En un partit de futbol, sempre que acaba un matx, hi ha qui fa l’1 per 1. És una manera de qualificar l’actuació dels jugadors, dels protagonistes de la victòria o de la derrota de l’equip. I atès que s’ha acabat el trimestre, vull fer balanç del que ha estat a nivell general aquest primer trimestre. No hi ha dubte que han succeït moltes coses en el partit del 1r trimestre, però també no n’han passat d’altres. De tot plegat, en parlo a l’1 per 1 del primer trimestre!
GES 1: Contrari. El grup de Centelles no s’assembla al de Tona. De fet, Tona ho ha posat complicat, atès que TOTS els alumnes són menors de 18 anys. I, a més, són casos complicats que hem hagut de tractar amb cura. Amb aquest grup de menors hem tingut debats encesos, reunions i més reunions amb regidora i tècnica d’Educació per entendre la situació d’un GES farcit de menors, per saber com gestionar un grup tan difícil i al qual també cal afegir tres alumnes hindús que desconeixen l’idioma. Sortosament, el diàleg entre tots els implicats ha fet que el GES 1 a Tona passés de difícil a més fàcil de portar. Els alumnes han començat a fer-se un lloc, a ser conscients que el GES no és cap broma. Després de tota la feina feta, s’ha aconseguit un grup força homogeni i he descobert interessos individuals i col·lectius que cal potenciar. A Tona, però, el procés d’adaptació a la situació i l’esforç de tothom per millorar la cohesió de grup han passat factura en el desenvolupament de les classes. Això ha desorientat els professors en un dels objectius clau del curs: el treball per projectes. De ben segur que durant el segon trimestre podrem centrar-nos més en aquest objectiu.
Per la seva banda, el GES 1 de Centelles és un grup maco. El problema, però, és l’assistència i la baixa matriculació d’alumnes. Tot i així, he trobat alumnes que responen molt bé i, a més, estan motivats. El repte serà mantenir els (pocs) alumnes que hi ha amb aquesta il·lusió. Clarament, hauré de rumiar de cara al 2n trimestre activitats diferents per a GES 1 Centelles i GES 1 Tona.
GES 2: Centrat. Tots dos grups, el de Centelles i el de Tona, han sabut estar a l’alçada. M’agraden tots dos perquè estan en el punt ideal, en sintonia amb l’aprenentatge. Els treballs que han realitzat en el mòdul de Llengua catalana 3 són molt bons, malgrat les dificultats. A Centelles, com el cas de GES 1, hi ha pocs alumnes i cal sumar que hi ha hagut un problema d’assistència. Evidentment, això no ha facilitat la gestió de les classes perquè limitava les activitats a les de caire individual.
Menció a part mereix el grup de Tona, ja que han estat gairebé un mes sense mi a causa de la formació que he hagut de fer prèvia al doctorat. Han sabut, però, espavilar-se i gràcies a les indicacions que els deixava i l’ajuda dels professors, van poder fer un treball excel·lent. I a més, en grup!!!
Unitats didàctiques de GES: Prometedores. Estic satisfet del disseny de les unitats didàctiques que he desplegat als dos nivells de GES. Inicialment, he millorat notablement l’organització de les tasques. La pauta de la temporalització ha estat adequada i de gran ajuda per tal de no perdre l’oremus al llarg del trimestre. A més, un altre element de suport important ha estat l’experiència d’altres anys que m’ha servit per adaptar les tasques als objectius del mòdul.Pel que fa a GES 1, havia plantejat realitzar una unitat didàctica que engloba els mòduls de Llengua catalana 1 i Lengua castellana 1. L’objectiu era, justament, conèixer els alumnes, saber quina ha estat la seva trajectòria vital, què els agrada, què saben fer, … Com a tasques, havien de fer una (auto)biografia (català) i un videotutorial (castellà). Amb tots dos treballs els alumnes han fet una radiografia d’ells mateixos que busca en essència fer-los adonar de qui són, de les virtuts que posseeixen i de les capacitats que han adquirit al llarg de la vida. Un mòdul com aquest en un grup com el de GES 1 Tona m’ha ajudat per conèixer-los molt millor i anar més enllà dels continguts. La resposta dels alumnes en el desenvolupament dels projectes ha estat satisfactori. He notat que s’hi impliquen i, per exemple, a GES 1 han creat vidotutorials i biografies molt xules.
Vull destacar també la sorpresa que m’ha donat una alumna de GES 1 Centelles, la qual és d’origen marroquí i ha realitzat un tutorial on explica com es fa el baghrir. Amb el pas de les setmanes, ha perdut la vergonya i ha començat a expressar-se en català i castellà amb una actitud molt positiva. És clar que li falta moltíssim per aprendre, però el fet de realitzar el treball, obrir-se d’una manera clara a l’aprenentatge de les llengües m’ha semblat molt destacable.
A GES 2, en canvi, he aparcat els “relats salvatges” i he tornat a la crítica cinematogràfica a Llengua catalana 3, un tema que en el passat havia funcionat. I enguany, també. El cinema sempre és un bon punt d’inici per a l’argumentació, ajuda a compartir gustos, preferències i punts de vista sobre una manifestació artística com aquesta. A diferència d’altres anys, però, he provat d’organitzar el primer festival de cinema del centre, en el qual es van passar els treballs dels alumnes i es van premiar de manera simbòlica els millors curts. Malgrat que van faltar alumnes que no van lliurar el seu curt, l’experiència va ser molt positiva i de cara al proper curs potenciaré aquesta activitat. I, per què no, obrir-ho a altres centres!
Així, pel que fa al desenvolupament de les unitats didàctiques, n’estic satisfet, però encara haig de subsanar pecats del passat. La rutina em corrompeix perquè hi ha dies que tiro de veta i faig la classe de manera neutra. I això no pot passar de cap manera. Per tant, haig de trobar la manera de preparar la unitat didàctica i, després, desenvolupar-la mentre tinc en compte la idiosincràsia de cada grup, de les necessitats, de les possibilitats, dels nivells, de les relacions que s’hi han creat.
En aquest sentit, haig de recuperar immediatament l’anàlisi i la reflexió postclasse. He deixat massa de banda l’autoreflexió (per desídia, per donar per fet moltes coses) i crec que és temps de recuperar aquesta eina i revisar la tasca d’anàlisi després de classe. Estic decidit a recuperar un hàbit que havia adquirit i que, considero, em pot comportar la millora de la implementació de les unitats didàctiques a GES i, també, la resta de les classes que hi imparteixo.
La #gramàticaMàtrix i el dossier d’aprenentatge de llengües: Descol·locats. Si bé la selecció dels aspectes gramaticals s’ajusta als mòduls, encara és hora de trobar la fórmula per desplegar la visió que tinc de la gramàtica. És a dir, encara haig de mostrar la utilitat de la #gramàticaMàtrix d’una manera més decidida. Algunes de les millores que he realitzat per treballar els continguts, i que ja havia plantejat el curs passat, tenen clarament aquesta intenció. Per exemple, crec que les activitats gramaticals que he preparat són molt bones perquè tracten de manera individual un aspecte determinat del mòdul (la funció dels adverbis i locucions a les biografies, la comprensió dels conceptes d’oració simple i composta, la diferenciació i la incidència dels registres lingüístics als textos instructius, etc.). També mantinc el treball integrat de la llengua, l’ús de diverses metodologies i recursos o la inclusió d’una prova de validació. Però falta el darrer pas: treballar obertament la qüestió metalingüística.Tant a GES 1 com a GES 2 falta reblar el clau de la reflexió. Tal i com la presento, els alumnes s’ho prenen com una pregunta més que cal contestar. I l’essència de la #gramàticaMàtrix és extreure conclusions sobre l’aprenentatge de la llengua. Per tant, al marge de les activitats de comprensió, crec que cal millorar les activitats de reflexió. I, malauradament, amb el portafoli (ara conegut com a dossier d’aprenentatge de llengües) no n’hi ha prou. Ara sembla més una enquesta de final de trimestre que no un espai de reflexió. En aquest aspecte, aquest dossier hauria de ser l’espai on s’hauria de resumir el que s’ha après i, per tant, haver fet la reflexió prèviament, en altres moments del trimestre.
Per això, necessito reubicar l’aspecte reflexiu de la #gramàticaMàtrix i fer que els alumnes utilitzin el dossier de llengües perquè arribin a conclusions sobre el seu aprenentatge. Redissenyaré novament el dossier perquè serveixi per a aquesta qüestió. I pel que fa a la millora de l’experiència gramatical, i al marge de la creació d’activitats, m’agradaria donar encara més presència a l’ensenyament de la llengua, desvetllar interès per la gramàtica, ser capaços de resoldre dubtes i explicar-los als companys. Una proposta que em balla pel cap és que el proper trimestre actuïn com a professors de llengua de manera puntual. L’objectiu és que entenguin que no només hi ha continguts, sinó que ha d’haver una metodologia per fer-los arribar als alumnes. És una idea molt incipient, per vull desenvolupar-la per a aquest trimestre perquè passin a un pla més actiu, que siguin transmissors de coneixement i que, de manera subtil, els envaeixi la pregunta clau: i això, com ho explico? Serà una bona manera de despertar preguntes i neguits, de revelar certeses, dubtes i coneixements reals de la llengua.
Dels comentaris que han escrit aquest trimestre al dossier de llengües, m’ha sorprès que la major preocupació lingüística sigui l’ortografia. Els preocupa molt l’expressió oral i escrita. I durant el proper trimestre, treballaré molt amb aquest objectiu. Aquí continuaré en la línia habitual de treball específic d’expressió amb dictats, redaccions, presentacions i correccions. Procuraré dedicar-li un temps setmanal de manera exclusiva. Crec que s’ha de sistematitzar l’aprenentatge de l’ortografia per millorar en la comprensió i l’expressió oral i escrita. A més, si acumulem més textos, correccions i activitats tindrem més material d’anàlisi per al diari d’aprenentatge de llengües.
Classes de català del curs de Grau Superior: Còmode. No sé què ha passat aquest any amb aquest curs, però haig de confessar que és el grup amb el que estic gaudint més com a professor. M’estimo el GES i els alumnes que tinc enguany, però a les classes de català de Grau Superior he trobat l’equilibri perfecte de metodologies: hi ha sessions més tradicionals que les combino amb moments de gamificació (Kahoot, exclusivament!). Em trobo bé perquè m’agrada la matèria de batxillerat, em permet exposar conceptes i temes que en altres cursos difícilment puc explicar. M’encanta rumiar com explicaré les funcions gramaticals de manera senzilla, m’encanta anar més enllà i proposar-los altres maneres d’arribar a la solució de les preguntes dels exàmens oficials. I és un dels pocs cursos on tinc la possibilitat d’aprofundir en temes d’expressió escrita que els aniran bé per a la prova d’accés, però també per quan cursin el grau.En aquest sentit, sempre he pensat que aquest curs té possibilitats de formar en aspectes que no siguin només per a la prova. I en aquest curs ho estic posant en pràctica de manera satisfactòria. Val a dir que el temari de català no és el mateix que el de matemàtiques, però crec que sí és possible oferir un curs de formació per a la prova i, al mateix temps, d’iniciació al grau.
Ara per ara, tal i com va el curs m’ho estic passant bé. Els alumnes també segueixen el fil i s’ha generat un clima molt agradable. Com a repte, i atès el que he comentat anteriorment, miraré de fer una activitat de reflexió lingüística que em permeti escriure una mena d’informe lingüístic al final del curs. Així podran conèixer el que han après i quins aspectes hauran de reforçar per superar la prova de llengua.
Català B: Reubicat. M’ha fet il·lusió tornar a fer un curs amb el que vaig començar. De fet, he retrobat alumnes que ja tenia llavors! Als centres d’adults aquest és un fet normal i que cal que hi sigui. La qüestió és que els mestres d’adults han de saber fer classe amb aquest factor. I no és fàcil. I aquest curs no ho ha estat!!!
El problema és la combinació d’alumnes que vénen des de fa temps i volen refrescar el que han après amb d’altres que volen preparar-se per a l’obtenció del certificat de català. En aquesta circumstància és una dificultat per al professor perquè obliga a preparar classes que satisfacin a tothom. S’ha d’anar amb compte amb el nivell de dificultat: no posar-lo molt baix perquè no s’avorreixin els que volen el certificat i no fer-ho molt difícil perquè no es queixin els que no faran la prova. El millor, evidentment, seria dividir els alumnes segons la finalitat de l’aprenentatge. Però en un centre com el nostre no és possible perquè acabaríem sense grup.
Enguany, no m’he trobat amb aquest problema. Però jo, com a professor, sempre vull oferir alguna cosa més als alumnes, especialment si sap que porten tants anys i que tenen ja un determinat nivell. I amb aquesta creença, vaig començar les classes… fins que un dia els alumnes em van dir que les classes eren massa difícils. Més enllà de prendre-m’ho malament, em va fer pensar que estava desconnectat d’aquesta realitat. Fa molts anys que em dedico a classes de formació reglada, on es demana un nivell determinat. L’error va ser creure que necessitaven avançar, ampliar els coneixements. Vaig equivocar el tret… No s’ha de donar per fet res a l’aula. O almenys fins que els alumnes no ens demostrin el contrari.
Així doncs, com deia, en el mateix moment de saber què pensaven de les classes, vaig aturar-ho tot i vam parlar per copsar quin era l’interès dels alumnes. No em vaig enfadar amb ells, de cap manera. Però sí em vaig trobar en la disjuntiva d’ensenyar llengua a un grup que vol aprendre el que ja sap. En aquests casos, cal trobar punts de contacte pedagògics. I els vam localitzar! És així com vam quedar entesos en el reforçament de l’ortografia, però des d’una vessant reflexiva. Sempre em diuen: “ho expliques molt bé, però a casa ja no me’n recordo de res”. Vam pensar que una bona manera de recordar els continguts seria amb la creació d’una gramàtica de grup. I amb aquesta idea preparo activitats semblants a les de GES, amb elements reflexius i que ajudin a resumir la normativa.
Per tant, hem trobat un camí comú: els alumnes repassen continguts i jo els ajudo a ampliar-los i recordar-los. Readapto, doncs, aspectes de la #gramàticaMàtrix i procuro adaptar-los a les seves necessitats. Al capdavall, compartim l’objectiu que esdevinguin autònoms i competents en l’ús de la llengua. Aquest serà l’eix del curs de cara a la tornada. Tot un repte!
Aquest és l’1 per 1 del trimestre, el qual hauria de definir amb la paraula recuperable. Haig de reprendre la reflexió per afinar les necessitats dels cursos de GES, per indagar en la millora dels alumnes i per anar millorant la implementació de la #gramàticaMàtrix. Amb una mica d’entrenament, esforç i si es manté el bon treball fet aquest trimestre, seré capaç de guanyar el segon assalt. Hi ha marge de millora i penso aprofitar-ho. Va doncs! Saltem al camp del segon trimestre! Encara queda partit!!!