[092] La setmana de la formació (1 de 2): coaching, motivació i drogues

jmab2015-20161 Comment

Un dels objectius d’aquest curs és refrescar els coneixements i aprendre més sobre els meus camps d’actuació: la didàctica de la llengua i de la literatura, la formació d’adults, innovació educativa, etc. I la darrera setmana de setembre vaig patir una sobredosi positiva de formació, els detalls de la qual passo tot seguit a comentar.

Primer explicaré la que vaig fer durant tres dies a la Diputació de Barcelona. L’àrea d’Educació impulsa l’organització dels cursos de preparació per a la prova d’accés a cicles formatius de Formació Professional. I ofereix formació als professionals que hi treballen. En aquest cas, el nom del curs ja ho diu tot: Eines i metodologies específiques de treball amb persones joves i adultes. Motivació i orientació. Intercanvi d’experiències i bones pràctiques.

Durant 15 hores repartides en tres dies, una desena de persones vam rebre una formació per solucionar conflictes i problemes amb el grup classe. No és un tema menor, atès el canvi gradual que han sofert les escoles d’adults pel que fa a la tipologia d’alumnes. D’aquesta necessitat sorgeix, doncs, una formació que assenyala de ple als tres eixos per millorar l’ambient de l’aula: cohesió de grup, motivació i atenció; i tractament de casos relacionats amb consum de drogues. Personalment, els dos primers eixos es van tractar molt encertadament, mentre que l’últim no estava ben focalitzat. Però anem per parts:

1. Cohesió de grup

La classe la va conduir Alícia Marín Muniesa, coach i entrenadora personal. Diria que va ser la sessió ideal, ja que va suposar una immersió en la pràctica de la cohesió de grup per part de tots els assistents. No sóc molt fan del coaching, però haig de donar la raó a que algunes tècniques que ens va mostrar poden ser molt efectives per als nostres alumnes. La sensació de pertinença a un grup comença des de la confiança entre tots els seus membres. I l’Alícia ens va proposar diverses estratègies infal·libles per fer pinya, per crear vincles, per assolir objectius comuns. Fa poc n’he pogut aplicar alguna a les classes de GES i funcionen.

2. Motivació i atenció

En aquesta ocasió, el torn va ser per Màrius Martínez, pedagog i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. No va ser tan “moguda” com l’anterior, però sí la que més interès em va despertar. La sessió va servir per conscienciar-nos que, al marge de l’assignatura que ensenyem, cal nodrir-la amb elements que motivin els alumnes i els permeti estar atents.

Va desmitificar la idea del professor que vol canviar la vida dels alumnes (el mal del professor Keating) i va posar les coses “a puesto”. És a dir, no podem canviar els nostres alumnes al 100%, però sí capgirar la tendència negativa per construir un graó que els faci pujar cap a la seva formació. Si coneixem d’on venen els nostres alumnes (fracàs escolar, baixa autoestima, inseguretat, etc), sabrem com motivar-los de manera positiva i fer que la classe sigui un espai de retrobament amb els estudis i de reconciliació amb el seu futur.

3. Tractament dels conflictes relacionats amb el consum de drogues

La primera part de la sessió la va conduir Gemma Garcia Enrich, psicòloga d’Spott. De les tres sessions, aquesta va ser la més fluixa. No vol dir que no fos interessant, sinó que no va assolir l’objectiu que buscava. Tot plegat va ser una sessió informativa de dades relacionades amb els joves, les drogues i les conseqüències en el rendiment escolar. En cap cas va servir per analitzar casos concrets, establir propostes d’actuació a l’aula o reflexionar de manera clara sobre possibles solucions.

Entenc que és un cas que amoïna a un grup important de professors d’adults, però em va semblar una formació per cobrir expedient. En el cas del centre on treballo, en el moment que es detecta un cas de consum a l’aula, s’engega una maquinària que comença per un informe del docent que el detecta, el posa en coneixement del director/a del centre i aquest/a, tot seguit el porta a l’ajuntament del poble corresponent. És a dir, hi ha un protocol. I posaria la mà al foc que, en la majoria dels casos, les escoles d’adults actuen igual. I aquest fet només es va esmentar a les darreries de la sessió!

Malgrat que la informació és sempre benvinguda, entenc que el que es demanava és, sobretot, compartir solucions més que no pas repassar el catàleg de les drogues que una part del nostre alumnat consumeix. Hauria agraït, doncs, l’anàlisi de casos concrets per fixar-nos en la resolució. De tota manera, potser seria més eficaç una formació més local. Vull dir que s’hauria pogut fer “in situ”, a cada centre, amb l’anàlisi de casos que hi hagin succeït, amb el coneixement de saber si s’hi aplica algun protocol, amb una orientació personalitzada que resolgui els dubtes i neguits de l’equip docent i de l’equip directiu.

Finalment, la tècnica d’Educació de la Diputació de Barcelona, Anna Ferri, va fer-nos cinc cèntims de l’estat dels cursos de preparació per a la prova d’accés a grau mitjà i superior. Els números no són el meu fort, però va donar dades rellevants que obliguen a reformular algunes qüestions, com ara el futur del curs de grau mitjà.

En conclusió, van ser tres dies de formació necessària per a qualsevol docent que treballi amb grups de grau mitjà o superior. I n’he tret profit, certament. Un curs que està exclusivament destinat a professors d’adults cal fer-lo! Aquest, però, era el nivell 1 de la formació. I ja espero apuntar-me al nivell 2.
Ben aviat, completaré la setmana de la formació amb la crònica del II Encuentro de Docentes de Lenguas.