Fa poc que s’han acabat als centres d’adults d’arreu l’anomenat curs pont, preparatori per a les proves d’accés a cicles formatius de Grau Superior (PACFGS o bé GS a partir d’ara). La sensació inicial que tinc és d’alleujament. Són moltes hores (almenys per a català i castellà, les matèries que imparteixo), un temari molt picat i que s’ha de fer en un temps rècord. Però al mateix temps, em queda també una sensació de buit, de desaprofitament total. Estem desaprofitant el curs!!!

Per a qui no les conegui,  les PACFGS  contenen una part comuna de la prova i una altra d’específica. L’alumne, segons el seu bagatge formatiu, haurà d’examinar-se d’una part, o bé de totes dues. I el curs de preparació està justament per a això: per superar la prova. La part comuna consta de quatre matèries: llengua catalana i castellana, llengua estrangera i matemàtiques. Qui vulgui accedir als ensenyaments artístics, també cal que sumi història. D’altra banda, les dues matèries de la part específica es trien segons la família professional o cicle formatiu al qual l’alumne vol accedir.

Poden accedir-hi els majors de 18 anys. El curs té una durada mínima de 300 hores per a la part comuna i de 99 hores per a les dues matèries de la part específica. Sembla un volum considerable d’hores. Però a efectes pràctics, caldrien més hores per treballar com cal tant les assignatures comunes (especialment a matemàtiques) com les específiques. Aquest ja és un handicap d’uns quants que té el curs. Perquè en té més…

Així, i segons el que comentava anteriorment, la distribució de les 300 hores és força desigual: matemàtiques necessita més hores, català i castellà en té massa si tenim en compte que el temari és exactament igual. A més, la selecció de continguts són força elementals per equiparar-los amb els de batxillerat. Només cal veure l’exigència de la prova en aquestes dues matèries, ja que tot plegat es redueix a una redacció i un resum senzill (expressió escrita), un qüestionari sobre un text (comprensió lectora), ortografia i una mica de gramàtica (reflexió lingüística). En el cas de la llengua estrangera no és tan diferent de català i castellà.

Tema a part, però, són les específiques. Segons el centre, l’alumne pot trobar-se que ha de fer-les a través de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), una situació a la qual molt pocs alumnes poden (o saben) fer front. La virtualitat no sempre s’adequa a la diversitat d’alumnes que passen per aquest curs, fet que provoca -generalment- un seguiment desigual de les matèries o, en el pitjor dels casos, desercions massives de l’aula virtual.

Tot i que si parlem de l’assistència presencial dels alumnes a classe, l’experiència diu que molt pocs alumnes “aguanten” el curs. I no parlo només de l’abandonament per motius diversos (laborals, personals, etc.), sinó dels casos d’alumnes que, tot i ser a classe, estan en “plan contemplatiu”, més pendents de l’hora de sortida que del que s’explica a classe. Viuen el curs amb deixadesa, amb avorriment, com qui veu passar els núvols. Al capdavall només volen aprovar, no suportar més hores de classes.

Per tant, el panorama de GS és ben bé un despropòsit: en general, tenim alumnes que estudien per inèrcia, perquè la situació social i econòmica és adversa. No hi ha feina i estan “obligats” a estudiar abans que quedar-se a casa vegetant. Això sí, hi ha el grup (sempre petit) d’alumnes que tenen la motivació que els empeny a continuar el curs i a fer tot el possible per treure un profit formatiu i útil per a l’examen de maig. Un examen que, malauradament, està pensat des de l’aprenentatge competitiu, on el més important no és el que s’aprèn, sinó de quina manera es pot treure un millor rèdit de cara a obtenir l’accés al cicle desitjat.

En definitiva, tornem a ser en una dinàmica d’educació mercantilista i caduca. Aquest sistema és evident que interessa. Sobretot, a l’escola, que podrà “fardar” del percentatge d’aprovats d’enguany. Però, qui garanteix l’èxit als alumnes al llarg de la vida? La nota obtinguda al curs? El currículum de les assignatures? Arribar a cursar el grau escollit? Jo crec que no. La fi no justifica en cap cas els mitjans. Ei!, que no parlem de futbol, parlem d’educació!!! I malgrat que el curs sigui el que podríem anomenar “un tràmit”, no podem renunciar a ensenyar alguna cosa més que allò que diu el currículum. Hem de ser amples de mires i tenir ben clar que la formació dels alumnes no s’acaba amb aquest curs, hem de ser capaços d’encomanar curiositat, capacitat de millora i voluntat de superació més enllà del futur recent.

Per això, i des de l’experiència, deixo anar algunes propostes perquè el curs de GS esdevingui alguna cosa més que un tràmit que s’ha de passar:

– Revisió del currículum, dels objectius i dels continguts de les assignatures comunes perquè connecti amb el futur professional dels alumnes.

– Creació de vincles entre el currículum de les assignatures específiques amb empreses i llocs del territori.

– Augment de l’exigència en els criteris d’avaluació per equiparar-los de debò als estudis de batxillerat.

– Redistribució coherent de les hores de dedicació de les assignatures que conformen el curs.

– Treball integrat de les llengües (català, castellà i anglès).

– Treball lingüístic integrat a l’assignatura de ciències i a les específiques (justificació escrita d’operacions matemàtiques, anàlisi de textos orals i escrits, ús de tècniques d’estudi per a la realització de treballs i presentacions, etc).

– Tutories quinzenals per fer el seguiment dels estudis als alumnes.

-Creació d’un portafoli de l’alumne per reflexionar sobre tot el que s’adquireix al llarg del curs.

– Augment de la valoració percentual del curs de preparació. Actualment s’hi poden aconseguir dos punts per a la prova d’accés.

– Realització de la prova d’accés al centre on s’imparteix el curs. La correcció es deixaria a càrrec dels docents del curs.

– Ús de diverses metodologies “actives” (gamificació, flipped classroom, etc.).

– Foment del treball cooperatiu.

I vosaltres, quina experiència teniu amb el curs pont? Quines propostes de millora hi afegiríeu? Va, compartiu-les! Ajuda’m a construir un pont sòlid perquè aquest curs esdevingui un punt d’inflexió real en l’adquisició de coneixements i en l’aprenentatge futur.