L’any 2010 tenia un somni: fer els estudis de doctorat. Ho tenia tot de cara: una primera proposta d’investigació, la qual vaig començar a desenvolupar amb qui havia de ser la directora de tesi, l’Olga Esteve; tenia ja emplenada la matrícula i, fins i tot, havia parlat amb el que havia de ser el codirector de la tesi: el Joan-Tomàs Pujolà. Però el 2010 vaig rebre una altra notícia: la meva dona estava embarassada de la nostra segona filla. I tot va canviar. Vaig aparcar el projecte del doctorat perquè tocava posar totes les forces en el projecte familiar. Però durant aquest temps, el desig d’estudiar el doctorat restava latent dins meu.
Fins que va arribar el 2016. La situació familiar era estable, la situació econòmica, tot i que millorable, també. Era, doncs, el moment de fer realitat el somni. Les experiències viscudes del 2010 al 2016 van generar noves inquietuds al voltant de l’objecte d’estudi. Però sis anys després, continuava interessant-me pel mateix tema: la formació del professorat d’educació d’adults.
Per tant, els anys no van minvar el punt de partida de la tesi doctoral. I enguany, ja matriculat a la UVic, he començat a treure punta al tema d’investigació. Paral·lelament a aquesta feina -la Feina- vaig fer una formació per complementar l’impàs professionalitzador a investigador. I la valoro positivament perquè ha permès reconnectar-me amb l’exigència dels estudis universitaris. Però la dedicació a aquestes assignatures va fer alentir la preparació de la investigació. Tot i així, tenia molt clar que en el primer any havia de limitar els objectius. Havia de ser realista.
En aquest sentit, el gran objectiu d’aquest curs era fixar l’objecte d’estudi, ja que el punt de partida era massa obert. Perquè, al marge de la formació de professors per a adults, també m’interessava l’ús de la pràctica reflexiva en el context de persones adultes. De fet, la intenció era combinar la formació del professorat amb la pràctica reflexiva. Vaig presentar-me davant de la directora de tesi, l’Anna Gómez, amb la idea del 2010, amb les paraules “formació del professorat” i “pràctica reflexiva” gravades a foc… I amb molts dubtes, els quals, nou mesos després, encara en mantinc. Com a ajuda, també vaig rebre el suport de la codirectora de tesi, l’Àngels Domingo, la qual m’ha proporcionat idees i una base per aprofundir en la pràctica reflexiva.
Entre trobada i trobada amb la directora, entre trucades i correus amb la codirectora, he passat tot aquest temps palpant el terreny. Llegia un llibre, ara un article i tot m’enriquia: tot el que resseguia, tot el que subratllava, tot el que repassava i el que descobria feien que m’hi acostés més a conèixer l’òrbita d’estudi, però al mateix temps m’impedia definir l’objectiu. No era capaç d’acabar de casar els dos focus d’interès. I després de passar per la comissió de seguiment a finals de juny, em va quedar molt clar que havia de decantar-me per un dels dos. Això em va deixar fos. Entenc la recomanació per part de la comissió de seguiment perquè no podia fer tres tesis en una. Necessito canalitzar aquest interès i aquesta força que he demostrat durant aquest curs en un sol punt.
Després d’aquest primer any he après que no puc estudiar-ho tot per més interès que en tingui. Tornaré doncs al punt de partida per tal de refer el camí. Aprofitaré els bons consells de la directora i la codirectora de tesi. Aquest temps de vacances serà ideal per compilar-ho tot i començar el curs que ve amb l’ull posat en una única línia d’investigació. I estic segur que, tiri per on tiri, qui sortirà guanyant serà l’educació d’adults.
El curs vinent se’m gira feina: revisar i ajustar aspectes del plantejament del treball d’investigació, afinar definitivament la pregunta de recerca i els objectius que se’n derivin. I, sobretot, ampliar la fonamentació teòrica amb el recull de referents de l’àmbit específic de l’educació d’adults. Sé que si m’organitzo i aconsegueixo atrapar la pregunta, el camí serà una mica més planer. Però només una mica!