L’any 2016, quatre bojos van decidir crear una comunitat de professorat d’educació d’adults d’àmbit estatal. Vam anomenar-la @fadultos. Vam començar tímidament, amb un compte de Twitter, una pàgina de Facebook i molta il·lusió. Al llarg d’aquests cinc anys, hem fet moltes activitats i ben diverses. Però cap de grossa i sonada com la de l’organització d’un congrés nacional d’educació d’adults. Cinc anys després, continuem igual de sonats… i d’il·lusionats!

Entre el 2016 i el 2020 ja vam fer de grosses, com ara la lectura compartida de El Quijote, un podcast, diversos directes a Youtube, eduxats a Twitter i un mapa de l’educació d’adults a Espanya, entre altres. I sempre hem tingut una resposta entusiasta per part de la comunitat. Tot plegat tenia uns objectius molt clars: fer visible la feina de l’educació d’adults al voltant de l’estat espanyol, així com reivindicar el seu paper no només educatiu, sinó social.

En tots aquests anys, hem procurat que aquests objectius fossin el nostre motor. Suposo, doncs, que era qüestió de temps que la idea de fer un congrés acabés per irrompre en la nostra llista de propostes. De fet, des de @fadultos hem defensat la necessitat de crear espais de trobada més enllà dels podcasts, els directes de Youtube o els eduxats a Twitter. Calia plantejar-se en algun moment l’organització d’una trobada d’educació d’adults i fer-la ben grossa. Doncs bé: el moment serà aquest dissabte.

De debò que els primers sorpresos de l’èxit vam ser els quatre bojos que conformem @fadultos: els meus estimats Diego Redondo, Ramon Paraíso i Max Alcañiz. I jo mateix, és clar. Cal que confessi que, dels quatre, jo he estat sempre el més caut i el més reticent a la celebració d’un esdeveniment de tal magnitud. –Muntar un congrés nacional en dos mesos? Estem bojos? Doncs ja veieu que sí. Vaig decidir deixar-me arrossegar pels meus tres companys i ja us dic, no me’n penedeixo.

El que em sorprèn encara ara és que quatre paios hagin organitzat un acte com aquest sense el suport de cap conselleria, de cap organisme educatiu, de cap universitat ni de cap empresa privada d’aquestes que es dediquen a l’educació. Hauria de ser motiu perquè a tots aquests els caigués la cara de vergonya. Ep!, que tampoc no esperàvem cap cosa, la veritat. La llibertat amb la qual hem treballat no es paga amb diners.

I parlant de diners, no hem rebut (ni tampoc n’hem demanat) cap subvenció per cobrir el congrés. L’organització té un cost zero. Tot el que hem aconseguit ha estat gràcies a la generositat de tots els ponents, dels participants a les sales i, cal mencionar, l’empresa informàtica Cisco. Ens va cedir l’ús de la seva plataforma, fet que va afavorir l’augment de les 100 places a les 1000 actuals. No hi ha paraules per agrair a tota la comunitat docent l’interès i el suport incondicional que ens han fet arribar. De carrer, és el millor de tot això.

Sí, ningú ens ha demanat ficar-nos en aquests “merders”, però per l’experiència amb @fadultos, hem notat sempre aquest anhel, aquesta necessitat, aquest crit de la comunitat. Un crit que contrasta amb el silenci administratiu i la ignorància de les conselleries i del Ministerio de Educación vers la realitat de la situació de l’educació d’adults a Espanya.

En definitiva, que aquests quatre bojos estem il·lusionats, però també molt nerviosos. El vertigen que ens provoca el fet de pensar que pugui haver alguna errada, algun problema ens fa perdre el son… literalment! Espero que ens perdoneu si hi ha alguna cosa que no surt bé. Procurarem, però, que gaudiu del congrés i que ajudem a fer que #congresoepa sigui l’inici d’un futur millor per a l’educació d’adults. Desitgem-nos sort! Gràcies al suport de tothom, de ben segur que serà un èxit.

I gràcies, Diego, Ramon i Max per deixar-me compartir i viure una experiència tan intensa al vostre costat.