Des d’octubre de 2015, el centre on treballo es troba immers en un procés de canvi. Ens hem posat l’enorme repte de reconstruir el projecte d’escola perquè, com diria la cançó, se nos rompió de tanto usarlo. No és per menys, atès que està en funcionament des del 2001 i, malgrat alguns recanvis, xapusses i retallades, no s’ha revisat mai. Li cal, doncs, una bona remodelació.

Per posar-vos en situació, treballo al Centre de Formació Permanent d’Osona Sud (CFPOS), una rara avis com a projecte de formació per a adults a Osona i, m’atreviria a dir, de Catalunya. El motiu d’aquesta singularitat és que, des del 2001, el CFPOS aglutina tres escoles d’adults en una que treballen en xarxa: la de Centelles, Balenyà i Tona. La gestió administrativa i acadèmica, tot i ser tres escoles, es realitza de manera coordinada. És a dir, comparteixen professorat i recursos, tots aixoplugats per la Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament, la qual la presideixen els regidors d’ensenyament i els alcaldes dels respectius centres. O sigui que som de titularitat municipal.

L’organització inicial era la següent: comissió executiva (ajuntament), gerència, coordinació del centre i dels equips locals (un per a cada escola). No vull avorrir-vos ara amb els detalls de la gestió del centre. M’interessa més comentar-vos que aquesta gestió permetia treballar amb un grup de persones de manera autònoma i local per explotar al màxim les particularitats de cada poble. No cal que digui que Balenyà, Tona i Centelles tenen realitats formatives diferents, però la coordinació entre el regidor/a de torn, el director/a i un equip estable de professors assegurava un acostament fiable a les necessitats de cada espai. I tot plegat des de la perspectiva de centre format per tres escoles, fet que obligava a mantenir una bona coordinació. Però, malgrat tota l’enorme feinada, l’oferta final era equilibrada, integral i compacta. Eren bons temps per fer poble a través de l’educació.

Així doncs, els primers anys d’aquesta fusió van ser exitosos. Les escoles guanyaven alumnes, hi havia molta implicació per part dels docents, els alumnes sentien com a seves les escoles, es creava cultura des del centre per a tothom, estàvem a peu de carrer, … Feia molt de goig l’escola perquè s’hi respirava poble, arrelament, bona formació i confiança entre docents, equips locals i ajuntaments de tots els pobles.

Però a partir del curs 2007-2008 es van succeir diversos canvis que van coincidir amb les incorporacions de nous interlocutors a les regidories dels tres pobles. I en poc més d’un any apareixeria la crisi econòmica. De manera gradual, doncs, cada poble va començar a pensar més en les necessitats locals, la qual cosa va afectar la idea de programació integral i la idea de centre únic. I és clar, això també va provocar problemes per començar a coordinar programacions entre els pobles. Algunes escoles es feien la competència des del mateix centre i s’havien fet propostes d’oferir els mateixos cursos a les mateixes hores.

Tot plegat va provocar canvis en la gestió (desaparició dels equips locals, reducció d’hores de tasques de direcció i de preparació de classes, menys hores de reunions, desaparició de projectes comuns com la preparació de festes, etc.). L’ambient del centre va canviar, el tracte amb els alumnes ja no era tan proper. Els professors havien perdut la sensació de formar part d’un espai. A les noves incorporacions no se’ls va saber explicar el projecte CFPOS. Havíem passat de ser una centre d’adults a una acadèmia. El tracte amb l’alumne era clientelar, no hi havia eines per fer que l’alumne formés part d’una comunitat d’aprenentatge. Havíem perdut treball en xarxa, municipalitat, transversalitat, cada escola s’havia aïllat i havia perdut autonomia i, en algun cas, lideratge. Entre tots els implicats no vam saber fer créixer el projecte nascut el 2001.

Actualment, i després d’uns anys complicats, el claustre de professors i l’equip directiu volem fer un altre tomb. Volem recuperar el temps perdut i redreçar el centre. Des del curs passat es va començar a gestar un canvi, el qual es presentarà aquesta mateixa setmana als nous regidors. I sabem que l’esperen amb il·lusió. Vol dir, doncs, que hi ha consens per part de docents i comissió executiva de millorar el centre per dotar-lo de futur. Ja fa massa temps que anem a la deriva i sense cap rumb fixat. L’estancament o -fins i tot- la baixada d’alumnes ens hauria de fer obrir els ulls per veure que hi ha aspectes a millorar. I el claustre de professors tenim un projecte molt engrescador que beu de l’esperit dels primers anys.

Així, des de l’inici d’aquest curs hem redactat un projecte de centre que descriu com volem veure’ns en el futur. El nostre centre, amb més autonomia, més llibertat a l’hora de decidir i de fer, més lideratge, més compromís, amb una bona comunicació dins i fora del centre, amb una bona organització interna, amb una línia pedagògica innovadora pot reprendre el pols a l’entorn i esdevenir una formació de qualitat i de referència entre la comunitat educativa del territori.

Segurament, el projecte de centre que presentarem no serà perfecte. Ens hauria agradat tenir més temps per polir conceptes i propostes. Però és un projecte desacomplexat i que parla de tu a tu amb el futur i amb la formació per a adults. Pretén reconstruir ponts entre ajuntaments, municipis, alumnes, comunitat educativa per tal d’oferir una educació de quilòmetre zero funcional, moderna i d’acord amb la realitat que ens envolta. I, al mateix temps, vol ser focus de projectes engrescadors per als alumnes, vol ser un referent en innovació educativa. Però,sobretot, vol compartir somnis i treballs amb la societat i amb altres centres d’adults, ja que sabem que, sortosament, no estem sols en aquest camí.

Personalment, estic molt satisfet amb el projecte que hem fet. Ha estat una tasca dura, intensa, però il·lusionant. Ha servit també per fer pinya entre els docents, compartir punts de vista de l’educació. I, malgrat algunes petites diferències, ens hem adonat que volem el mateix: que el nostre centre sigui millor. Pot ser millor i esperem que aquest projecte esdevingui el renaixement del centre. Ens el mereixem. I els nostres alumnes, també.