interessa. Per mi, això ja són motius per fer créixer DidàcTIK.

El blog, però, ha tingut altibaixos: del 2010 al 2014 el ritme de posts va ser poc productiu. Em costava agafar l’hàbit d’escriure. No va ser fins al curs 2014-2015 que vaig fer el cop de cap i vaig començar a escriure de manera més continuada. I al curs següent, quan vaig fer el pas de DidàcTIC a DidàcTIK. Pel camí he parlat sobre les meves experiències a l’aula, sobre les unitats didàctiques que desenvolupava als grups de GES, he començat a construir -humilment- una metodologia per millorar l’aprenentatge de la llengua, he compartit propostes, projectes, objectius i reflexions sobre l’educació d’adults, he reivindicat les seves necessitats i he proposat accions per tal de millorar-la. En definitiva, el portafoli docent que va suposar el naixement de DidàcTIK s’ha transformat en una versió 2.0 de la meva evolució com a professional de la llengua i mestre d’educació d’adults. Sigui com sigui, la reflexió de cada post en tots aquests anys ha configurat un retrat de qui sóc com a docent, de les meves certeses i dels meus objectius i fracassos, de les meves frustracions i desitjos. DidàcTIK m’ha vist evolucionar professionalment i només per això ja va pagar la pena crear-lo.

El futur? Per ara, mantenir aquesta bona dinàmica. Perquè mantenir un blog ja és una gran fita!!! Tinc diverses idees que espero anunciar al llarg d’aquest curs que inicio. M’agradaria també recuperar una mica l’essència reflexiva, l’esperit del portafoli docent. En aquest sentit, estamos trabajando en ello. I vull aprofitar aquesta efemèride per recuperar, ampliar o refutar algunes de les propostes en matèria d’educació d’adults que he anat deixant durant aquests anys. I és clar, compartir-ho amb tothom, talment com el primer dia. El 27 d’agost del 2010 inaugurava DidàcTIC, un blog que pretenia analitzar la meva activitat docent, reflexionar-hi, polir-la i millorar-la. Avui, 27 d’agost del 2017, ara sota el nom DidàcTIK, celebro que l’esperit d’aquest laboratori per a la millora docent té encara molts motius per experimentar.

Pots compartir el contingut d'aquest post a...Share on Facebook
Facebook
0Share on Google+
Google+
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin
Pin on Pinterest
Pinterest
0Email this to someone
email