Per acabar amb aquesta sèrie de posts destinats a la formació que vaig rebre de manera massiva durant la darrera setmana de setembre, m’agradaria parlar-vos de l’experiència al II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria.
Tal i com expliquen al blog, el II Encuentro de Docentes de Lenguas de Secundaria es proposava recollir el testimoni de la primera trobada feta a Sevilla el 2014 per tal de -i cito textualment- “impulsar decididamente modelos que integren los conocimientos gramaticales en el uso de la lengua, dando a conocer buenas prácticas, materiales y metodologías que se hayan mostrado efectivas y facilitando materiales o líneas de trabajo que puedan prolongarse más allá del propio encuentro.”
Val a dir que el plantejament de la trobada era molt valent i, fins i tot arriscat. Les línies obertes de treball arribaven a nou en forma de tallers. Per suposat, la feina en cadascuna d’elles era inabastable. Sortosament, la intenció dels organitzadors s’adequava a la realitat i van proposar la creació d’un punt d’inici per tal de continuar la investigació més endavant.
Des de la tranquil·litat, doncs, d’aquesta premissa, els tallers van posar-se mans a l’obra durant una jornada de dissabte que va començar amb una rebuda en forma d’esmorzar necessària per tal d’engegar la feinada que ens venia a sobre. Després, la benvinguda a càrrec dels amfitrions Germán Cánovas, a qui vaig tenir el plaer de desvirtualitzar, i Víctor González va servir per orientar a la seixantena llarga de persones que van aplegar-se a l’Europa International School de Sant Cugat.
Tots dos van exposar clarament el què i el com: la trobada havia de servir per definir bases de treball estables per al desenvolupament de l’ensenyament-aprenentatge de la llengua. Però per aconseguir-ho, van invocar l’esperit del #betacamp, amb un funcionament de treball horitzontal per promoure la participació i la col·laboració de tots els components del grup.
No em va decebre, ans al contrari. El taller va reordenar les meves idees al voltant d’aquest tema, van agafar més perspectiva, més cos, més seguretat a l’hora de planificar la posada en marxa a l’aula. Per anar al gra, del taller vaig extreure que:
– la llengua s’ha de tractar des de l’experimentació;
– el millor recurs per acostar-se a la llengua és la curiositat;
– cal descobrir, saber analitzar i reflexionar sobre les interioritats de la gramàtica per conèixer-la millor;
– l’aprenentatge ha de transcendir a través de la hipòtesi;
– cal qüestionar-se el funcionament de la gramàtica, posar-la a prova i resoldre les preguntes que puguin sorgir;
– el procés d’adquisició de l’aprenentatge de la gramàtica no ha de tenir límits;
– l’aprenentatge necessita de la participació i de la col·laboració activa dels alumnes i del professor.
Per tant, vaig refermar la idea que la gramàtica s’ha de treballar des de la reflexió, des de la metalingüística per tal de donar-li sentit. La llengua s’ha convertit, doncs, en una ciència que cal observar des de la realitat dels alumnes, des de l’ús que en fan, deixant enrere visions tancades que separen la gramàtica de l’oració de la gramàtica discursiva.
Pissarra de la primera sessió experimental amb metodologies reflexives al curs de preparació de la prova de Grau Superior. |
En resum, gràcies a aquesta jornada vaig construir un punt de partida gramatical col·lectiu i personal. En l’aspecte col·lectiu, m’agradaria reprendre la tasca realitzada i compartir idees amb els companys del taller i altres persones que els interessi aquest tema. D’altra banda, i a nivell personal, també voldria continuar amb la investigació a l’aula dels punts forts i febles d’un aprenentatge significatiu, focalitzat en l’adquisició d’eines per a la millora de la gramàtica de l’alumne. M’agrada pensar que aquesta visió de la gramàtica va més enllà de l’aprenentatge i pot tenir incidència directa en l’ús de la llengua de cada dia, atesa la seva naturalesa reflexiva.
Després d’unes setmanes, i juntament amb el portafoli i les diferents propostes del que vaig anomenar “evoluació“, he començat a explorar a l’aula les entranyes de la gramàtica. Això només vol dir que el II Encuentro de Docentes de Lenguas en Secundaria han aconseguit revifar l’espurna. Ara espero que la resta d’assistents també comencin a fer foc ben aviat. I que ho puguem explicar tot a la tercera edició.