Fa pocs dies, explicava com s’ha començat a posar en marxa algunes de les propostes del projecte de centre en el qual el claustre hem bolcat molts esforços bona part d’aquest curs. I com deia, hem començat de manera molt tímida. Ens queda molta feina per endavant. Però, des del meu punt de vista, hi ha aspectes que cal prioritzar per davant d’altres.

Així doncs, i per desplegar de manera eficient el projecte, crec que s’han d’abordar diverses qüestions del projecte per construir un centre sòlid des de la base. Compartiré amb vosaltres allò que, a nivell personal, considero prioritari a tractar per assolir aquest objectiu.

Un dels primers punts que cal tractar és la redefinició de l’organització del centre. S’ha de fer un repàs a les tasques dels càrrec del centre: des de direcció fins a la gerència, passant per l’administració, cap d’estudis i docents. Això ha de servir per redistribuir les obligacions i deures de cada rol al centre i comprovar si hi ha necessitat d’establir-ne de nous (dinamitzador TIC, un cap d’estudis per centre, community manager, …). Atesa la complexitat del nostre centre i de l’envergadura organitzativa (s’han de coordinar tres escoles i treballar com una de sola), és important establir els límits de cada peça de l’engranatge per, també, poder explicar-ho a les persones que en el futur s’hi incorporin i treballin amb la mateixa filosofia i amb la garantia de saber donar continuïtat al projecte. De la mateixa manera, i després de definir l’organigrama del centre, s’han d’establir protocols organitzatius (reunions, coordinació amb docents, els tres centres, etc) i dinamitzar-los per generar caliu i fer portar a terme totes les propostes que puguin millorar el centre.

També s’ha de fer el desplegament de les noves metodologies al centre. Hem de saber reformular l’oferta en clau innovadora. Això pot ajudar a trobar nous formats de cursos, nous alumnes i noves propostes formatives més atractives per a l’entorn del centre. Ara bé, aquest “desembarcament” de metodologies s’ha de fer “xino-xano” i ha d’anar acompanyat d’una formació del professorat. No tothom coneix -o comparteix- les darreres novetats en innovació pedagògica. Per això, la formació docent ha de servir per ampliar coneixements, per créixer com a professionals i per garantir una renovació qualitativa de les classes al centre d’adults. I si portem més enllà la idea, si sumem esforços en aquest punt, podem esdevenir referència educativa de la nostra comunitat.

Aquesta formació ha de sortir de la necessitat dels docents i, sempre que es pugui, ha de sortir des de dins del claustre. Es proposarà que diversos professors del centre facin formació als companys. De la mateixa manera, s’ha de crear una xarxa de contactes amb centres d’adults propers o que ja desenvolupin metodologies noves o projectes diferents. Hem d’estar en contacte amb els centres d’adults perquè la xarxa enriquirà el nostre futur i el dels alumnes.

I en aquesta necessitat formativa s’ha de pensar també en la formació per a les administratives, un element important dins de l’engranatge del dia a dia als centres d’adults.

Tampoc podem descuidar la visibilitat del centre a través de l’entorn proper. Hem de fer saber a tothom que hi ha un centre d’adults proper, actiu i que està al seu servei. Per a això, és necessari crear una xarxa de comunicació que s’expandeixi a diaris locals, xarxes socials, ràdio, etc. També és important la col·laboració amb entitats del poble, amb els ajuntaments i amb la comunitat educativa. Però també hem de participar en projectes d’àmbit català i nacional, amb la presentació de projectes a concursos, programes educatius, jornades i congressos.

Així, donem importància a la comunicació externa, però encara més a la interna: la rapidesa i l’efectivitat de les respostes als dubtes i consultes dels alumnes o futurs alumnes ha de ser cabdal. I a través de vies que utilitzin, com ara Whatsapp i Facebook.

Ara, i perquè tot plegat tingui sentit, cal establir una planificació dels canvis que han de succeir-se a l’escola. És necessària una temporalització que permeti transformar el centre de manera gradual en un termini aproximat de quatre o cinc anys, tot organitzant els canvis exposats al projecte per ordre d’importància.

Finalment, però igual o més important que la resta de punts anteriors, ha de reeixir la reafirmació i el compromís de la filosofia del centre com a “centre únic”. Totes les persones implicades (docents, administratives, equip directiu, etc.) han de saber treballar amb aquesta idea de centre. Especialment, els regidors i els ajuntaments. Lluny de personalismes i de necessitats locals, la comissió executiva del centre ha de creure en la unió d’esforços comuns, en la col·laboració per a la millora global del centre i en la força de la unió com a motor de canvi compartit.

Per a tot plegat, cal reivindicar lideratge i fermesa per part de tothom, sobretot de l’equip directiu i dels ajuntaments, que són els que han de fer viable el projecte. Cal comptar amb tothom per portar a terme la modernització del centre i esdevenir referència educativa de qualitat i innovadora. Els regidors/es han de tenir clar que si volen associar el centre amb aquesta definició, els toca invertir en temps, esforç i alguns diners. I és clar, confiança. Els docents s’hi han afegit. I de ben segur que ells compartiran la mateixa idea sense fissures. Només els cal unitat, generositat i obertura de mires més enllà del seu poble. Han de complir tot això pel futur del centre i de l’educació d’adults a Osona.

Si sabem organitzar-nos, prioritzar els passos que cal seguir, si sabem portar a terme el projecte de millora del nostre centre, podem ser imparables. Tenim un projecte que val molt, un diamant en brut. Polim-lo i tots en traurem profit.