Divendres passat vaig assistir a la 1a Trobada d’Educació de Persones Adultes, una jornada organitzada per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola del Vallès). Era la primera des de feia molts, molts anys. I després de viure en primera persona la Jornada de Buenas Prácticas en Educación para Adultos a Madrid (#bbppadultos), no me la volia perdre.
Tenia ganes de saber quin era l’objectiu de l’ICE amb la trobada, quines perspectives de futur dibuixarien, si trobaria punts de contacte entre la jornada de Barcelona i la de Madrid, quin ambient es respirava entre el col·lectiu de professionals que van assistir-hi, conèixer els seus neguits, les seves opinions, les seves preocupacions, els seus anhels de cara a la millora de l’educació d’adults. I sortosament, vaig adonar-me que els que estem ficats en això ja estem preparats per donar el salt qualitatiu. Ens trobem en un moment propici per abandonar el niu, agafar les regnes de la formació d’adults i alliberar-nos. Sí, ja som com un vi gran reserva: el moment àlgid de maduració ha arribat.
La jornada va començar amb un objectiu molt concret per part dels organitzadors de la trobada: crear un grup estable per portar a terme futures trobades d’educació d’adults i treballar en xarxa. L’ICE ofereix així suport logístic per a tot allò que necessiti aquest grup. I és positiu aquest gest, fet que demostra que hi ha un interès per escoltar i donar un altaveu a la formació d’adults. Tot plegat connectava amb amb les idees que va desenvolupar Joan Subirats a la conferència inaugural. Segons argumentava Subirats, “és el gran moment de l’educació d’adults, sobretot, per l’obsolescència de les institucions”. Cal aprofitar aquest moment per refermar un compromís entre els alumnes, el claustre de professors i l’entorn social. És moment, doncs, “de polititzar l’escola d’adults”, de fer-la nostra de manera organitzada, col·laborativa i, si cal, -i això és idea meva- al marge de la normativa d’Ensenyament.
Es dedueix, doncs, de les paraules de Subirats que cal passar de la queixa a l’acció. Aquesta idea, recollida a la perfecció per Ramón Paraíso, company de fatigues en l’educació per a adults, anima els professors i professores a que ens mobilitzem. I té raó Subirats: deixem-nos de llepar les ferides, fem front als problemes des de baix i enfortim el nostre discurs amb fets.
Després de la conferència va arribar la presentació de les pràctiques d’èxit. Haig de confessar que no eren massa atractives pel meu gust. Ja sé que les comparacions són odioses, però el gruix d’experiències presentades a #bbppadultos de Madrid van ser més interessants perquè mostraven que les escoles d’adults construeixen innovació educativa. Les de l’ICE, però, tot i exposar experiències encomiables, no era ni de bon tros un reflex del que hores després, a la sessió de debat de la tarda, demanaven els professionals de les escoles d’adults.
Així doncs, les (mal anomenades) pràctiques d’èxit mostraven, per exemple, el magnífic material que ha elaborat el CFA Els Tarongers per treballar l’alfabetització en català, el projecte europeu ROM-ACT en defensa dels drets socials i educatius de les dones gitanes, la tasca portada a terme pel CFA Salvador Dalí en un medi tancat com és la presó de Quatre Camins; o el treball de l’ajuntament de Masquefa per l’educació i la inclusió, el qual vaig trobar una mica fora de lloc, atès que és un projecte municipal en el que no participa cap escola d’adults. Però entre totes les pràctiques va ressaltar la d’Anna M. Lebrón, alumna de l’EDA Verneda. L’encert de donar veu a l’alumne en aquesta trobada va permetre escoltar un agraïment sincer i emotiu cap a la tasca docent, cap a l’escola d’adults i cap a l’educació.
Finalment, a la tarda, va iniciar-se el tram final de la trobada: el debat obert sobre perspectives de futur. Hi havia ganes de reivindicar millores, de capgirar sinèrgies i (mal)comportaments adquirits durant aquests anys. I l’amic Javier Íñiguez, director del CFA Can Serra (Hospitalet de Llobregat) va ser qui va obrir la capsa de Pandora, presentant el grup de “frikis” de Twitter (inclòs el Jaume Sans, “infiltrat” d’excepció en aquesta trobada i un enorme professional) que ja fa temps que debatem, que compartim i que aportem el nostre granet de sorra per innovar a l’educació d’adults. Així, gent com els esmentats Íñiguez, Paraíso, Quim Balaguer, Àngel Marzo, i molts altres que vaig conèixer com Pere Romero o @aixopluc39, van iniciar el debat en el qual van sorgir moltes de les problemàtiques que té avui dia l’educació d’adults: poc reconeixement per part de les administracions, dificultat de formació específica, mancança de materials i de recursos per als cursos d’adults, necessitat d’una normativa educativa més fidel a la realitat del dia a dia als centres, implicació per part dels docents en el projecte de centre, mancança d’entesa i diàleg amb l’administració/ajuntaments, necessitat de la creació d’una xarxa de centres per compartir projectes, experiències i metodologies, visibilitat de la feina que es realitza, etc. Va ser un debat enriquidor, plural i en el qual es van escoltar des de veus experimentades (que no velles ; ) a veus novelles, cosa que demostra que tothom té una experiència que desconeixem i que es fa molt necessari compartir-la. Perquè compartir és el punt clau, l’element de canvi imprescindible que s’ha de potenciar de cara al futur de l’educació d’adults.
Així doncs, la conclusió que trec de la trobada del passat divendres és que estem preparats, ja hem superat de bon tros la idea que l’educació d’adults és només alfabetització i segones oportunitats. Però la sensació que em queda és que l’ICE no va tenir en compte la plurirealitat de la formació d’adults a l’hora d’organitzar la jornada. Tot i això, l’oferiment logístic i el compromís adquirit amb els assistents de crear un grup de treball per construir des de baix el camí futur d’una trobada que, entenc, ha de ser el punt de partida per visibilitzar la feina que es realitza als centres i promoure actuacions futures en xarxa. En aquest sentit, proposo línies de treball, com ara:
- Investigació en innovació educativa per a la formació d’adults (experiències de millora de formació reglada com el GES o cicles formatius, experiències amb eines TIC per a alumnes i professors, tallers per generar innovació i entrar en contacte amb metodologies actives, recursos, etc.).
- Intercanvi de models de gestió entre centres (millores de relació i gestió de centre amb Ensenyament, ajuntaments, diputacions, altres; així com organització interna, etc.).
- Formació entre iguals (tallers i sessions que sorgeixin de l’experiència de professors).
- Organització de projectes de treball en xarxa (llaços entre centres d’adults de Catalunya i de l’Estat per compartir projectes).
- Reflexió de perspectives de futur (pla d’actuació de l’educació d’adults per als reptes de futur, com ara la millora del currículum de GES, funció i adaptabilitat dels projectes de centre a l’escola d’adults i a la realitat de l’entorn, etc.).
- Reflexió docent per a la millora de l’ensenyament-aprenentatge per a adults (construcció d’un portafoli docent, PLE, etc.).
Es pot comprovar, doncs, que l’educació d’adults demana peticions que van més enllà de compartir materials. És més complex perquè l’hem fet madurar. I ara necessitem altres coses, les quals podem compartir i aconseguir gràcies a aquesta primera trobada. No podem desaprofitar aquesta oportunitat i hem de col·laborar activament des del grup impulsor que ha sortit d’aquesta jornada. Jo, personalment, m’hi vull sumar i, des d’aquest blog, m’hi ofereixo per ajudar en tot el que pugui. Compteu amb mi per demostrar que l’educació d’adults és un gran reserva, està a punt per ser degustat. És una educació amb cos, capaç de satisfer els paladars més exigents. Compte, doncs, sommeliers educatius, que aquí comença tot!