És moment de reprendre les diferents conclusions a les quals he pogut arribar després de reflexionar sobre el curs passat. Si bé al post anterior pujàvem al Delorean per valorar la didàctica de la llengua i la literatura, l’ús del portafoli dels alumnes i la reflexió docent, ara toca comentar alguna cosa relacionada amb altres temes que també han resultat molt importants. Un d’aquests temes és, com no, l’ús de la tecnologia que hem emprat durant el curs.

Capítol 2: l’educació d’adults s’enlaira

Ha estat un any de plena consciència TIC. He aplicat de manera raonada i consensuada les maneres de posar-me en contacte amb els alumnes (correu electrònic), el lliurament de tasques, les eines que utilitzaríem (mòbil), les apps i software que necessitàvem descarregar (diccionaris, Kahoot, generador de mems, editor d’imatge, veu i so) i la manera de veure vídeos online (EdPuzzle) per treballar de manera puntual amb la flipped classroom. Això sí, tot a la manera i a les exigències o necessitats de cada grup. Els alumnes han participat activament a l’aula amb aquestes eines. Fins i tot, les demanaven de manera insistent. I és que han agraït el desenvolupament de conceptes de llengua i de literatura amb eines que prenen la forma de joc, de creació o de reflexió. N’estic satisfet de l’ús TIC d’aquest curs, ja que he après a dosificar-les en funció de la seqüència didàctica que fèiem i del nivell de coneixement dels alumnes de l’eina en qüestió.

De tota manera, crec que cal reflexionar sobre el paper de les TIC en la vida dels alumnes, plantejar quin software és útil i que, malgrat el desconeixement dels alumnes, s’ha d’explicar i posar a la pràctica. Enguany, han treballat amb Google Forms i m’hauria agradat fer el mateix amb Drive perquè tinguessin més autonomia. Perquè, per exemple, en alguns mòduls de GES hem compartit els apunts al núvol, però la gestió la portava jo. La intenció última és que entenguin la tecnologia com a eina d’aprenentatge present, però també futur. Ens hem de fer forts en l’ús de les noves tecnologies i, des de l’oci, fer entendre que els mòbils i Internet són essencials per al futur didàctic dels estudiants.

I més enllà d’això, han de responsabilitzar-se del que publiquen a Internet, a les xarxes socials. En aquest sentit, crec que els cursos que han fet tasques per ser penjades han entès la importància d’escriure correctament, de preocupar-se pel resultat final i de l’esmena als errors que podien influir negativament en la visió dels treballs. Hem penjat tutorials a Youtube, notícies a una pàgina de Facebook i activitats que hem fet a classe amb un gran nivell d’exigència pel que presentaven al món.

D’altra banda, en l’àmbit organitzatiu he estat molt actiu pel que fa al tema dels canvis metodològics del centre. Enguany hem treballat molt intensament en el nou projecte de centre, en el qual també s’ha abordat el tema del canvi de metodologies. Més enllà de qualsevol altre factor, és cabdal pensar en la manera de fer les classes. I és aquí on hem de desmarcar-nos d’altres centres del nostre entorn. Hi ha un interès molt gran per començar a experimentar amb noves metodologies d’ensenyar entre els companys. I el curs que ve també serà una «lluita» per desenvolupar de la millor manera possible el projecte de centre. M’hi he implicat i m’hi implicaré novament. Puc aportar idees, experiències i punts de vista al debat entre equip directiu i ajuntaments per acostar posicions i portar a bon port el projecte.

M’he presentat voluntari per treballar en el projecte de centre i, especialment, en la comissió pedagògica. Hem aportat moltes idees que ja s’han posat en marxa, com ara la formació dels professors del centre. Vaig tenir la sort d’encetar el debat amb una sessió de metodologies per començar a plantar la llavor de la manera com entenem l’ensenyament-aprenentatge. I aquest curs hem de continuar en aquesta línia formativa. Per això, proposaré l’organització d’una sèrie de sessions durant tot l’any amb temes que interessin als companys. La formació entre iguals és una manera perfecta de millorar les classes i el centre. De la mateixa manera, em sembla interessant compartir punts de vista amb altres centres d’adults del voltant i d’arreu de Catalunya. Tenir una visió de la formació d’adults i de la formació permanent ajudarà a situar-nos en el nostre espai, enfortir les debilitats, augmentar les fortaleses i construir identitat pròpia.

Amb el projecte pedagògic s’ha generat molt de caliu al centre. Alguns docents s’han adonat que hi ha altres maneres de fer i d’ensenyar, de gestionar una classe, de construir una escola d’adults amb futur. I he sabut contagiar el meu entusiasme. I, és clar, ho continuaré fent de manera activa, col·laborant desinteressadament perquè els meus companys entenguin que l’educació d’adults té encara molt a dir i que nosaltres hi podem aportar molt.

Aquesta energia positiva vers l’educació d’adults també s’ha solidificat a les xarxes socials. I estic molt satisfet d’aquest punt perquè crec que l’he assolit amb escreix. Tant és així que formo part d’un grup que ha nascut per dignificar i fer visible l’educació d’adults. La creació de @fadultos, juntament amb Ramón Paraíso i Diego Redondo ha estat un element clau en el meu desenvolupament formatiu d’aquest curs. En poc temps que porta en funcionament, hem mobilitzat centenars de docents a través del grup de Facebook i Twitter per crear xarxa, conèixer les realitats de l’educació d’adults arreu del territori espanyol i per reivindicar-nos com a part individisible de l’educació. Hem portat a terme diversos projectes i segur que el curs vinent en farem més i de ben grossos.

També en aquest sentit, m’he implicat en el grup que va sorgir de la jornada d’adults de la UAB i en el qual m’he interessat sobretot pel tema de la divulgació teòrica. Enguany s’han de començar a veure els primers fruits d’aquest espai de reflexió. I espero sigui motor revulsiu i reivindicatiu de la feina que fem als centres d’adults.

Per acabar, també cal mencionar l’oportunitat que m’ha proporcionat la revista digital INED21 per publicar articles sobre l’educació d’adults. Si bé, no he estat molt prolífic, m’agradaria continuar amb la col·laboració. És un altaveu ideal per fer arribar l’estat de salut de la formació d’adults i donar a conèixer part de la feina que s’hi realitza.

Fins aquí el viatge al passat del curs 2015-16. I ara que torno al present, és moment d’encarar el futur. Però quins objectius haig de plantejar-me després del que he viscut? El desenllaç, en un proper post…

つづく