El tercer trimestre va ser un temps de provatures, de trencar amb activitats i unitats didàctiques monòtones. Per això, i atesa la dinàmica dels grups de GES 1 d’enguany, vaig portar a terme un repte d’envergadura: fer un treball de recerca.
Val a dir que la intenció no era que realitzessin treballs idèntics als de 4t d’ESO o a Batxillerat. Vaig fer una tasca d’adequació al currículum de GES i, per suposat, al nivell dels alumnes, per tal de donar coherència al mòdul que hi inclou tot el projecte, el de Literatura.
del treball era que l’alumnat posés en marxa determinats procediments, i que ho fes en àmbits de recerca que poden ser diferents d’aquells on els va adquirir, aprofundint sobre algun tema lingüístic o literari d’interès que estigui al seu abast.
Va resultar interessant comprovar com els alumnes aplicaven els procediments relacionats amb la recerca (gestió i tractament de la informació obtinguda, exposició dels resultats, reflexions i hipòtesis que se n’extreuen, …). Però de la mateixa manera, també van poder contextualitzar els aprenentatges de mòduls anteriors, desenvolupar competències generals per a la recerca, l’argumentació i l’expressió.
La metodologia plantejada (enfocament didàctic per tasques, seguiment d’un pla de treball, el professor esdevé el coordinador, el facilitador i el mediador del treball de recerca) va ajudar a la coordinació i al seguiment personalitzat dels treballs, així com a l’autogestió i autoregulació del procés d’aprenentatge.
Com a bibliografia, vaig utilitzar, entre altres fonts, una selecció dels dossiers d’Una investigació de llibre (programa educatiu de CEDRO). El vaig triar per la seva simplicitat i perquè explicava pas per pas com elaborar el treball de recerca des de l’inici (tria de la idea, del tema) fins al final (com exposar-lo oralment). Va ser ideal per a les primeres sessions del mòdul. A banda d’això, els vaig preparar un dossier sobre la recerca i un diari de treball perquè controlessin el progrés del treball.
L’experiència del mòdul, doncs, va ser molt positiva, ja que, en termes generals, els alumnes van saber planificar i temporitzar el procés de realització del treball i els resultats van ser excel·lents. Així, entre recerques relacionades amb els significats i les anàlisis dels grafittis, amb el lligam entre els noms de carrers de personatges culturals i el poble de Tona o Centelles, amb el lèxic futbolístic, amb la investigació del sexisme en el llenguatge popular, amb la descoberta de poetes vinculats amb Centelles; o amb la creació de còmics i de literatura de terror, etc; els alumnes van saber aplicar la metodologia de recerca apropiada al seu objectiu de treball.
En aquest sentit, trobo molt positiva l’actitud general dels alumnes en la investigació, però especialment en la selecció i el tractament de la informació, la gestió de les dades i l’aplicació dels mètodes d’anàlisi en un treball d’aquestes característiques. És en aquest punt on la meva tasca va ser cabdal per evitar la tendència general dels alumnes a copiar i enganxar informació sense solta ni volta. Sortosament, les sessions de tutories i el dia a dia a l’aula van aplanar el camí perquè entenguessin com és d’important ser original en el discurs, fidel i respectuós a les fonts d’informació i crític amb el procés d’investigació.
Però no es pot dir que va ser tot plegat flors i violes. Al marge de la constant pedagogia al voltant dels drets d’autor i el cortapega, vaig necessitar esforços extres per aprofundir en la part d’autoregulació. En alguns casos, la lluita amb els alumnes perquè aprofundissin en la seva investigació era constant. A les tutories els marcava camins a seguir, però, tot i la simplicitat de la tasca investigadora, no entenien per què havien de continuar amb el treball. Segons em comentaven, ja els estava bé com estava, que ja havien treballat molt! Evidentment, ningú vol treballar més del compte i aquí és on he hagut de fer la meva feina més intensa. Volia fer notar que eren capaços d’anar més lluny i que tenien aptituds per millorar el treball. I, d’aquesta manera, posar en el mateix camí l’objectiu del treball i una metodologia concretes.
Aquesta va ser, doncs, la meva feina més important: fer-los conscients que, amb una planificació i una estratègia de treball determinades, és possible que es potenciïn eines per a l’aprenentatge o que, d’altra banda, se’n despertin algunes que tenien adormides. I, al marge de les cares de desaprovació inicials dels alumnes, van entendre que els meus comentaris forçaven la lluita interna entre la recerca de l’excel·lència de la tasca que realitzaven i les ganes de treballar. Sóc optimista i crec que aquesta pugna va calar entre ells, ja que a mesura que passaven les setmanes, acceptaven els comentaris i arribàvem a acords de millora del treball de manera més oberta i adulta.
Per tant, i malgrat el desgast que em va suposar el fet d’atendre de manera personalitzada les necessitats dels alumnes, estic molt satisfet pels resultats. Com a millora, caldria adequar els mòduls de trimestres anteriors amb l’avançament d’alguns aspectes teòrics i pràctics sobre el procés d’investigació per millorar l’experiència de la recerca al 3r trimestre. Així mateix, no seria tampoc una mala idea establir metodologies i criteris comuns de manera transversal a les matèries de ciències i socials per tal de treballar conjuntament amb eines de recerca i donar, així, homogeneïtat al fet investigador dels treballs que els alumnes facin en el futur al centre.