El passat dilluns vaig tenir l’oportunitat de participar a l’edició d’enguany de l’Escola d’Estiu de l’Educació de les Persones Adultes (#EEAdults15). Desconeixia totalment l’existència d’aquest event i em va alegrar conèixer la iniciativa. I encara més, formar-ne part.
Un dels organitzadors, l’amic Ramón Paraíso, em “va enredar” per portar a terme un taller relacionat amb la proposta didàctica que plantejo als meus cursos del Centre de Formació Permanent d’Osona Sud. I m’hi vaig deixar enredar amb els ulls tancats!
Haig de confessar, però, que em va costar preparar la sessió, atesa la desconeixença del públic al qual m’havia de dirigir, les expectatives d’aquest, els dubtes per plantejar una sessió pràctica, etc. Però gràcies als consells i l’experiència del Ramón, vaig aconseguir trobar el camí adequat i el perfil de taller que buscava.
L’objectiu del taller era que els assistents coneguessin la metodologia per construir reptes als alumnes de les classes de llengües. D’aquesta manera, passaríem del sospir motivat per molts factors negatius -els quals vam comentar- al sospir en positiu.
Pel feedback dels assistents, crec que els va interessar força el plantejament comunicatiu dels reptes. Molts em demanaven per l’avaluació i per l’experiència amb el portafoli lingüístic com a opció de valoració del procés més que no pas de l’adquisició de continguts. Aquest és, de fet, el quid de la qüestió i el motiu pel qual el repte ha d’esdevenir motor del canvi de xip metodològic perquè l’aprenentatge de llengües tingui significat entre els alumnes. I només així, a través d’experiències reals, podrem fer que els alumnes sospirin de satisfacció per haver superat el repte.
Espero, doncs, que als assistents els agradés el taller i hagués servit d’inspiració per a futures accions docents a l’aula de llengües. Agraeixo finalment l’oportunitat d’explicar les meves experiències a l’aula als organitzadors de l’event. Ja sabeu que podreu comptar amb mi per a futures edicions. Quan vulgueu, hi torno!