No he estat mai un professor de llengua corrent. He provat sempre de defugir de les clàssiques rutines -altrament anomenades tradicionals-, com ara dictats, exercicis de resposta tancada, redaccions sobre el cap de setmana, exàmens d’anàlisi gramatical, … El llenguatge és, sobretot, comunicació. I hem de saber utilitzar-lo per a la vida. La llengua, doncs, és i serà part de la nostra petja en aquest món.
Però no només s’ha d’assolir la capacitat de comunicar-se amb èxit i de manera polida, sinó que l’aprenentatge de la llengua també ha de desenvolupar eines de coneixement lingüístic a l’alumne. És a dir, l’anàlisi i la reflexió de l’activitat a classe han de ser cabdals per construir la consciència lingüística. No n’hi ha prou amb la millora expressiva, sinó també cal tenir en compte com l’assolim.
Per tant, i en el context de l’educació d’adults, les classes han de reflectir aquesta visió de la llengua. Per exemple, en el cas dels alumnes de GES, necessiten altres estímuls, com ara reptes que despertin la curiositat lingüística. Però, malauradament, la normativa actual no ajuda massa a desplegar propostes massa innovadores. És per això que l’aprenentatge de la llengua en el curs de GES ha de viure amb un peu fora del currículum i de la normativa imperants per construir un altre aprenentatge que connecti amb el món, amb la societat, amb l’entorn i la vida dels alumnes.
I en aquest marc teòric, enguany m’he proposat posar a prova la #gramàticaMàtrix. Inicialment, les experiències d’aquests dos trimestres ha estat positives, però no del tot satisfactòries. Sembla que no m’atreveixi a desplegar-la amb totes les conseqüències. Però no és gens fàcil, sobretot per als alumnes. Tot i que no he notat rebuig per part seva, sempre els tinc presents, fet que sovint fa que m’autocensuri en el seu desenvolupament tal i com hauria d’executar-s’hi. Així doncs, durant el 2n trimestre he trobat a faltar més treball de comprensió lectora i d’expressió escrita, de revisió de textos, d’anàlisi i reflexió dels escrits fets a classe, …
A més, m’he adonat que sóc una patata en això de la planificació. I com diu la dita, qui no té cap, té cames. He hagut, doncs, de córrer per desenvolupar i lluitar perquè la manera de presentar la gramàtica tingui sentit. Els alumnes no han acabat d’entendre la idea de crear la seva gramàtica, malgrat que ho he anat repetint durant el trimestre. Malauradament, i per salvaguardar la situació, m’he vist obligat a tirar d’altres “companys de viatge” com la improvisació, alguna que altra classe magistral i, és clar, exercicis tancats per assegurar i reforçar allò que s’ha vist a classe amb una altra metodologia. L’únic que puc salvar és el treball amb el portafoli, ja que ha esdevingut un racó de reflexió lingüística. Algunes dades sí que són útils per a l’aprenentatge posterior i per conèixer el punt de partida del següent trimestre, tot i que no hi ha massa reflexions serioses sobre l’aspecte metalingüístic. És més, en determinades ocasions hi ha més una valoració estàndard que un comentari sobre l’aprenentatge i l’adquisició de la llengua.
Val a dir també que l’execució de la #gramàticaMàtrix no ha estat igual en tots els grups. Com és normal, he hagut d’adaptar-la a cada un dels nivells. Per tant, i atès que tinc quatre grups de GES, és com si l’hagués aplicat de quatre maneres diferents. Tot i començar des del mateix punt i amb les mateixes normes, el tarannà de cada grup ha fet seva la rutina de l’aula. I, en el cas dels grups de GES 2, el treball s’ha mantingut força bé: hi havia diverses rutines marcades, activitats gramaticals que funcionaven (treball sintàctic amb eslògans, repàs de conceptes ortogràfics i morfològics amb Kahoot, descripció d’imatges pròpies amb Instagram, concurs d’esquemes i resums, sessions d’apunts col·lectius, etc.) i un bon ambient de treball.
Ara, a GES 1 la tasca gramatical s’ha fet menys evident. I és que això de fer gramàtica no acaba d’agradar! Però clar, ho hem de fer. I us asseguro que ha estat el repte d’aquest trimestre: com fer gramàtica sense que els alumnes se n’adonin. Per això, a GES 1 he optat per no incidir tant en l’explicació gramatical per centrar-me en la pràctica pura i dura. I val a dir que, en un dels dos grups, estic content de l’experiència. De fet, ha estat fàcil, ja que el grup ha respost a tot el que els he plantejat… i més! Hem elaborat una pàgina de Facebook per a joves, han creat ells el contingut (notícies, entrevistes, videotutorials, etc.). Però també hem treballat la carta formal i hem intentat contactar amb el FC Barcelona per demanar una entrevista a un jugador del primer equip.
L’error en l’execució de la #gramàticaMàtrix en aquest grup, però, ha estat que la gran majoria d’activitats les hem realitzat en grup, fet que els alumnes ja sabien el rol que adoptaven en aquesta mena de rutines. Per tant, tot i que tothom hi col·laborava, només un escrivia, la resta hi aportava idees i sempre hi havia algú que no feia res. No hi havia dubte que el rol que s’havien “autoimplantat” dificultava la posterior valoració gramatical. Ara, un element positiu d’aquest treball en grup és que han adquirit l’hàbit natural de demanar com s’escriu tal paraula, de corregir els companys i d’autoexigir-se pulcritud lingüística. En definitiva, ha estat un grup més d’acció que no de reflexió. I no serà perquè no ho he intentat!
Menció a part mereix l’altre grup de GES 1, el qual no tenia tanta autonomia. Vaig estar a sobre fins al darrer moment perquè fessin la feina, mostraven una certa passivitat a l’aula. En altres paraules, no s’han implicat en l’aprenentatge. Tot i això, hi ha elements que hauria d’aprofitar per portar-los al terreny adequat: els agrada el joc, saben corregir textos i rectificar-los, tenen interessos que poden lligar-se amb l’aprenentatge de llengües, etc. Segur que podré utilitzar algun d’aquests elements per obtenir una actitud més participativa de cara al tercer trimestre.
En conclusió, no he estat exigent amb mi mateix. I és per això que encara visc a Màtrix. Però sé que puc aportar-hi millores. Haig de treballar-hi força i serà un dels objectius del proper trimestre i del proper curs: desenvolupar la metodologia gramatical perquè tingui una incidència positiva a l’aula. Però també perquè els alumnes tinguin un aprenentatge significatiu de la gramàtica. Per a això, volia deixar una llista de propostes per aportar l’element extra d’interès i de participació en el desenvolupament de la #gramàticaMàtrix entre els alumnes:
- Revisió d’un text setmanal (propi o aliè) per treballar la correcció a través de l’informe d’anàlisi d’errors i proposta de millora.
- Posada en comú dels continguts i objectius lingüístics que s’han d’assolir durant el trimestre a classe, com s’hi impartiran i com s’hi avaluaran.
- Potenciació de la comprensió lectora com a recurs de la millora expressiva.
- Cessió de responsabilització als alumnes de construir la gramàtica del grup.
- Potenciació de la participació activa dels alumnes en la creació de continguts.
- Temporalització de les activitats i de les tasques amb els alumnes just a l’inici del trimestre.
- Conscienciació als alumnes de la importància de la realització del treball gramatical.
- Treball gramatical amb diferents metodologies i recursos (flipped classroom, gamificació, exercicis creatius, tasques lingüístiques de caràcter deductiu, etc.).
- Continuació del treball integrador amb la llengua catalana, castellana i anglesa.
- Conscienciació del portafoli lingüístic com a eina d’avaluació del procés d’aprenentatge. No és una enquesta de valoració.
- Proposta d’una prova de validació a inici/final del trimestre.
- Obligació de canvis de rols en les activitats de grup.
Espero que aquest trimestre pugui millorar l’experiència de la #gramàticaMàtrix. A més, recordeu que busco gent interessada per desenvolupar aquesta metodologia. Totes les propostes, comentaris, suggerències seran benvingudes. Animeu-vos, professors, si voleu ensenyar als vostres alumnes alguna cosa més que llengua a les classes!