I ja som a la tercera part de la trilogia. Una part que ha de ser un viatge al futur curs 2015-16. Vinc d’un optimisme basat en els petits canvis realitzats a la metodologia i a l’actitud durant aquest curs, aspectes que volen reprendre l’esperit docent dels meus inicis. En part, estic satisfet, però puc avançar una mica més aquest curs. I per diverses vies.
Al marge de la microrevolució que ja he començat a gestar a l’aula, i de la qual ja n’he parlat a les dues parts anteriors, un focus important d’atenció de cara al futur serà la difusió de noves metodologies i estratègies entre els meus companys docents. Fa anys que sóc “el raro” al claustre de l’escola i durant aquest temps he predicat en el desert sobre les bondats d’una altra manera de fer classe. Enguany, però, el claustre ha començat a preocupar-se per una renovació del centre i han sorgit propostes interessants, però poques que afectin a la metodologia a l’aula. Jo sóc dels que pensen que un centre s’ha de refer des de dins cap a fora. No val només canviar el logo i invertir-hi en tecnologia. Importa -i molt- que es reflexioni sobre la qualitat de les classes que s’hi realitzen. És a dir, el professor ha d’esdevenir el motor del canvi educatiu des del centre.

I sembla que aquesta premissa ha estat escoltada des de l’Ajuntament de Tona, perquè a finals del curs passat vam començar a planificar des del canvi de metodologia un curs especialment difícil: el de preparació per a les proves d’accés de Grau Mitjà. Les sessions de preparació del curs amb la tècnica d’Ensenyament i l’equip de professors ha estat el més productiu i innovador que he fet en els més de 10 anys que sóc al centre.
Sortosament, no estic sol en aquesta tasca de pedagogia, de millora i (afegeixo) de dignificació de la formació d’adults. Un altre objectiu de futur és establir lligams -tant a nivell de centre com a nivell personal- amb altres escoles d’adults que apostin per una modernització d’un ensenyament que sempre és a la cua del Departament. Gràcies a persones com el Ramón Paraíso, el Joan Padrós i altres professionals que he tingut el plaer de conèixer a través de les xarxes socials (i a alguns, personalment), he pogut comprovar que hi ha feina per fer i que, junts, es poden fer projectes que facin visible la professionalitat, la innovació i la funcionalitat en l’àmbit de la formació d’adults i de l’ensenyament-aprenentatge de llengües.
Per acabar només vull afegir l’anàlisi DAFO del curs 2014-15, basat en el que ha realitzat l’amic Jaume Sans. Una reflexió del passat que ha marcat el futur. La resta encara ha d’arribar-hi.
![]() |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||