Tendeixo a pensar que, en general, l’educació d’adults gaudeix de bona salut. Sí, pot ser que sigui optimista -o ingenu- i m’estigui enganyant. Però ara mateix no tinc evidències per afirmar el contrari. Parafrasejant aquell, podria dir que “no estem tan malament, home”. De tota manera, no està de més que l’educació d’adults passi per revisions de tant en tant i comprovar com es troben els cinc punts vitals de l’educació d’adults. Què, ens posem la bata i els revisem?

El primer punt vital que cal cuidar és el professorat. Tant sigui d’una escola que depèn del Departament d’Ensenyament com d’un ajuntament, el professorat d’un centre d’adults ha d’irradiar felicitat i bona salut. Però hi ha dies o èpoques difícils en les quals sembla que es treballi sense ganes, desmotivats o sense esma. No és fàcil si es viu una situació laboral complicada, has de suportar un claustre estancat en el passat, un regidor que arriba amb idees que no encaixen en el projecte curricular del centre; o es treballa amb unes instal·lacions precàries que no ajuden a preparar classes dignes. En la mesura del possible, s’han de cuidar els professors, professionals que necessiten estabilitat i un bon ambient de treball per fruir de l’educació, necessiten confiança i llibertat per portar a terme projectes diversos per millorar les experiències d’aprenentatge dels alumnes. Si s’inverteix en professorat, en la seva formació i millora, el centre tindrà assegurada la vida per molt de temps.

El segon punt vital és, evidentment, l’alumnat. Què seria un centre sense alumnes? Hi ha qui diria que és EL PUNT més vital de tots. I ens posaríem d’acord de seguida, sense discutir-ho. Però més que tenir cura de l’alumne, s’ha de tenir cura dels vincles entre alumnes; i entre el professor amb l’alumne. Més enllà de l’oferta formativa, més enllà d’aconseguir la titulació que necessita per al futur laboral dels alumnes, el centre de formació d’adults crea ponts de coneixements entre iguals, descobreix talents soterrats pel temps, ensenya a ser crític amb l’entorn i amb ell mateix, forja relacions més enllà de l’aula i genera aprenentatges per a tota la vida. Són aquests vincles, aquests fils invisibles els que donen sentit a l’educació d’adults com a una etapa educativa necessària perquè creu en les persones -i les relacions entre iguals- com a motor de canvi de la societat.

Com a tercer element important a tenir en compte per preservar la bona salut de l’educació d’adults és la seva relació amb les administracions. El que acostuma a passar és que el departament d’Ensenyament (en el cas d’escoles que en depenguin) i els ajuntaments (pel que fa a les escoles municipals) no acaben de saber què és això de l’educació d’adults. Potser és perquè encara tenen la imatge típica d’una educació “enquistada”. I és llavors quan tiren de clixés (escoles per a gent gran, per a joves sense titulació, per a immigrants, per aprendre a llegir i a escriure). Sé que no haig de generalitzar, però per part de les administracions hi ha un desconeixement que comporta com a conseqüència solucions que esdevenen pegats per “salvar” l’administració de situacions concretes, com ara l’abandonament escolar o la formació professional.

L’educació d’adults pot ser això, sí. I ha de fer alguna cosa respecte a aquestes qüestions, és innegable. Però les administracions es quedarien només amb aquesta versió “utilitària”. L’educació d’adults cal entendre-la d’una vegada, tal i com ja fan a Europa, com a aprenentatge al llarg de la vida. I han d’apostar per aquells cursos que, tot i saber que econòmicament són deficitaris, poden aportar no només un titulació, sinó coneixement, benestar i cohesió social. No s’ha de mesurar l’èxit de l’educació en funció dels títols aconseguits o del nombre d’inscrits als cursos. L’educació d’adults és, sobretot, un dret al qual NINGÚ pot renunciar, sigui quina sigui la finalitat.

Així, les administracions han d’acostar-se a l’educació d’adults sense complexes, han d’escoltar els professionals que hi treballen, els mostraran en què consisteix realment l’aprenentatge al llarg de la vida, els assessoraran per saber què cal fer per lluitar contra l’abandonament escolar des del centres d’adults, per desplegar totes les opcions formatives perquè les persones tinguin un futur més pròsper, més estable, però sobretot més feliç.

El quart punt vital no el podem controlar. Perquè sovint passa que a l’educació d’adults l’afecten diversos agents externs: canvis polítics i socials, corrents educatius, modes pedagògiques, etc. Sortosament, els centres de formació d’adults saben adaptar-se als canvis i no deixen que els influeixin. No vol dir que s’ignorin, tampoc. Però per naturalesa, l’educació d’adults té un caràcter de servei amb els alumnes, fet que produeix un filtre que aixopluga el més important: el vincle professor-alumne. Qualsevol canvi extern, qualsevol novetat educativa tindrà en compte l’alumne. I mentre es mantingui ferm aquest vincle, aquest compromís d’aprenentatge, la salut de l’educació d’adults en matèria renovadora i innovadora esdevindrà un èxit.

Finalment, no cal oblidar fer amics. L’amistat entre un centre i l’entorn dóna vida extra, retroalimenta la confiança i fomenta la col·laboració amb l’educació. El millor consell per créixer i vèncer la sensació de solitud que sovint envaeix els centres d’adults és que s’han d’obrir portes i finestres, perquè professors i alumnes surtin al carrer i busquin centres educatius propers, entitats i associacions, empreses i serveis, que estirin la xarxa i provoquin educació a gran escala social. I si no en tenen prou, que s’expandeixin a través de les xarxes socials. Hi trobaran aliats disposats a engrandir aquesta xarxa per fer encara més gran i més viva la importància de compartir coneixements per aprendre. I créixer.

Així doncs, cal revisar els cinc punts vitals de l’educació d’adults. Ho hem de fer sovint. Cada sis mesos. I no, no cal cita prèvia. Només cal tenir ganes de millorar-la. I doncs, com està l’educació d’adults en el teu entorn?