He fet el cop de cap i he aprofitat les vacances per crear dues eines que m’ajudaran en la meva tasca docent: el meu PLE (Personal Learning Environment) i el meu portafoli. La primera ja està en marxa, mentre que la segona és la que més maldecaps m’ha portat ja que, a la dificultat de construir-la des de zero, he volgut fer-la digitalment.
Per a crear el meu portafoli digital he confiat en Mahara, un espai web dissenyat per a complir la missió de portafolis acadèmic però també docent. Però, a diferència d’altres eportafolis, aquest té el component de les xarxes socials, un element que està a l’ordre del dia. En el cas de Mahara, dóna l’oportunitat de crear comunitats, xarxes d’amics amb els que es poden compartir els teus arxius, els teus vídeos i les teves reflexions.
Els maldecaps dels quals en parlava abans no han vingut perquè Mahara sigui complicat de gestionar, sinó per la meva impaciència. Tenia moltes ganes d’enllestir el meu portafoli però, com és evident, posar-lo en marxa requereix una definició acurada del punt de partida del docent (On sóc? D’on parteixo?), un gran coneixement de les habilitats personals, i una anàlisi de les necessitats com a docent. Quan em vaig adonar d’aquesta veritat, la construcció del portafoli va ser una bassa d’oli.
Haig de passar encara les dades del portafoli inicial al Mahara. Quan acabi aquesta tasca, el següent pas serà integrar-lo en la meva rutina docent. D’aquesta manera podré esprémer-li tot el suc i fer bones les meves favorables impressions sobre aquesta eina. Del PLE, ja en parlaré en un altre moment.