El passat dijous 2 de febrer es va celebrar la XV Jornada de Bones Pràctiques a les Escoles Municipals. L’objectiu era –i cito textualment– “presentar i conèixer en detall alguns dels projectes d’innovació educativa que s’estan portant a terme a les escoles municipals de música, de formació de persones adultes i a les escoles bressol municipals”. Vaig proposar al centre on treballo enviar el treball que porto a terme a les classes de GES amb la #GramàticaMàtrix. Però això no va ser el més important. El millor de tot és que vaig extreure algunes conclusions que em fan prendre confiança en el futur de les escoles d’adults municipals.
La primera conclusió que vaig extreure és que l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona (DIBA) té molt d’interès per revifar llaços i xarxes entre escoles municipals. Només calia quedar-se amb les paraules de Rafa Homet, diputat d’Educació a la DIBA, en el parlament inicial: es vol reforçar la gestió per crear xarxes i per “treballar col·laborativament a l’hora de repensar l’educació“, un objectiu que connecta amb el Pla d’actuació de mandat 2016-2019.
Certament, me n’alegro per aquesta reconnexió, ja que entenc que ha de ser cabdal. I com a institució, ha de ser un ens que dinamitzi els espais educatius, que agiti tots els agents que hi participen (regidors, tècnics d’educació i professors), que els ajudi en la cerca de la qualitat educativa dels centres municipals, que proporcioni espais de trobada i de formació. I després d’aquesta jornada, penso que la DIBA va saber reprendre el testimoni per transformar l’educació de proximitat en aquests moments de tanta reflexió educativa. A les escoles municipals cal un aixopluc institucional que esdevingui motor d’innovació. I ara és el moment de demostrar-ho.
Fotografia realitzada per @elsectorsocial
Al marge de la importància institucional, és també vital que els centres municipals (i ara em referiré especialment als centres d’educació d’adults, que són els que conec més) creïn experiències i projectes com les que es van presentar a la jornada. Tant la d’Artistes a les escoles del CFA L’Olivera (Sant Quirze del Vallès) com la de Treball per projectes amb joves amb dificultats d’aprenentatge del CFA Egara (Terrassa) són projectes molt engrescadors i proporcionen activitat als centres. Són també projectes sorgits de la necessitat de millorar la qualitat de l’ensenyament que es fa a les aules i expandir els resultats més enllà de les seves quatre parets. Però el més important és que tots els projectes, tot i respondre a necessitats locals, tenen moltes possibilitats d’emmotllar-se a la realitat de qualsevol centre municipal. És més, segur que tant l’Olivera com l’Egara -i el Centre de Formació Permanent d’Osona Sud amb la #GramàticaMàtrix, és clar!- estaran encantats de resoldre tots els dubtes per tal d’exportar-los amb èxit en un altre centre.
Estic segur que experiències com les de la jornada hi ha a molts altres centres. I jo en tinc ganes de conèixer-les, m’agradaria una altra sessió (o 30!) on s’hi poguessin presentar totes. Des d’aqui faig una crida als centres municipals perquè mostrin tot el que fan a les aules. En aquest sentit, la xarxa de municipis de la DIBA podria incentivar aquest intercanvi per promoure bones pràctiques als centres municipals amb una web, trobades i seminaris.
Finalment, volia destacar la sensació d’esperança amb la que vaig sortir de la jornada. Vaig pensar que el futur de les escoles municipals tot just el comencem a escriure entre tots: professors, directors, tècnics, regidors i DIBA. La responsabilitat de construir una educació de qualitat recau en tots nosaltres, en l’entesa de tots els que hi estem implicats. Hi ha voluntat, fermesa i professionalitat per revifar l’educació i fer que esdevingui innovadora. Però no només innovadora, sinó també -i sobretot- significativa per a les persones que volen un futur en el seu entorn. No oblidem mai que som un servei -el Servei- per als habitants del nostre municipi.
És el moment, doncs, de reconnectar la xarxa, de generar oportunitats a través de l’educació, d’impactar sobre els ciutadans per convertir-los en persones obertes i crítiques amb el món que les envolta. Aprofitem aquesta xarxa per construir allò que Jaume Carbonell anomenava municipalisme en un article al Diari de l’Educació. Tenim els professionals, tenim els suports, tenim la motivació. I ara, un punt de partida. Som-hi!