Com a resum del curs, escriuré un post en què valoraré el curs a mode de memòria. Parlaré de molts temes en general sense concretar-ne cap, ja que em reservo la reflexió més profunda per al meu portafolis docent. Així doncs, començo:
a) UNITATS DIDÀCTIQUES
Han estat força atractives i completes, afegint sempre que ha estat necessari eines TIC (blogs, xarxes socials, wikis, generadors de còmic, etc.). He millorat en la seva majoria les unitats dels anys anteriors i m’haig de replantejar canvis en la unitat de GES 1 de les rondalles. Enguany, els alumnes han suggerit un canvi de temàtica i ho tindré en compte per al curs vinent. A més, haig de treure un major rendiment als recursos ortogràfics que he proposat al llarg del curs. Cal que aquesta vessant normativa esdevingui transversal al llarg dels mòduls i és un dels punts que hauré de rumiar pel proper curs.
Un altre aspecte destacable de les unitats didàctiques és que la gran majoria tenien l’enfocament comunicatiu com a base, el qual es tradueix en activitats que busquen la millora de la comprensió i de l’expressió orals i escrites en contextos reals. Estic content perquè fa anys que intento assolir l’enfocament comunicatiu com a base fonamental del meu segell docent. I aquest és el primer curs que he aconseguit aplicar-lo en tots els mòduls. Ha estat una fita personal que caldrà millorar al llarg dels anys.
Les activitats portades a terme han estat revestides d’un enfocament comunicatiu, tal i com comentava anteriorment. I lògicament, això obliga a replantejar el procés d’ensenyament-aprenentatge. Així, he procurat fer de guia, de negociador i de facilitador, al mateix temps que he cedit el protagonisme a l’alumne i a la manera com s’enfronta a la tasca.
c) ASPECTES POSITIUS
He pogut organitzar i elaborar unitat didàctiques específiques per a cada mòdul de GES, fet que m’ha proporcionat una bona base de treball per als propers cursos, així com noves idees per a millorar-les i per a crear-ne de noves.
Estic satisfet d’haver assolit uns fonaments comunicatius a les unitats didàctiques. De la mateixa manera, també m’ha semblat molt positiu i un aspecte a tenir en compte la vessant metacognitiva d’algunes tasques realitzades durant aquest curs. Tot plegat m’ha donat idees per començar a plantejar amb seriositat la implantació d’un portafolis de l’alumne durant el seu procés d’aprenentatge i d’obtenció del títol de graduat escolar.
També crec que la incorporació d’eines TIC ja és un fet. Les experiències dels anteriors cursos han donat uns fruits molt sucosos durant aquest any. Tot i això, l’ús de les TIC no és la finalitat sinó el mitjà per arribar a l’objectiu. Per aquest motiu dosifico les TIC i el nivell de dificultat de la tasca per a que l’alumne sigui capaç de dominar aquesta eina i, també, sigui capaç d’assolir l’objectiu a través d’aquesta eina TIC.
Finalment, valoro positivament l’ús de les eines TIC que he tingut al meu abast (blog, PLE, portafolis docent, xarxes socials, etc.) per a aprofitar-les en l’anàlisi i la reflexió de la meva tasca docent. L’únic retret que li posaria és que són amants molt exigents. Per això, i de cara al curs vinent, hauria de trobar la manera de rendibilitzar les meves eines TIC a través d’una millor organització personal del temps. Penso que li puc treure més suc del que inicialment pensava.
Hauria de lligar millor el sistema d’avaluació dels meus cursos. Arran d’algunes experiències al llarg d’aquest curs i per comentaris d’alguns alumnes, crec que els puc millorar i per això els revisaré a consciència. En aquest sentit, el curs vinent ja serà un pas endavant la inclusió dels criteris comuns d’avaluació en el document Normes d’Organització i Funcionament del centre.
Vull millorar l’aspecte formatiu de la meva especialitat; és a dir, la llengua i la literatura catalanes, la didàctica de la llengua i les TIC. La manca d’un pla organitzatiu i de gestió del temps en són els responsables. Aprofitaré el meu PLE per a aquestes tasques i procuraré gestionar-me millor el temps, veritable taló d’Aquil·les d’aquest curs.
Una altra qüestió és la meva decepció personal de les TIC com a eina de formació docent durant aquest curs. Des de fa mesos tinc l’estranya sensació que les eines TIC no m’han proporcionat el que jo esperava. Crec que les expectatives estaven pels núvols i allà s’hi han quedat. D’aquesta aventura en trec la decepció del Màster en Educació i TIC i la sensació de voler que les TIC em responguessin als meus dubtes de planificació i de gestió docent massa de pressa.
Per tant, crec que “baixaré del núvol” i em dedicaré a explorar el terreny 2.0 de manera més realista. Això també implica saber gestionar-les bé (necessito una bona base d’ús d’aules virtuals), un element aquest que també pot millorar per al curs vinent.
De ben segur que em deixo coses per comentar, però ja acabaran de sortir quan faci l’avaluació final del meu portafolis. I, és clar, això serà mereixedor d’un futur post.
Bon estiu!