Com ja és habitual, abans d’iniciar el nou curs faig algunes reflexions sobre el curs que he deixat enrere. Reviso els objectius que m’havia proposat, valoro si s’han assolit o no, exposo els motius i en trec conclusions i nous objectius per al curs d’enguany. I, és clar, els comparteixo. Però per no fer-ho tot de cop, faré una reflexió en forma de trilogia amb els aspectes més destacables. Va, torneu a pujar al Delorean, que reviurem el curs passat per escriure el curs del futur.

Capítol 1: Perdut a Màtrix

Sens dubte, aquest ha estat el curs en què m’he ficat de cap a trobar una manera de fer llengua. És quan ha sorgit la #gramàticaMàtrix, una manera com una altra d’entendre l’ensenyament-aprenentatge de les llengües. En posts anteriors, he intentat explicar en què consisteix, quins objectius vol aconseguir i com l’he aplicat a l’aula. Continuo pensant que és un bon punt de partida per treballar la llengua, malgrat els encerts i errors que ja vaig comentar.

De tota manera, crec que tant la #gramàticaMàtrix com les activitats autocorrectives van començar amb bon peu a les classes on les vaig desenvolupar, especialment les sessions inicials on vaig copsar què era per a ells aprendre llengua. De les conclusions i del treball conjunt d’aquelles sessions, vam confeccionar una sèrie d’activitats que, inicialment, van funcionar. El problema és que ens vam deixar portar per la rutina. La idea de la #gramàticaMàtrix es va desdibuixar perquè vaig donar més importància a l’execució dels projectes. I no ho hauria d’haver fet.

L’autocorrecció és una bona pràctica que cal acompanyar-la de molts textos orals i escrits a classe. El motiu de deixar de fer les activitats de manera habitual va ser per la sensació d’un cert esgotament o repetició que vaig captar algunes vegades a l’aula. De tota manera, la meva percepció va ser més aviat generada per la idea que els alumnes estiguessin motivats, fet que m’obligava a la preparació d’activitats noves per a cada sessió. Personalment, no em molestava, m’encanta pensar activitats i n’he creat moltes amb diverses metodologies d’aprenentatge i recursos. Però comprovava que, tot i passar-ho bé, no hi havia temps per a l’anàlisi, per a la reflexió gramatical, per al debat lingüístic. Sentia que estava anul·lant la metodologia d’aprenentatge. I per alguns comentaris dels portafolis dels alumnes, m’he adonat que no feia una lectura correcta de la situació. Alguns alumnes agraïen aquestes sessions de correcció permanent. A més, si no mantinc aquesta tasca com a regular, com m’ho faré perquè els alumnes reflexionin i aprenguin dels errors comesos a les tasques?

Així, vaig estar més pendent de mantenir la motivació i l’interès dels alumnes que de l’aprenentatge lingüístic. Haig de focalitzar les classes en l’autocorrecció, en la reflexió lingüística, amb l’exigència per part meva de saber gestionar les activitats lingüístiques i el desenvolupament de la unitat didàctica. I penso que la #gramàticaMàtrix em permetrà combinar l’assoliment dels objectius amb experiències motivadores i engrescadores. De fet, hi ha hagut un curs de GES que m’ha proporcionat activitats experimentals i totalment improvisades (carta al FC Barcelona, textos de la pàgina de Facebook), les quals m’han donat una visió de les possibilitats que té l’ús d’aquesta visió de l’aprenentatge de la llengua. Haig de ser capaç de treure-li suc de cara al nou curs. I és clar, no tancar la porta a les propostes, als suggeriments i als neguits dels alumnes! En aquest punt, continuaré en la mateixa línia perquè crec que la col·laboració, el treball en equip i la democratització de l’aula han permès una millor convivència a l’aula amb els companys i amb les assignatures.

També estic satisfet del plantejament comunicatiu, però puc portar-lo més enllà si dissenyo una bona experiència amb la #gramàticaMàtrix. Les unitats didàctiques han estat molt variades, tant les de llengua com les de literatura, (gràcies, @HelenaErviti per deixar-me fer ús dels teus herois!) generalment construïdes amb els alumnes com ja he comentat. He procurat focalitzar l’aprenentatge des de la reflexió de la feina feta, des de la importància del procés més que l’assoliment del producte. Per afegir algun element de millora, m’agradaria posar en marxa unitats didàctiques conjuntament amb altres assignatures en el cas de GES. O fins i tot, crear-ne una per portar-la a terme amb altres centres d’adults. Algú s’hi anima?

La qüestió a millorar és l’encaix de la seqüència didàctica amb el portafoli lingüístic. Crec que l’experiència del portafoli és millorable. He elaborat una versió 2.0 aquest curs que millora l’anterior pel que fa a impacte de feina per part dels estudiants, però penso que encara hi ha una visió poc clara de l’ús i de l’eficàcia del portafoli. Em costa encara promoure la reflexió durant el curs i que sigui de manera regular. D’aquesta manera és complicat que s’evidenciï el progrés. A més, els alumnes estan pendents de la nota, els costa reflexionar sobre ells mateixos. Com a millora, caldria preparar activitats graonades de conscienciació sobre com aprenem al llarg del curs. Per a això, s’han d’especificar els temes lingüístics bàsics que es treballaran a la seqüència didàctica, reforçar les tasques d’autocorrecció i d’autoreflexió que es portaran a terme.

Pel que fa a la temporalització, ha estat el curs més coherent. La pauta seguida ha estat molt útil. Gràcies, @Txaumell! D’altra banda, cal comentar que hem començat a tractar la gramàtica de manera integrada. És a dir, hem procurat unificar l’aprenentatge del català, el castellà i l’anglès a GES. Aquesta idea en el context de graduat és possible. Amb la professora d’anglès, vam posar en comú els objectius i continguts de les assignatures per trobar punts en comú i tractar-los de manera integrada. Encara ens queda camí per córrer, però les diferents pràctiques que hem fet a l’aula han ajudat a que els alumnes tinguin una visió més àmplia de les llengües i han despertat l’esperit crític a través de les diferències i semblances entre idiomes. M’ha semblat un punt dels més interessants d’aquest curs que m’agradaria molt continuar desenvolupant.

Finalment, em poso un punt negatiu en l’ús del diari d’anàlisi i de reflexió a l’aula. Enguany no l’he utilitzat. Almenys, durant el 1r trimestre feia diari, ja que tenia inserit l’esquema al cap. Malauradament, el vaig deixar de fer diàriament, fet que no és la primera vegada que em passa. I arran d’una consulta d’una amiga, el vaig repescar i tinc pendent una revisió a fons per extreure una altra informació de l’aula més enllà de la valoració general. M’adono que necessito aprofundir en els motius d’algunes accions que prenc a l’aula i reflexionar sobre això. Les decisions que prenem a classe determinen una actitud, un acolliment, un rebuig, o qualsevol altre sentiment per part dels alumnes que pot influir en el seu aprenentatge. Haig de extreure informació, doncs, no tant del desenvolupament de la classe, sinó d’aquestes decisions preses en qüestió de segons a l’aula i de quina manera determinen l’assoliment dels continguts. Si sóc capaç d’extreure els motius que em mouen a capgirar els plans, a triar una activitat en comptes de la que estava programada, augmentaré la capacitat d’adaptació de les classes i m’ensenyarà els processos docents més profunds de la meva gestió de la classe. Aquest és un fet que m’interessa investigar aquest curs vinent, fet pel qual ho tindré en compte per a la revisió del portafoli docent.

I què passa amb les TIC? No les han utilitzat els alumnes? Què passa amb el projecte de centre? Quina ha estat la meva aportació al desenvolupament de les bones pràctiques entre els meus companys de classe? I he aconseguit “fer caliu” al voltant de l’educació d’adults més enllà de l’aula? Ja he fet estudis o algun curs per millorar els meus coneixements? Totes aquestes preguntes seran contestades molt aviat…

つづく