Durant aquestes setmanes, molts centres educatius han fet arribar als alumnes missatges positius a través de les xarxes socials. I, és clar, l’institut Les Aimerigues de Terrassa (en el qual hi soc actualment), no ha volgut desmarcar-se d’això i ha portat a terme diverses iniciatives en aquest sentit. Algunes d’elles ja les podeu trobar a l’Instagram de l’institut. Hem volgut començar amb una sèrie de fotos i vídeos dels professors on volem enviar missatges d’ànim a tothom, especialment als nostres alumnes “aimerigus”. També hem volgut compartir com passem nosaltres, els professors, aquest temps de confinament. I aquí és on he … Read More
[187] A bodes en COVID(es): una visió de l’educació en temps del coronavirus
Fa només unes setmanes, professors i alumnes esperaven el tancament durant 15 dies dels centres educatius per l’amenaça de la COVID-19. La decisió presa pel departament d’Educació no trigaria a arribar-hi, atesa l’amenaça a la qual començàvem a veure les orelles. I va arribar-hi, però professors ni alumnes no hauríem imaginat mai tot el que ens vindria a sobre. Fa poc més d’una setmana que soc a casa, com la resta de professors. I a mesura que passaven els dies, m’anava fent a la idea que no serien 15 dies de confinament. Ara ja sabem que durarà, com a mínim, … Read More
[186] Ara que estem junts, Aimerigues
Ja ha arribat el 2020. El temps passa tan i tan ràpid que amb prou feines us he explicat com he començat el curs. I amb les ganes que tenia d’explicar-vos com he viscut la reentrada a l’Institut Les Aimerigues de Terrassa. Si m’ho permeteu, doncs, m’agradaria fer-vos en aquest post cinc cèntims dels sentiments que m’han posseït i de les impressions que m’ha provocat la tornada a aquest centre de Terrassa. El primer sorprès vaig ser jo. Aquell dia de mitjan juliol era molt esperat. El que no esperava era tenir tanta sort. Els nomenaments d’estiu són una punyetera … Read More
[185] Programacions didàctiques amb gust de menta
M’agrada l’inici del curs. Especialment perquè torno a sentir el neguit de la planificació de les seqüències didàctiques. Potser soc «masoca», però aquests dies m’encanta donar voltes als reptes i metodologies que podria fer servir de fil conductor amb els grups de 3r d’ESO i de 2n de batxillerat que m’han assignat per fer classe de català. Malauradament, entre reunions i més reunions encara no m’hi he posat del tot. I valtres, ja ho teniu fet? Ja sabeu quines activitats fareu? I com les fareu? Hi ha gent que sí, que -sembla- ha planificat la programació amb tots els detalls … Read More
[183] Una historia real d’educació: l’experiència Baetulo
Hi ha dies de tot en un institut. I encara més a l’institut Baetulo. Crec que encara no havia tingut una vivència com la que he protagonitzat al llarg dels més de 4 mesos que hi he estat. Abans d’entrar en matèria, vull dir-vos que necessitava explicar aquesta experiència. En especial, el que he viscut en un dels tres grups on he fet classes de llengua catalana. Necessito explicar-vos-ho perquè, com ja sabeu tots els que el seguiu, m’agrada analitzar els fets, reflexionar-hi per, finalment, obtenir-ne un aprenentatge. I us asseguro que n’he tret més d’un! La història comença en … Read More
[182] Demà serà un altre dia al Baetulo
Coneixeu l’expressió demà serà un altre dia? Doncs bé, vaig arribar al Baetulo un divendres. Era 1 de febrer. El dia anterior era al Salvador Claramunt de Piera. M’havia acomiadat dels nens de la meva 1a tutoria, un 1r d’ESO molt maco. Venia d’una substitució que es va allargar fins el darrer dia de gener. Era qüestió de temps que se m’acabés l’estada a Piera. Per això, dies abans vaig demanar la plaça de difícil cobertura al Baetulo. Aquesta decisió va fer que, d’un dia per l’altre, el meu entorn es capgirés com un mitjó. Piera i Badalona s’assemblen com … Read More
[181] Coses que he deixat a Piera
He passat mig curs a l’institut Salvador Claramunt de Piera. El que havia de ser una substitució de tres setmanes es va allargar fins al darrer dia de gener. I amb una tasca gens senzilla: ser tutor d’un dels dos grups de 1r d’ESO! Qui m’havia de dir que viuria tantes experiències en tan poc temps! Malauradament, sabia que era temporal. És per això que durant el darrer dia al centre, a banda de ser un dia molt trist, m’acompanyava la sensació que em deixava -o que deixaria- algunes coses per fer abans de sortir del centre. I -com diu … Read More
[180] Fins aviat, doctorat!
He deixat el doctorat. No sé si he fet bé o no, però sentia que era el pas que havia de fer. Ho he meditat intensament, hi he reflexionat molt i he arribat a la conclusió que, per un temps indefinit, aparco la tesi doctoral. Ho faig per diversos motius. El primer, i no sé si és el més important, és per decepció. Ara, decepció per com estan estructurats els estudis o perquè no he sabut trobar-li el punt? Tant fa, al capdavall és el mateix sentiment. Segur que és una combinació de tots aquests elements. Però pesa molt … Read More
[179] Torna DidàcTIK
Són quasi cinc mesos sense penjar cap post. I no ha estat per falta de ganes! M’he pres un temps de descans per pair bé tot el que va suposar el canvi professional que vaig viure el mes d’abril de l’any passat. Necessitava viure’l plenament, adaptar-m’hi i fer-m’hi un lloc. I després de tot aquest temps, en el qual no he parat quiet, tinc la necessitat de treure la pols a #DidàcTIK. És així que reobro el blog. I amb el propòsit de reprendre’l amb continguts que penjaré amb més regularitat. No deixaré d’explicar el dia a dia a l’aula, … Read More
[177] Fins aviat, educació d’adults
Com sabeu, aquest curs he fet el pas cap a la secundària. Tot plegat vaig explicar-ho en un post ara fa un temps. Però ara que ha acabat el curs, volia parlar de la sacsejada i del trasbals que ha suposat deixar l’educació d’adults. Aquest post neix també d’una resposta a un correu que vaig enviar al mestre Alfons Formariz. Crec que havia de donar algunes explicacions d’un canvi tan important. I se m’ha acudit compartir-les en forma de videopost. Bon estiu!