Fa poc vaig participar en unes jornades organitzades pel CEFIRE d’Alacant que portaven per títol Atenció a la diversitat en centres de formació de persones adultes. Es van celebrar els dies 4 i 11 en el CFPA Professor Alberto Barrios, situat en el barri de la Verge del Remei. La ubicació, un dels barris on es concentra bona part de la immigració de la ciutat, va ser l’escenari ideal per plantejar el significat de la diversitat en els centres de formació d’adults i, evidentment, com es pot gestionar-la a l’aula.

S’ha de partir del fet que, en general, hi ha tres tipus de diversitat: social, física i psicològica. Així, en un CFA, en trobarem diverses diversitats. I és que tots els alumnes són diferents. Cadascun d’ells té unes necessitats educatives que han de ser satisfetes si volem que avancin en el seu desenvolupament. I quan parlem d’atendre la diversitat en l’àmbit escolar, fem referència a totes les actuacions que podem realitzar per donar resposta a les diferents individualitats que s’atenen. Però és possible aconseguir-ho en l’àmbit de l’educació d’adults? Us faré un spoiler: i tant!!!

I tant que sí! S’ha d’entendre que en l’àmbit d’adults estem en un indret privilegiat. En una entrevista al diari Ara, Miquel Blanch, mestre d’adults i sindicalista, coordinador dels actes del 40 aniversari del Centre de Formació d’Adults de Girona que es van celebrar l’any passat, va fer un parell de declaracions que poden afegir llum a la idea que intento exposar. Va dir el següent:

“Pretenem combatre l’analfabetisme polític, és a dir, el desconeixement de la situació política que es viu al país. I ho fem fora de la formació reglada, esclar, amb xerrades, debats… en què s’aborden temes com la pobresa energètica, les reivindicacions ecològiques, les lluites obreres… Nosaltres creiem que l’educació és un acte polític, que no vol dir partidista.”

“El nostre projecte, més que de cohesió social, preferim dir-ne de solidaritat, de treball de la diversitat. Les nostres aules són un reflex de la societat: gent treballadora, gent que està a l’atur, joves ni-ni, persones amb situacions familiars diverses…. Més enllà dels temaris acadèmics, nosaltres plantegem conèixer què passa avui, entendre per què passa i, sobretot, què s’hi pot fer.”

De les seves paraules es constata una línia d’actuació de l’educació d’adults per al treball de la diversitat i que connecta amb la pedagogia de Paulo Freire. Com bé diu, no podem conformar-nos amb entendre el món, sinó a transformar-lo des de la reflexió i el debat. L’educació d’adults aposta per compartir la paraula, per aprendre a escoltar, per debatre, per entendre l’altre i per actuar davant una societat sovint injusta. En aquest entorn inclusiu, tant alumnes com professors creen aprenentatge des de la crítica i de manera conjunta. I, evidentment, sense diferències.

Estic molt d’acord amb les paraules de Blanch. I penso que a les aules d’adults es treballa des d’aquesta diversitat i l’aprofiten. Perquè, de fet, és el seu hàbitat natural. I la diversitat és la base per portar a terme iniciatives i projectes de molts centres educatius de persones adultes. Com a mostra, penseu en el CFA Can Serra (L’Hospitalet de Llobregat), l’escola comunitària La Troca (Barcelona) i l’EPA Vicent Ventura (València). Són tres dels molts exemples de compromís de treball des de la diferència, des de l’arrelament, de la cohesió a l’entorn a través de projectes educatius que interpel·len els alumnes, els enriqueixen i els fan més grans.

La característica que uneix els tres centres és l’ús d’una base pedagògica i metodològica que es posa al servei de la diversitat. Els projectes responen a una línia clarament inclusiva perquè faciliten l’expressió lliure, l’experimentació i la reflexió, tres aspectes fonamentals perquè l’aprenentatge flueixi. És clau en tot el procés, però, la cooperació com a base entre alumnes, professors i entorn social. La cooperació genera un coneixement que no en sap de fronteres. I aquests exemples han gestionat molt bé la cooperació per acostar-se als alumnes a totes les sensibilitats per aprofitar el que saben per crear aprenentatges que deixin petja.

Estic segur que hi ha molts altres centres (tant nacionals com els de caire internacional) que saben aprofitar la diversitat de les aules. I cal seguir en aquesta línia. Perquè només així trencarem les barreres de la por i del desconeixement. En educació d’adults és on té més sentit treballar amb des de la diversitat, un entorn que ja és natural i gens desconegut. El repte, però, és majúscul perquè recau en els professors i en una idea molt clara del fet educatiu. Però no hi ha una altra: s’ha de fer pinya per abordar la diversitat en un centre d’adults des de l’assumpció d’una pedagogia lliure i inclusiva. Si se sap aprofitar, si s’uneixen les diferències de la comunitat educativa en el bé comú de l’aprenentatge, el futur de l’educació ens serà favorable.