Quan arriba el tercer trimestre, les classes de GES prenen un altre caire. No és només perquè s’acosti el final del curs, sinó perquè es concentren tant a nivell 1 com el 2 els mòduls de literatura. Totes dues coincidències són un bon coixí per gaudir del darrer tram del viatge amb una d’aquelles assignatures que els alumnes sovint veuen com un os.

Segons els continguts que s’han de fer a Literatura (GES 1), així com a Literatura catalana i Literatura castellana (GES 2), la cosa es redueix a història de la literatura. Vol dir, doncs, que només es memoritzen dades, noms i moviments, deixant de banda la comprensió i, el que és més important, el gaudi d’allò que es llegeix. O sigui, que es fa literatura a talls: ara un quart de Modernisme, ara dos-cents grams de Siglo de Oro, … I a més, suma-hi que has de fer atractiu un paio com Luís de Góngora, Jacint Verdaguer, Miguel de Cervantes o Mercè Rodoreda.

No mola gens!  Per què no podem llegir J.K. Rowling? O Empar Moliner, David Trueba, Ben Brooks o Suzanne Collins? O còmics com Batman Año Uno, Mortadelo y Filemón o Barrio Lejano? Vaig taslladar el debat a l’aula i, com em temia, els alumnes no connecten amb la tradició literària. La primera classe vam dedicar-la a qüestionar per què no ens tiba la literatura, per què els sembla tan llunyà El Quijote o els versos d’Ausiàs March. I si escoltem els alumnes, potser ens adonarem que no tenen mania als clàssics, a la tradició, sinó a la visió de l’aprenentatge de la literatura utilitzada pel professor/a de torn. Sovint ens oblidem que hi ha un factor clau per ensenyar literatura, i és generar gust per la lectura. Però és complicat, ja que hi ha tants gustos com culs. I tots els culs no són iguals. Per tant, l’aprenentatge de la literatura ja comença orfe d’interès per part dels alumnes i decididament incert.

Per aquest motiu, enguany he pres la determinació que els alumnes es mereixen fer literatura d’una altra manera. I he posat a la pràctica estratègies per tractar la literatura des d’una perspectiva més comprensiva i personal, com per exemple:

– A la classe inicial, tria dels continguts i els objectius dels mòduls per part dels alumnes.

– Selecció lliure de la lectura del mòdul de Literatura i de Literatura catalana.

– Tractament integral de la literatura castellana, catalana i universal.

– Programació d’activitats creatives (pas d’un text a vinyetes de còmic, pràctica d’elaboració de còmics, taller de poesia, jocs literaris amb StoryCubes).

– Lectura comprensiva i valorativa a classe.

– Connexió de la literatura amb altres arts (música, cinema, còmic, història de l’art), amb personatges famosos (humoristes, cantants, personatges de ficció, etc.) i amb tipologia de personatges (comparació de l’heroi en la literatura i en el còmic),

– Construcció i contrast d’opinions de textos literaris o relacionats amb la literatura (creació de ressenyes, participació i comentaris online).

– Coneixement de la relació dels alumnes amb la lectura i el fet literari (debats sobre els gustos literaris, ús de la poesia avui dia, el cànon, el concepte “literatura”, figures retòriques i tòpics literaris, temes recurrents i temes poc convencionals, etc).

– Acostament a la història de la literatura des de la curiositat (“Poemisterios”) i des de l’experiència personal (Scrapbooking literari, participació al vídeo cooperatiu entre centres d’adults d’Espanya).

Totes aquestes estratègies tenen com a eix comú que els alumnes puguin reflexionar sobre la validesa i la vigència de la literatura en el segle XXI, que generin interès per la literatura, que estableixin lligams amb altres manifestacions culturals. I que, d’una manera o altra, els alumnes arribin a la lectura d’una manera global. L’important, doncs, és que llegeixin amb criteri. El que vulguin, quan vulguin i com vulguin. I de debò.

I tu, quines estratègies utilitzes a l’aula perquè els alumnes s’interessin per la lectura?