Fa un temps vaig escriure un post titulat d’una manera força eloqüent: Té futur ser professor d’adults? Tot i que el podeu recuperar tot fent clic a l’enllaç, en resumeixo algunes idees. Evidentment, hi ha futur per diversos motius: laborals, demogràfics i, és clar, per necessitat de renovar competències i de respondre a diferents necessitats formatives, tant de caire reglat com no reglat, tant formal com no formal, tant per obligació com per plaer.

El post va ser respost via missatge privat per Alfons Formariz. No el conec personalment, però havia llegit fa temps una de les seves publicacions. La il·lusió d’haver rebut un comentari del Formariz va ser molt gran. De l’intercanvi d’opinions van sortir qüestions molt interessants relacionades amb el futur de l’educació d’adults, les quals -i amb el permís del Mestre- volia compartir amb vosaltres.

Formariz estava d’acord en la necessitat de la formació de les persones adultes pels diversos motius que vaig exposar en el post. Evidentment, també en la qüestió de fer més visible la tasca de l’educació d’adults a la societat. I, és clar, també creia en l’exigència d’una formació universitària prèvia per a qui volgués dedicar-se a ensenyar a persones adultes, però també una formació permanent posterior. Actualment, només dues universitats ofereixen assignatures sobre educació al llarg de la vida: la UAB i la UVic. I cal fer una pregària pel desaparegut màster d’Educació d’Adults, l’única opció de formació posterior que hi havia a l’abast. Ara ens hem de conformar amb “infiltrar-nos” en màsters d’altres àmbits educatius per suplir el buit professionalitzador dels mestres de persones adultes.

Però aquesta necessària formació universitària que jo proposava no és viable, segons Formariz. Parafrasejant el que ell mateix comentava, deia que el departament d’Ensenyament, del qual depèn l’educació d’adults avui dia, no invertirà recursos i esforços al poc més del 10% de professors i alumnes que formen part d’aquest àmbit. De fet, té raó… i a les (tristes) proves em remeto. La crua realitat és que l’educació d’adults és l’estora del departament: tothom ens passa per sobre, no hi som a l’agenda de cap pla de renovació pedagògica, Ensenyament manté plantilles estancades i sense capacitat per reorganitzar-la i el currículum dels estudis que s’hi realitzen no respon al criteri de l’aprenentatge al llarg de la vida. Està a anys llum d’entendre i comprendre què és això de l’educació per a adults, fet que, malauradament, també es tradueix en una nul·la resposta formativa per als mestres que hi treballen.

Ja ho comentava Formariz: “a l’educació de persones adultes (dins dels departament d’Ensenyament) només li pot quedar el paper marginal de segona oportunitat, amb algunes adherències formatives afegides. Per això crec que l’accent cal posar-lo en el que tenen de comú la formació quan el subjecte és adult: formació ocupacional, laboral, en competències transversals, cultural, ciutadana,… Això no hi cap al Departament d’Ensenyament”. I és que, per exemple, les escoles d’adults que depenen de la Generalitat sembla que volen desempallegar-se dels nivells instrumentals (alfabetització per al col·lectiu immigrant). I contràriament a això, les entitats del tercer sector són les que s’estan fent càrrec d’això, mentre que la Secretaria d’Immigració s’encarrega d’elaborar els materials de català. Tot plegat és molt contradictori!

Així doncs, sembla que Ensenyament no respon a les necessitats dels col·lectius sense titulacions bàsiques. I en la situació actual, és un fet prioritari. Evidentment, les escoles d’adults de titularitat municipal també juguen un paper important en aquesta tasca. Perquè el municipalisme pot esdevenir un agent clau per a això i per encabir altres ensenyaments, com ara els artístics, els corporals, els aprenentatges informals, etc. En aquest sentit. i atesa la inclusió de tota mena d’aprenentatges (formals, no formals, etc.), les escoles municipals entenen millor el sentit global d’aprenentatge al llarg de la vida.

Però el que està clar és que a Ensenyament, l’educació de persones adultes no se’n surt perquè no saben què fer amb ella. Viu als llimbs de l’educació, com a resposta a aquella “segona oportunitat”, una etiqueta que, en el context actual, ja no defineix l’educació d’adults. Llavors jo em pregunto: si quan depenia de Benestar Social no responia a totes les necessitats i a Ensenyament té tants entrebancs per desenvolupar-se, què hem de fer amb l’educació d’adults? Qui se’n farà càrrec? Qui la vetllarà? Qui la modernitzarà? Qui la posarà al nivell europeu?

Una de les possibilitats que apuntava Alfons Formariz -i que ja havia sorgit com a idea fa uns anys- és la creació d’un Institut Català de Formació d’Adults. És una proposta molt interessant que pot resoldre a la plegada tots els desencaixos i les mancances que viu l’educació d’adults actualment. Segons Formariz, aquest ens “podria dependre del Departament de Presidència, per poder establir ponts entre totes aquestes formacions”.

D’altra banda, i com a proposta en paral·lel, cal abordar les possibilitats d’encaix entre les escoles de la Generalitat i les municipals. En el cas d’aquestes últimes, s’ha engegat a Barcelona la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes, impulsada per la Diputació de Barcelona. Entre les diverses accions, hi ha el debat del futur d’aquest servei en la societat actual i en la del futur. Haurem de seguir amb atenció les idees i les accions que es portin a terme en aquest grup de treball. Crec fermament que el municipalisme ha de proporcionar educació per a tothom. I com a proposta, sovint he pensat en l’opció de fusionar les escoles de la Generalitat i les de titularitat municipal. És a dir, ¿per què no apliquem la gestió, la programació, els serveis i la proximitat de les municipals en centres de la Generalitat per oferir un aprenentatge per a tota la vida que sigui real? Caldria veure com es podria solucionar la contractació del personal, l’encaix curricular o el manteniment d’un servei mancomunat, però podria ser una via per explorar de cara al futur.

Caldrà seguir també amb atenció el treball del grup d’Educació de Persones Adultes de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En aquest espai, professors d’escoles d’adults de la Generalitat, municipals i de sistemes penitenciaris treballen per fer visibles la tasca que s’hi realitza, per debatre sobre el futur de l’educació d’adults i per dignificar uns estudis que són -i seran- necessaris per al desenvolupament educatiu i cultural de la societat.

Per últim, els mestres necessitem formació de qualitat. S’ha de recuperar espai en el món universitari amb assignatures dedicades a la especialització de l’educació per a adults. I és clar, estudis que esdevinguin professionalitzadors per a tothom qui es dedica a l’ensenyament de persones adultes. Som un col·lectiu petit, però no per això podem renunciar a que des de les universitats no ofereixin formació que permeti professionalitzar-nos. I si no és des de les universitats, que sigui des d’iniciatives com Comissió de Formació, una fusió entre diverses entitats que esdevé una resposta a la mancança formativa per a professionals que es dediquin a l’aprenentatge de L2 de persones adultes.

I és que sense formació permanent difícilment sorgiran investigacions dedicades a l’educació d’adults. Els treballs de tesi doctoral sobre persones adultes són minsos. I, personalment, crec que l’educació d’adults necessita corpus investigador que sigui caliu de millora dels projectes, de les metodologies, de les pedagogies i dels mestres que hi treballen. En aquest aspecte, també reclamo valentia per part dels professionals. Sortim de l’armari, compartim experiències amb la comunitat educativa! Que en tenim moltes i molt ben parides! I ens les hem de creure!!! Part del futur de l’educació d’adults recau, sobretot, en l’aportació que fem dia rere dia a l’aula. I hi ha qualitat als centres d’adults. No us menystingueu, companys!!! Crec que és el primer punt que s’ha de millorar per assolir altres reptes més grans.

Sigui com sigui, l’educació d’adults ha de reivindicar-se en el nivell formatiu, organitzatiu, professional i investigador. Però per a això també necessitem crear xarxa, compartir opinions i exigir sense complexes la nostra parcel·la educativa que asseguri una educació permanent de qualitat i doni resposta clara al futur de l’educació d’adults.

PD: Vull agrair a l’Alfons Formariz la seva generositat per compartir amb tots vosaltres part de la conversa que vam mantenir via correu. Espero coincidir amb tu ben aviat i trobar-nos en algun moment en el (futur) camí de l’educació d’adults.