Fa poc, la meva filla de 7 anys va fer un exercici on li demanaven el següent: Com seré de gran? Ben segur  que amb els anys aniràs canviant. Dibuixa com penses què seràs. Ella soleta va fer el dibuix i, com normalment fa, un cop acabada la feina, m’ho va ensenyar. Mai m’hauria imaginat la seva resposta: De gran seré professora d’adults com el papa!

En un primer moment em va emocionar. No hi ha cap cosa que ompli més a un pare saber que la seva filla el té com a model de futur. Però després, i pensant amb deteniment, em va sorprendre que volgués ser professora d’adults. Val a dir que, des de ben petita, ja jugava a fer classes amb els peluixos i, més tard, amb la seva germana petita. El model en aquests jocs, però, era la mestra de la seva escola. I és clar, és una feina més popular entre els nens que no pas la meva. No obstant, i més enllà de si la meva filla acabarà esdevenint professora d’adults, em va fer rumiar en la projecció de futur que té aquesta feina. En altres paraules: té futur ser professor d’adults?

Rotundament, sí!!! L’educació d’adults és un àmbit encara per explorar i per explotar des de diversos fronts. El primer és, evidentment, que en el futur hi haurà persones adultes que necessitaran formació. Malgrat aquesta “aplastant” evidència,  això passa sobretot per dos factors elementals:

– Sempre hi haurà un mercat laboral que requerirà una formació acadèmica adequada. O la necessitat d’una reinvenció laboral, un canvi de xip, un canvi de rumb cap a noves possibilitats de feina i de professionalització. A més, i ateses les “xapusses” i “apanyos” que rep el sistema educatiu espanyol a mans dels polítics de torn, el fracàs escolar no deixarà d’existir. I que consti que és un fet que no em fa feliç! Si una cosa hem de fer els professors d’adults és assegurar a tothom l’accés a l’ensenyament.

– L’envelliment de la població s’ha alentit. Això fa que l’edat adulta s’allargui (i la jubilació, encara més!). Per tant, l’interès de la formació per a tota la vida cobra encara més significat, ja que també s’amplia. Un exemple és la proliferació de les aules mentor o aules d’extensió universitària arreu del territori. A més, la inquietud per no quedar enrere tecnològicament provoca l’alta inscripció a cursos d’informàtica o als d’iniciació a l’ús dels smartphones i tauletes. Tanmateix, s’han incrementat els tallers per al benestar corporal i emocional, així com els de l’aprenentatge d’idiomes com el xinès o el perfeccionament d’altres, com ara el francès, l’anglès, el català o el castellà. Aquest sector de la població entenen l’ensenyament com una millora per a l’agilitat mental, un bon espai per a les relacions socials i per potenciar la idea de pertinença a un grup socialment actiu. I aquest sector serà cada cop més nombrós.

En segon lloc, la revisió i la millora de l’oferta formativa, tant reglada com no reglada, és cabdal en un projecte educatiu futur dels centres d’adults. Un altre front, doncs, que té carril per córrer és aquest: l’adaptació als nous temps dels cursos com ara els de la formació instrumental, el GES, els de preparació a les proves d’accés a grau mitjà i superior, la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 o 45 anys, etc. I no només això. S’hi ha de sumar la necessitat de crear educació de quilòmetre zero, sorgida d’una resposta educativa ferma per part dels centres d’adults, fet que obliga als docents a copsar les necessitats formatives i socials de l’entorn i portar-les a terme amb metodologies, recursos i estratègies noves.

Però perquè aquest front pugui ser assumible, cal fer front a una mancança present: la poca o nul·la programació formativa per a docents d’escoles d’adults. És clar que hi ha màsters, postgraus, cursos i cursets que ensenyen temes relacionats amb l’educació, dels quals podem treure profit els professors de adults. Però les universitats ni les administracions s’han adonat que l’educació d’adults requereix una formació específica o uns estudis concrets que ajudin a professionalitzar encara més els docents d’aquesta branca de l’educació. I, evidentment, també exigeixen més presència en jornades, congressos educatius, escoles d’estiu que “es descuiden” que a l’educació d’adults també hi ha projectes innovadors, docents que s’ho estan “currant” i, sobretot, amb moltes ganes d’ensenyar-ho.

D’aquesta manera, sumem un nou front: la reivindicació de formació específica i una major presència en actes educatius. I encara diria més, la reivindicació d’investigacions per part de les universitats en estudis postuniversitaris. Hi ha un espai immens per desenvolupar treballs de recerca a màsters i als estudis de doctorat. S’ha d’animar a fer créixer línies d’investigació específiques de l’educació d’adults.

Però la lluita més important i on encara hauran de fer via els futurs professors d’adults és en la visibilització dintre del món de l’educació. L’administració (departament d’Ensenyament, ajuntaments, etc.) desconeix i ignora la feina que es porta a terme. És cert, hi compartim sostre, però tenim la nostra idiosincràsia. No som una extensió de la secundària o un esbargiment. Caldrà, doncs, eradicar la idea que molta gent té d’una escola d’adults. Fa temps que s’ha superat l’escola d’adults com a complement del departament de Benestar i Família. Hi ha un component de servei social, però no es pot desvincular del servei educatiu. Atesa aquesta dualitat, els professors que ens precedeixin han de procurar que l’administració vetlli l’educació d’adults per acostar-se més a la realitat que l’envolta. Han de mostrar-li els projectes que es porten a terme i les necessitats que reclamen els professionals. Han d’adonar-se que l’educació d’adults té un vincle amb el sistema educatiu, però també desenvolupa les seves pròpies característiques. Només així s’arribarà a reconèixer la vàlua i la necessitat de tenir un aprenentatge per a tota la vida fort, amb perspectives de millora innovadores, i de qualitat. Però amb identitat pròpia.

A més, i com a darrer front, tota aquesta tasca no només s’ha de fer visible a l’administració. L’escola d’adults s’ha de revaloritzar i de visibilitzar socialment. L’educació d’adults s’estén a la societat, a l’entorn, a les ciutats i municipis. Cal, també, fer partícip la societat del desenvolupament dels centres d’adults. I fer una educació col·laborativa, creativa i innovadora que faci créixer la societat i les persones. En aquest punt és important fer xarxa amb tothom: ajuntament, comunitat educativa, famílies, entitats, altres centres d’adults, etc. Ningú n’ha de quedar exclòs. I com més extensa sigui la xarxa, més visibilitat de la força que té l’educació per a adults.

En definitiva, no sé si la meva filla acabarà treballant com a professora d’adults. Però està clar que és una professió que té per endavant reptes molt estimulants. Hi ha futur, hi ha lluites per guanyar, hi ha necessitats, hi ha persones que ho demanen. I hi ha moltes ganes de treballar-hi. No els podem fallar.