A l’hora d’explicar quina és la millor manera d’enfrontar-se a la creació d’un text escrit, he optat per fer especial èmfasi en la planificació prèvia a la redacció. Cal que els alumnes siguin conscients de les característiques que emmarquen la situació comunicativa abans d’agafar el boli; és a dir, el destinatari, l’objectiu del text, el tema, el tipus de text, el grau de formalitat i l’extensió.

Personalment, penso que la planificació és cabdal. I en un context d’adults és molt important que els alumnes el comencin a aplicar en la seva rutina acadèmica per fer fora la por a l’enfrontament al paper en blanc.

A més, el punt de partida ha estat en tot moment la simulació de situacions comunicatives reals i que són presumibles que els alumnes visquin en algun moment de la seva vida. L’anàlisi prèvia també m’ha ajudat a mostrar de quina manera es despleguen les propietats textuals (adequació, coherència, cohesió i normativa).

Així, l’experiència amb activitats que recreen una situació comunicativa real m’han permès explicar tots els elements bàsics de l’expressió escrita, però, sobretot m’han servit per analitzar i fer conscients els alumnes que la llengua és un vehicle que han d’adaptar a les seves necessitats comunicatives.