Al post anterior, comentava que, amb més temps per a dedicar-me a les classes, tinc una motivació renovada. És per això que -a banda de l’anàlisi i de la reflexió sobre l’activitat docent- m’he volgut marcar un nou objectiu.

Ja fa dos anys que vaig engegar aquest blog amb la intenció d’analitzar la meva activitat docent, reflexionar-hi, polir-la i millorar-la. Val a dir que, en aquest sentit, el blog compleix amb escreix aquest objectiu. I és així que en aquest temps he compilat experiències i reflexions que no només han de restar penjades a Internet. Per aquest motiu, he pensat que és un bon moment per analitzar amb detall la feina feta -i tota la que actualment porto a terme- amb la intenció de contextualitzar la meva tasca docent dins d’un marc pedagògic personal per a l’ensenyament-aprenentatge de català per a adults.

Això no vol dir que no ho hagués tingut en compte anteriorment, però trobo que el moment professional actual m’ho reclama. En aquest inici de curs em noto estancat, tendeixo a repetir esquemes i comportaments docents, metodologies que, tot i ser interessants, no acaben d’acontentar-me. I és que em fa l’efecte que no assoleixo del tot la meva idea de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua per a adults.

Per això, tinc aquesta necessitat professional fruit dels anys d’anàlisi d’aquest blog, i també inspirat per l’intercanvi d’experiències dels bons professionals que segueixo i que he conegut a través de les xarxes socials. Necessito situar-me en un context pedagògic propi, saber organitzar les metodologies i recursos que utilitzo a classe amb noms i cognoms; i saber analitzar tot plegat.

En definitiva, és el moment de restablir un perfil de docent que defineixi el meu concepte d’ensenyament-aprenentatge de la llengua, el qual ha de servir per a enriquir l’experiència educativa dels alumnes i, també, la meva pròpia.