[190] Virtual però positiu: com aprofitar el pitjor tercer trimestre EVER!

jmab2019-2020, GeneralLeave a Comment

És la tercera setmana del tercer trimestre. A hores d’ara, diria que el professorat ha començat a organitzar-se d’una manera o altra. Els amants de les tecnologies estaran encantats amb els seus Classrooms, Edpuzzles i Meets; mentre que els més escèptics agafaran aire a fons abans de fer front a la docència virtual. El cert és que, tant uns com altres ens hem topat amb un doll de feina que no s’esgota mai.

Si no sabem establir-nos (o exigir-nos!) un horari, les jornades esdevenen llargues a causa de la ingent quantitat de correus electrònics per llegir i respondre, de les trobades virtuals amb tothom (profes i alumnes!), de trucades telefòniques a tothom també, de la preparació de materials per a tota mena d’alumnes i situacions possibles; i també de la correcció de tota la feina que ens van enviant. Queda clar que ningú estava preparat per a aquesta manera d’ensenyar… si és que es pot anomenar així.

Mentrestant, el Departament d’Educació fa el que pot (i el que vol en altres qüestions, com ara amb els nomenaments i les substitucions). Entenc que és una situació completament nova, que requereix paciència i cautela perquè estàs venut a l’evolució de la pandèmia. Ara, no defenso la gestió que fan perquè han donat motius per no fer-ho: «tallar» d’arrel el 2n trimestre, fer no lectiu el període previ a la 3a avaluació, alentir sense motiu el lliurament de material informàtic per a les famílies que han quedat «desconnectades» del sistema educatiu; o donar instruccions vagues que obliguen als equips directius (els autèntics pencaires!) a fer el que bonament poden.

Amb tot, es presenta un panorama poc esperançador, oi? Doncs permeteu-me que discrepi. És en situacions així quan ens hauríem de fer més forts. Hem d’aprofitar aquest escull com una oportunitat, malgrat el preu (molt car!) que estem pagant i que, en el futur, continuarem pagant. Creieu-me que no ha estat fàcil arribar a aquesta conclusió potser massa simple i digna de ser rubricada en una tassa o «mug». Fins fa poc, era molt reticent a la docència virtual, potser més aviat escèptic. Reconec fins i tot que vaig viure amb desconcert les primeres setmanes. Però passat aquest temps, m’adono que puc aprofitar-me d’aquesta virtualitat per fer coses xules amb els de 3r d’ESO. Què he fet? Bé, ara us ho explico.

UNITATS DIDÀCTIQUES

He començat per definir i establir unitats didàctiques com a guia del trimestre. I les he distribuït al llarg de tot el que queda de calendari escolar. Per afinar la temporalització i la flexibilitat de les unitats didàctiques, em van ajudar molt les instruccions de l’equip directiu del meu centre, ja que acordaven que els professors penjaríem les activitats cada quinzena i només enviaríem UNA per setmana. El fet de tenir clara aquesta temporalització m’ha permès crear unitats didàctiques flexibles, variades -i sempre en fase beta- pel que pugui passar! A grans trets, he preparat el següent:

Compte amb les fake news: M’ha vingut de perles tot el que està passant amb la COVID-19 i les notícies falses per preparar una cacera de boles informatives. He utilitzat aquest caldo de cultiu per construir una situació comunicativa al voltant de les «fake news»: han hagut d’escriure un text per als veïns del seu bloc de pisos per advertir-los dels perills d’escampar-les a través de Whatsapp o xarxes socials. Després, aquest mateix text hauran de convertir-lo en un cartell ben vistós per penjar-lo a l’escala del bloc de pisos. I en paral·lel, hauran d’autoavaluar-se a través d’un àudio amb una rúbrica de propietats textuals, tot comparant l’esborrany i la nova versió del text. Podran utilitzar diccionaris i correctors ortogràfics per a aquesta segona fase.

Vocabulari pandèmic: De nou la pandèmia com a rerefons per portar a terme una activitat de recerca de paraules que han anat sorgint als mitjans de comunicació. És l’excusa perfecta per utilitzar el diccionari del TERMCAT i parlar de neologismes. Més endavant, aprofundirem en el fet lèxic dels neologismes amb la creació d’un diccionari pandèmic coral.

Vides a les finestres: El que els alumnes veuen (i viuen) a la finestra o al balcó de casa seva em serveix de coixí per treballar amb la literatura (i la poesia en concret) i l’art el tema del confinament. Ha de servir per saber expressar què senten, com ho viuen però de manera creativa. L’objectiu és que facin un post d’Instagram o una Stories amb una fotografia/video i unes estrofes escrites/recitades per ells on comparteixin els sentiments que els acompanyen durant el confinament.

Com a comodí -i si dona temps-, farem lectura de textos i realitzarem activitats de literatura comparada amb fragments d’obres i poemes que parlin del tancament, de la solitud, etc.

Jo crec que no són activitats «per sortir del pas». M’he proposat preparar unitats didàctiques que ajudin a aprofundir en aspectes importants del curs i que els ajudaran de cara al curs vinent. La inspiració l’he obtingut de les MiniOps que prepara l’Institut Obert de Catalunya (IOC) com a activitats intertrimestrals dels estudis del Graduat en Educació Secundària per a adults (GES). En tenen moltes i són molt variades. I si no les coneixeu, doneu-li una ullada!

TECNOLOGIA I RECURSOS TIC

Qui em coneix sap que intento utilitzar les TIC justes i necessàries. Soc un amant espartà de les TIC: cal fer servir la tecnologia necessària i més propera per als alumnes. I sempre que es pugui, de software lliure. És cert que una lluita entre Instagram i Pixelfed guanyaria la companyia propietat de Facebook perquè és la que tenen pràcticament tots els alumnes com a mirall de la seva realitat. I suposo que, d’una manera o altra, ens hem d’acostar-hi no per fer el xafarder, sinó per ensenyar-los a fer-la servir amb cap, esperit crític i creativitat. M’agradaria pensar que, en el futur, potser es qüestionaran si hi ha alternatives a Instagram per compartir fotos; o també de Whatsapp, navegadors, etc.

El que vull dir és que les TIC i apps que he triat per a aquest trimestre són bàsiques i, també, reconeixibles per als alumnes. Això no treu que, tot i ser el correu electrònic una eina que se suposa essencial, els alumnes encara enviïn el cos del correu en l’apartat de l’assumpte. Per tant, podem puntualitzar que les TIC i apps que he triat són les que l’alumne hauria de saber utilitzar al llarg de la vida.

És per tot això que no he volgut complicar-me. He «abandonat» Seesaw per centrar-me en eines que saben fer anar i dominen en termes generals. Així, no pot faltar l’omnipresent Google amb tot el paquet Office del qual disposa. El correu electrònic també és important per a la comunicació i per al lliurament de tasques. Però també tenim Telegram. Hem creat grups privats on els alumnes i jo tenim contacte més immediat, però també més personalitzat. De les eines que utilitzo és, possiblement, la que més m’ha sorprès. L’he redescobert i m’ha servit per connectar amb alumnes tant en grup com de manera individual.

He proposat també, per a la millora ortogràfica de l’esborrany i la versió definitiva de l’activitat escrita, que utilitzin diccionaris en línia i també extensions ortogràfiques per al navegador web que facin servir. Recomanable és Language Tool, ja que a banda de corregir, fa una explicació sintètica de l’error i proposa opcions diverses per esmenar-lo.

Una altra eina del trimestre és Vocaroo, una aplicació online de gravació de veu. Feia molts anys que l’Elisabeth Alenyà me’n va parlar, però la vaig deixar oblidada. Durant aquestes setmanes vaig adonar-me que contestar correus se’m faria molt feixuc. I més quan has de fer correus valorant la feina feta. I aquí és on vaig recuperar Vocaroo. Amb ella, gravo un missatge de veu. Després, un cop enregistrat, genera un codi per compartir l’àudio amb qui vulguis.

Per a la 1a fase de l’activitat del text escrit de les notícies falses, on havia de valorar com havien treballat la coherència, la cohesió i l’adequació, vaig utilitzar-la per explicar-los els punts forts i febles del seu text. I em va encantar l’experiència! Era com explicar la correcció sense tenir-los davant. Em feia l’efecte de fer minipodcasts! És clar que et treu temps, però res a veure amb l’avaluació escrita en un correu electrònic. I el feedback amb els alumnes, molt positiu. Em contestaven els correus donant-me les gràcies.

Fer l’avaluació amb aquesta eina m’ha permès dedicar temps a la tasca que m’havien enviat, personalitzar al màxim el comentari i, d’alguna manera, fer una avaluació més propera i humana. I no us penseu que eren comentaris curts: la mitjana era de 4 minuts! Però jo m’ho he passat bé. Tant és així que adoptaré aquesta mena de correcció al llarg del trimestre… i més endavant, també! Ah!, i ells també l’hauran de fer servir. Per a l’autoavaluació dels textos sobre les “fake news”, hauran d’enviar-me un àudio a través de Vocaroo. Ja tinc ganes d’escoltar-los!

Per acabar amb la repassada de recursos, haig de rendir-me davant el poder d’Instagram. No soc molt fan de l’ús a l’aula per la qüestió de la minoria d’edat dels meus alumnes. Però haig de dir que aquest curs he fet alguna incursió am l’eina i m’he adonat que té possibilitats a nivell creatiu. Així, per a la lectura del 1r trimestre, vam fer un treball inspirat en una experiència del Cristian Olivé. Van crear perfils d’Instagram del protagonista del llibre Ara que estem junts, del Roc Casagran. Tenia pensat fer un post explicant amb detall com va anar. Però ja us avanço que ni de bon tros va ser tan meravellós com -semblava descrivia l’Olivé. I diria que sé per què.

Tornant al tema, per a la majoria dels alumnes, Instagram és la seva vida, és el marc on mostren al món una cara en molts casos d’allò que són o que voldrien ser. I així com he vist força «postureig» als posts i les Stories, també he trobat ganes de compartir música, versos, moments. Que com ho sé? Perquè vaig fer-me un Insta (@profegram1976) i aquest any hi he fet una immersió. De l’experiència en trec que m’agradaria potenciar l’ús com a eina d’aprenentatge no formal. En aquest sentit, i de manera totalment altruista, he començat a crear Stories amb qüestionaris sobre la veracitat o no de diverses fake news. I han tingut força seguiment! Ara toca intentar que comparteixin amb mi el producte final de l’activitat de la unitat didàctica Vides a les finestres. Espero que tingui una bona acollida i que puguin lluir les seves creacions al seu perfil d’Insta!

I finalment, una eina que estem utilitzant a nivell de centre és Calendar. I, malgrat els dubtes que em generava l’ús, he hagut de rectificar perquè als alumnes els ha servit com a agenda del que han de fer dia a dia. Jo crec que ha estat un encert perquè unifica tota l’activitat online del centre i ajuda a l’organització personal. Ara, la pregunta que em plantejo és aquesta: seria una bogeria fer que el Calendar -o una eina similar- esdevingués per al curs vinent l’agenda dels alumnes?

I d’aquesta manera he construït les classes virtuals del pitjor tercer trimestre ever! No śe si podia fer-ho millor, però crec que compleixo amb escreix el que -em sembla- demana el Departament. Però en cap cas m’ho he muntat així per omplir expedient. Només he pensat en els alumnes, en les situacions personals i en el seu benefici i profit per tal de seguir un trimestre atípic, miris per on te’l miris. Que de tot això aprendrem moltes coses, n’estic segur. Jo confesso que m’ha despertat una creativitat didàctica que pensava ja tenia morta. I només per això ja agraeixo estar confinat. Ara, quan tornem a la presencialitat, ens ho passarem encara millor! Perquè l’aprenentatge no serà unidireccional, sinó col·lectiu i recíproc, entre alumnes i professor. Com ha de ser, carai!

Que us quedi clar, «flipats» de les TIC, no aprofiteu la pandèmia per fer volar coloms sobre les TIC. La virtualitat no ha vingut per quedar-se. Però sí que ha vingut per reivindicar-se com a complement per a l’aprenentatge. Està clar que aquests anys la competència digital ens «sobrava» i no hem sabut què fer amb ella. Potser ara, i després de les experiències viscudes, podríem fer una repensada, no? Això sí, sempre en positiu. I de cara a l’alumne!