Libres son quienes crean, no copian.
Y libres son quienes piensan y no obedecen.
Educar es enseñar a dudar.

Eduardo Galeano

Finalment, vaig anar al #Betacamp. Tenia el dia marcat amb una X ben grossa. I és que tenia moltes ganes d’anar-hi després de no poder fer-ho a l’edició passada. Recordo que l’estiu de fa un any seguia amb interès les piulades de companys que hi van assistir, vaig llegir els posts que van publicar més tard gent com el Ramón Paraíso, l’Abraham de la Fuente o el Sergi del Moral. Sentia que havia estat una bona experiència. I no podia imaginar-me com d’intensament s’havien viscut aquells quatre dies. Fins avui. Perquè ara sí que puc afirmar amb rotunditat que el #Betacamp16 ha estat una experiència colpidora com a docent.

Malgrat tot, per definir-lo d’aquesta manera m’ha costat uns quants dies d’anàlisi interna. Ja vaig començar durant el viatge de tornada a casa. Al cotxe, anava lligant experiències, converses, sensacions, sentiments, opinions, paisatges, imatges i persones. Tot plegat mentre escoltava la cançó Wonder, de Natalie Merchant. No podia creure que la convivència amb la norantena de persones a Montpol tingués aquest nivell de profunditat. Va ser d’un calat tal que, a mesura que baixava i prenia contacte novament amb el món, era difícil sentir el meu entorn com abans. Tot ho veia en clau #Betacamp. I això que dies enrere no les tenia totes!

Els dies anteriors a la cita a Montpol estava neguitós perquè no sabia què m’esperaria. Per això, i per no caure en prejudicis o enceses proclames “fanboy”, vaig decidir viure l’experiència en “mode esponja”. I durant els dies del #Betacamp vaig amarar-me de tot el que m’envoltava, de manera lliure i sense cap altre compromís que el d’aprendre de l’experiència.

Un dels primers aspectes que sobten del #Betacamp és que no distingeix entre experts i aprenents: tots som experts i aprenents. L’aprenentatge entre iguals pren més sentit que mai a Montpol. És per això que flipes quan algú explica com fer matemàtiques amb un estenedor de la roba, o veus que es poden fabricar instruments musicals amb fustes i capses de magdalenes (que no ho sàpiga el Pascal Comelade!); o, senzillament, quan converses amb persones que procedeixen de latituds educatives diferents a la teva i podeu compartir un projecte comú. Només això fa que el #Betacamp ja sigui una vivència formativa diferent a la resta.

Allò que ens uneix són els diversos nodes, però el que ens fa inseparables és la voluntat de canviar l’educació des de l’enriquiment d’experiències pròpies o d’altri, des de la pràctica a l’aula, des de la curiositat, des del sentit crític de la professió docent. És a dir, des de baix. Cada #betacamper (o com molt bé diu el Sergi del Moral, #betacampista en català correcte) conté un munt d’experiències que s’hi exposen i s’hi treballen de manera horitzontal. Finalment, s’acaba construint una de nova que aporta coneixement nou per a tothom. Potser no s’ha pogut acabar de desenvolupar del tot, potser hauria necessitat uns dies més. Però tant fa. L’important és que flueixi la col·laboració, que s’encengui la metxa per a noves propostes didàctiques, per a noves perspectives que remoguin la curiositat i aportar el nostre granet de sorra en la creació d’una educació per al segle XXI.

I després de viure in situ com es treballa al #Betacamp, l’alt grau d’implicació dels participants, la #motivacióextrema que transpiren i la qualitat dels projectes que sorgeixen col·laborativament dels nodes, crec de debò que hi ha docents que poden arribar a canviar el rumb de l’educació. I  després de veure el documental Most likely to succeed m’he adonat que això que anomenen innovació educativa no cal anar-la a buscar al High Tech High de San Diego (California). La tenim ben a prop, al Solsonès, a Montpol! Som #HighTechPeople del Solsonès!!!

D’aquesta manera, vaig comprovar que els #betacampistes saben perfectament cap a on van. Allò que realment busquen els docents que hi van són nous camins per a l’educació. Potser hi ha moments que no saben ben bé per on tirar, però hi ha alguna cosa que els redreça el rumb en aquest cúmul d’experiències que voleien per tot l’espai montpolí. Estic segur que els amants del geocatching tampoc serien capaços de descobrir tots els tresors que s’hi amaguen! I crec que és aquesta la característica que fa atractiu el #Betacamp: cada any es poden localitzar nous tresors, noves experiències per millorar l’educació al nostre entorn de treball. Tant de bo trobéssim rastre del #Betacamp als claustres! De fet, aquesta és una tasca que, de retruc, és cosa nostra. Hem de ser proactius i saber contagiar de l’esperit #Betacamp els nostres claustres. És difícil, però segur que no és impossible.

I tant que no! Perquè al capdavall, el que proposa és una cosa tan senzilla com aprendre dels altres. Tan senzill i alhora tan caòtic, tan salvatge! Però els #betacampistes ja tenen aquest punt salvatge, un qualificatiu que va utilitzar encertadament el Jordi Domènech per descriure l’esperit de la trobada a Montpol. I té tota la raó. L’esperit del #Betacamp és indomable, és lliure i s’escampa com una bassa d’oli. I són els #betacampistes qui agafen les regnes del #Betacamp amb els nodes que proposen, amb els nodes que sorgeixen durant l’estada, amb els sermons que realitzen i amb les activitats paral·leles que s’hi proposen (ioga, aikido, sortides al riu, etc.). Tot, en un ambient propici perquè l’aprenentatge sorgeixi sense filtres, de manera natural, orgànica.

I per mi no hi ha dubte: el #Betacamp és una bruíxola amb la qual els docents descobreixen noves idees i experiències educatives en llibertat. Amb aquesta bruíxola pots trobar esperits generosos dedicats a la docència que comparteixen entre ells la il·lusió de millorar col·laborativament l’educació. Però la característica més important és que aquesta bruíxola està construïda perquè professors de totes les etapes educatives (inclosa l’educació per a adults), de totes les matèries i especialitats, amb experiència o no a l’aula; o persones que treballen allunyades de l’aula, però vinculades a l’educació a través d’alguna institució o fundació, busqui i trobi allò que necessita.

O sigui que, amb la bruíxola a la mà, només és qüestió d’anar a cercar els tresors que amaguen els #betacampistes, de deixar-se portar i de saber compartir amb ells tots aquests tresors i enriquir-nos. Descobrir-los tots és impossible. Però bé, aquesta és una bona excusa per tornar l’any vinent al #Betacamp. O sigui que tornaré a marcar amb una X les dates del #Betacamp 2017, tindré a punt el pic i la pala per localitzar tots els tresors que pugui. I aviso: l’any vinent vindré en mode proactiu.