Els estudis de Graduat en Educació Secundària Obligatòria (GESO) són un dels cursos que més s’han anat modificant al llarg dels darrers 15 anys a les escoles d’adults. El darrer decret, però, és del 2009. El departament d’Educació ja fa un temps que l’ha deixat de retocar (alguna petita coseta hi ha modificat) i sembla que li està bé com està actualment: dos nivells dividits en tres àmbits (comunicació, científic tecnològic i social), 34 mòduls (comuns i opcionals) i 35 hores per mòdul. I a mi, personalment, em fa por que aquesta tendència immobilista acabi per transformar el GES en un monòlit.

No qüestiono en cap cas la finalitat del curs. Em sembla perfecte que serveixi, segons diu, per “promoure l’aprenentatge al llarg de la vida perquè totes les persones tinguin oportunitats de formació”, així com per “garantir una oferta educativa” per a l’actualització, acompliment o ampliació dels coneixements i aptituds per al desenvolupament personal i professional que permeti l’obtenció de la titulació de graduat en educació secundària obligatòria. I, per suposat, vol “facilitar informació i orientació respecte de les modalitats i itineraris d’aprenentatge al llarg de la vida per a les persones adultes”. Estaríem d’acord, doncs, en la finalitat i en els objectius. Ara, l’estructura trimestral i la divisió per àmbits i mòduls afavoreix l’assoliment d’aquestes finalitats?

Evidentment, la resposta és no. I més si tenim en compte que el mateix decret defensa un ensenyament basat en competències. Això significa que els alumnes han de ser capaços d’utilitzar coneixements i habilitats en diferents situacions. Han de treballar des d’una perspectiva transversal per encarar situacions on caldrà aplicar al mateix temps coneixements de diversos camps del saber i saber fer ús de la reflexió. Tot i que “del dicho al hecho hay un buen trecho”, ja que és difícil imaginar-se un aprenentatge basat en competències si es treballa, per exemple, les llengües de manera modular i aïlladament de la resta d’àmbits.

Així, ens trobem amb uns estudis de graduat fossilitzats en el temps. I és que, en essència, estan creats per repetir esquemes passats, aquells que han fet fracassar els alumnes que tenim a les aules cursant el GES. És d’una incongruència notable! A més, de la manera com s’han de desenvolupar aquests estudis al decret, en cap cas connecta ni amb els interessos reals dels alumnes ni amb el seu entorn proper. És a dir, que es crea una altra bombolla, un bluf educatiu, una repetició rere una altra del dia de la marmota, una aula tancada a la vida més enllà de les quatre parets de l’aula.

Per això, els estudis de secundària per a adults necessiten una revisió en clau competencial real. I des de l’experiència, des del desig de canvi, des de la reivindicació d’una experiència educativa significativa per a l’alumnat, volia llançar algunes propostes per tal de millorar aquests estudis:

• Eliminació dels mòduls i àmbits de GES com a matèries independents.
• Reconversió dels mòduls en projectes interdisciplinaris (aprenentatge basat en projectes).
• Llibertat per a la redistribució i flexibilitat del temps de durada dels mòduls.
• Possibilitat de compaginar hores dels mòduls optatius amb la participació en entitats del poble (grup teatral, col·laboracions en museus i biblioteques, serveis de voluntariat, cant coral, etc.) o sessions de pràctiques en espais d’interès i de desenvolupament laboral i personal per als alumnes.
• Flexibilitat d’horaris (presencial, semipresencial i virtual) i d’itineraris per tal de garantir la continuïtat i lluitar contra l’absentisme.
• Treball d’adquisició de les TIC al llarg de TOT l’itinerari de l’alumne (plataformes virtuals, comunicació amb el centre, amb els professors, amb els companys, gestió del correu electrònic, creació de continguts, etc).
• Socialització de projectes comuns en xarxa amb la comunitat educativa i centres d’adults dels voltants.
• Trobades d’anàlisi i reflexió dels estudis de GES per part dels professors dels centres d’adults propers.
• Canvi de la divisió del curs per trimestres a semestres.
• Supressió de la prova d’avaluació inicial.
• Ús del portafoli com a eina d’avaluació de l’alumne.
• Realització d’un projecte de validació anual o treball de síntesi a GES 2 perquè l’alumne expliciti els coneixements adquirits durant el curs.

Sé que algunes de les propostes són difícils d’aprovar amb la normativa actual. D’altres, però, s’hi podrien plantejar. Per això no me’n puc estar de recomanar-les, per començar a fer una petita esquerda a uns estudis que es mantenen en estat monolític des de massa temps. Perquè si volem que el GES tingui repercussió en les vides dels nostres alumnes, cal que comptin amb uns estudis que pensen, viuen i aprenen com ells. Tant de bo l’esquerda permeti fer un bon trencadís i transformar el monòlit en una nova obra, en una nova oportunitat per a l’aprenentatge.

I tu, quines altres propostes hi afegiries?